Ca'n Joan de s'Aigo és el cafè més antic de Palma i una autèntica institució mallorquina: un local de cafè i pastisseria al nucli antic, fundat el 1700. Al llarg de tres segles ha passat de ser el primer obrador de gelats de l'illa a un lloc de peregrinació per a l'ensaïmada, l'espès xocolata a la tassa i el gelat d'ametlla.
Què fa especial Ca'n Joan de s'Aigo
La història comença amb en Joan Thomàs, que al segle XVIII guardava neu de la Serra de Tramuntana a les "cases de neu" i la premsava per elaborar els primers sorbets de Mallorca. D'aquella idea va néixer el que la casa defineix com el cafè històric més antic de les Balears, que avui contempla 325 anys de tradició viva. En Joan Miró figurava entre els clients habituals: és fàcil imaginar-lo remenant la cullera dins l'escuma del seu tallat.
El que ha sobreviscut als segles és l'ofici: el gelat es manté a poc a poc amb ingredients locals i de temporada, i s'ensaïmada s'enforna fresca cada matí. Amb unes 7.600 ressenyes a Google i 4,6 estrelles, els clients n'elogien sobretot dues coses: la qualitat i el preu just. S'ha comentat que tres peces costen menys de deu euros.
Cafè i carta
Al centre hi ha el trio de clàssics: s'ensaïmada casolana —millor sola o amb nata—, l'espès xocolata a la tassa coronat amb nata muntada i l'icònic gelat d'ametlla que la casa va ajudar a popularitzar. Al costat, el "cuarto", un pa de pessic esponjós de crosta daurada i molla sucosa, enfornat fresc cada matí i perfecte per sucar.
La carta arriba més lluny del que suggereix la seva fama: gató (pastís d'ametlla), coca de patata, empanades salades i robiols, a més de gelats casolans en gustos que van de l'avellana al mantegat o el cava. A l'estiu, demana s'orxata, la dolça beguda d'ametlla amb gel. Les ensaïmades grosses per endur-se'n demanen uns dos dies d'antelació.
Ambient i ubicació
El local original del carrer de Can Sanç, just darrere l'església de Santa Eulàlia, és el més evocador dels tres: rajoles de ceràmica blava i blanca, llums de vidre de la històrica fàbrica Gordiola, taules de marbre, sofàs entapissats de vermell i calderes de coure. El mosaic que defineix la paret es va rescatar de l'establiment original el 1977.
El públic és una barreja honesta de locals, famílies i viatgers: padrines mallorquines a l'hora del berenar al costat de nins amb la seva paga i visitants encuriosits. No es reserva; a les hores punta es forma cua. Per a una visita més tranquil·la, vine al matí.
