Certificat de català a Mallorca: qui el necessita de veritat

Qui viu a Mallorca, tard o d'hora topa amb sa pregunta: necessit un certificat de català? Sa resposta curta per endavant: per s'autorització de residència, es NIE, s'Empadronamiento, es canvi des carnet de conduir o una feina normal a s'empresa privada no en necessites cap – es català allà simplement no és un requisit. Es certificat de català esdevé rellevant sobretot quan et presentes a una plaça a sa funció pública de ses Balears o quan una convocatòria concreta ho exigeix expressament. Aquesta guia explica quins nivells hi ha, qui els expedeix, quan es català és un vertader requisit d'accés i quan tan sols compta com a punt de valoració – incloent-hi ses diferències importants entre es personal sanitari i sa resta de personal des sector sanitari, i per què un certificat de Catalunya no es reconeix automàticament.

Planeges presentar-te a una plaça a sa funció pública de ses Balears o no tens clar quin nivell de llengua exigeix sa teva situació?

• Fer una consulta personal — analitzam de manera professional sa teva documentació i sa convocatòria
• Directori d'empreses: escoles d'idiomes a Mallorca — troba proveïdors de cursos de català i castellà a prop teu

Primera aclaració: per a què NO necessites cap certificat

Aquesta és sa preocupació més freqüent, encara que no expressada, des residents de parla alemanya, i sa resposta és clara: per ses gestions administratives quotidianes a Mallorca, es català no té cap importància.

• S'autorització de residència i sa Residencia: cap requisit lingüístic. Més detalls a sa guia Residencia a Espanya.
• Número de NIE: cap requisit lingüístic.
• Empadronamiento (certificat d'empadronament de s'ajuntament): cap requisit lingüístic.
• Canvi des carnet de conduir: cap requisit lingüístic.
• Alta com a autónomo o constitució d'una SL: cap requisit lingüístic.
• Relacions laborals privades: un ocupador pot desitjar que sàpigues català, però no hi ha cap obligació legal com en es sector públic.

Nota: Es certificat de català esdevé rellevant únicament allà on una administració o una convocatòria pública l'esmenta expressament com a requisit o criteri de valoració. Sa resta d'aquest article explica exactament aquests casos.

Es certificats d'una ullada: nivells i base legal

Sa base legal per s'avaluació i certificació de coneixements de català a ses Balears és es Decret 21/2019, de 15 de març, d'avaluació i certificació de coneixements de català des Govern de les Illes Balears. Ses proves estan adaptades a n'això des de sa convocatòria de gener de 2020 i inclouen alhora ses modificacions ortogràfiques i gramaticals de s'Institut d'Estudis Catalans de 2016, que varen entrar en vigor en 2020.

Hi ha dues categories de certificats: nivells generals de llengua segons es Marc Europeu Comú de Referència i un certificat especialitzat addicional per sa llengua administrativa.

Per a cada nivell s'ha d'aprovar un examen propi. Un punt important que moltes descripcions difuminen és aquest: A ses Balearen hi ha dues entitats que expedeixen aquests certificats, i totes dues són vàlides.

Ses dues vies duen an es mateixos nivells (A2 fins a C2, així com LA), i ses convocatòries accepten ses dues expressament. Sa diferència només és rellevant a s'hora de sa consulta digital, d'això parlarem més avall.

Compte, perill de confusió: A internet apareixen de manera destacada ses dates d'examen de sa Generalitat de Catalunya i de s'Institut Ramon Llull. Aquestes convocatòries valen per Catalunya, no per ses Balears. Qui estigui interessat en es certificats balears ha de seguir ses convocatòries des Govern de les Illes Balears, no ses catalanes.

On es certificat compta de veritat: sa funció pública a ses Balears

Sa base és sa Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en sa seva versió modificada corresponent. S'àmbit ha estat modificat diverses vegades des de 2023 – per això val la pena fer una ullada detallada segons es grup de personal, en lloc d'una afirmació general.

Per a sa administració autonòmica general de ses Balears val: es coneixements de català són un requisit real d'accés (requisit) per a un lloc de feina. Quin nivell concret es demana sempre figura a sa convocatòria corresponent – això pot variar de lloc en lloc.

Sa situació és tota diferent en es sector sanitari, on sa situació legal s'ha dividit en dues direccions des de 2023 – depenent de si ets personal sanitari o no sanitari.

Cas especial sanitat: personal sanitari vs. resta de personal

Per a personal sanitari estatutari i contractat des Servei de Salut (és a dir, metges, personal d'infermeria i personal mèdic comparable), es Decret llei 5/2023, de 28 d'agost, ha modificat es articles 30 d) i 50.1 f) de sa Llei 3/2007. Amb això, es requisit d'accés de català per a aquest grup de personal abolit. Des de 28 d'agost de 2023 es català només compta allà com a mèrit – com a punt de valoració en es procés de selecció –, ja no com a condició per a sa contractació.

Per a personal no sanitari des Servei de Salut (personal estatutari de gestió i serveis així com personal no sanitari des centres adscrits) passa el contrari: es català segueix essent requisit d'accés. Sa Llei 4/2025, de 18 de juliol ha modificat sa disposición adicional quinzena de sa Llei 3/2007 i estableix concretament es nivells requerits per a cada grup de personal:

Es català com a punt de valoració: es barem únic dins sa sanitat

Per a tots es processos de selecció, provisió i mobilitat des Servei de Salut s'aplica un barem de valoració únic (barem únic). Es va establir mitjançant acord de sa Mesa Sectorial de Sanitat de 04.12.2023, ratificat es 22.12.2023 (publicat en es BOIB núm. 173 de 23.12.2023) i modificat per darrera vegada mitjançant acord des Consell de Govern de 16.01.2026 (publicat en es BOIB de 20.01.2026).

Ses regles més importants d'aquest barem, sense ses puntuacions concretes, que han canviat amb sa modificació de gener de 2026:

• Per ses coneixences de català es concedeixen com a màxim 5 punts.
• Només compta es certificat més alt acreditat – es nivells inferiors no s'afegeixen addicionalment.
• Es punts des certificat especialitzat llenguatge administratiu (LA) s'afegeixen as punts des nivell general afegit.
• Es valoren només ses certificacions per damunt des nivell que, per a cada lloc, és requisit d'accés.

Sa puntuació exacta per cada nivell la trobaràs en es barem vigent de sa convocatòria en cada moment — una xifra esmentada aquí no seria fiable, perquè es criteri es va modificar per darrera vegada en gener de 2026.

Certificat de Catalunya o de s'Institut Ramon Llull: compta?

Una pregunta típica de residents que ja havien après català abans de mudar-se a Mallorca – per exemple a una universitat a Alemanya o mitjançant s'Institut Ramon Llull. Sa resposta és matisada.

En ses convocatòries des Servei de Salut sol aparèixer literalment aquesta fórmula: Es reconeix un certificat que hagi estat expedit per s'EBAP, o expedit per s'organisme competent en certificació de català, homologat, o reconegut com a equivalent per sa normativa autonòmica vigent. Sa competent per a s'reconeixement i sa comprovació d'equivalència és sa Direcció General corresponent des Govern — actualment sa Direcció General de Cultura mitjançant es Servei de Formació i Certificació de Coneixements de Català. Ses convocatòries més antigues anomenen aquesta mateixa competència amb so nom anterior de Direcció General de Política Lingüística; es tracta des mateix organisme.

Això vol dir, a sa pràctica: un certificat de Catalunya o de s'Institut Ramon Llull no és automàticament sense valor – però a ses Balears només compta si passa per aquest reconeixement. Qui tengui un certificat d'aquest tipus hauria de fer comprovar s'equivalència per endavant, en lloc de confiar-hi durant es procés de sol·licitud.

Per ses certificacions més antigues, expedides abans de 2011 segons sa nomenclatura d'aquell moment, s'aplica a més una taula oficial d'equivalències segons s'Ordre del conseller d'Educació, Cultura i Universitats de 21 de febrer de 2013:

Es títols, diplomes o certificats que no apareguin en aquesta Ordre es poden avaluar mitjançant una sol·licitud específica d'equivalència davant sa Direcció General competent.

Avís: Per a una equivalència reconeguda, sa Direcció General no expedeix cap certificat propi. Es manté es teu document original — es reconeixement consisteix en què qualsevol administració balear l'ha d'acceptar, sense exigir cap altre justificant.

Com comproven ses administracions es teu certificat: sa plataforma Pinbal

Ses entitats públiques i administracions de ses Balears adherides poden consultar en línia es certificats oficials de català, en lloc de tornar a exigir un justificant en paper. Això és possible gràcies a sa Plataforma d'Interoperabilitat de ses Illes Balears (PINBAL), amb es servei de consulta de certificats de català. S'hi inclouen es certificats que s'òrgan competent des Govern després d'haver superat s'examen oficial ha expedit — sa descripció des servei anomena expressament per a això sa Direcció General de Cultura, sa Direcció General de Política Lingüística i s'Institut d'Estudis Baleàrics.

No hi estan incloses ses homologacions per estudis reglats ni es certificats reconeguts com a equivalents — i, esmentats expressament, es certificats d'altres entitats de ses Balears com sa Escola Oficial d'Idiomes i s'EBAP. Qui es presenti no hauria de donar per fet automàticament que un certificat de s'EBAP ja estigui disponible digitalment – es justificant en paper segueix sent, per a molts tràmits, s'opció més segura.

Avís: S'objectiu de sa consulta Pinbal és agilitzar es processos de selecció de personal – tant per a funcionaris de carrera com per a personal interí i temporal. Qui es presenti no ha de tornar a presentar, en aquests casos, un certificat que ja consti a s'administració.

Com arribar a s'examen

Ses proves per obtenir es certificats balears de català es fan mitjançant convocatòries establertes, que publica es Govern de les Illes Balears. Es procés, a grans trets:

1. Trobar sa convocatòria: Ses convocatòries actuals de ses proves de català es publiquen a sa Seu Electrònica des Govern; s'EBAP publica ses seves pròpies proves per separat.
2. Comprovar es requisits i es termini de cada convocatòria: Es terminis d'inscripció, ses dates d'examen i ses taxes s'estableixen de nou per a cada convocatòria – no hi ha un calendari anual fix.
3. Fer s'examen: segons es nivell al qual s'aspiri (A2 a C2) o per obtenir es certificat específic de llenguatge administratiu.
4. Obtenir es certificat: S'entitat emissora ho tramet una vegada superat s'examen; s'EBAP envia es seus certificats firmats digitalment per correu electrònic.
5. Presentar-ho en es procés de sol·licitud: Comprova abans en sa convocatòria concreta (normalment publicada en es BOIB) quin nivell es demana.

Per sa preparació hi ha també a ses Balears ofertes gratuïtes – entre altres, d'ajuntaments, des Consorci i d'associacions culturals locals. Qui prefereixi fer un curs estructurat en una escola d'idiomes, trobarà proveïdors en es Directori de sector d'escoles d'idiomes a Mallorca.

Si al mateix temps cerques una feina en s'administració pública, també val sa pena fer una ullada a sa guia Trobar feina a Mallorca. Qui a més necessiti homologar un títol professional estranger, trobarà detalls en sa guia Homologar un títol professional a Espanya.

Mallorquí, català i català estàndard: una breu explicació

A Mallorca es parla una varietat regional des català, que té sa denominació pròpia Mallorquí (mallorquí) i que es diferencia notablement des català estàndard en sa pronunciació i es vocabulari. Ses dues llengües – castellà i català – són llengües oficials en peu d'igualtat a ses Balears. Ets certificats oficials de català des Govern de les Illes Balears avaluen s'estàndard català segons ses normes ortogràfiques i gramaticals de s'Institut d'Estudis Catalans, i no una norma "mallorquina" a part – per tant es certificat és vàlid independentment de que en es dia a dia sentis més expressions mallorquines.

Per a pares d'al·lots en edat escolar, sa gestió des català en es dia a dia escolar és un tema propi amb ses seves pròpies regles – hi trobaràs detalls en sa guia Català: escola i administració i, quant an es programa d'acollida per a al·lots nouvinguts, en sa guia sobre es Programa PALIC.

Errors més freqüents

Què ve després?

Una vegada que tenguis es teu certificat en mà, val la pena mirar sa convocatòria concreta a sa qual t'hi presentes – allà hi diu si es català és requisit o només compta com a punt de valoració, i quin nivell concret es demana. En es procediments des Servei de Salut, comprova a més es barem vigent actualment, ja que ses puntuacions per nivell poden canviar. Qui vulgui establir-se també professionalment a llarg termini a ses Balears, trobarà informació complementària a sa guia Treball & Professió i, per a estudiar a sa universitat balear, a sa guia UIB Mallorca Estudis.

Llista de comprovació: Necessites un certificat de català?

• Me present no a s'administració pública de ses Balears → generalment no cal cap certificat
• Me present a s'administració autonòmica general → es català és requisit d'accés, es nivell figura a sa convocatòria
• Som personal sanitari en es Servei de Salut → des des 28.08.2023 es català ja no és criteri d'accés, però compta com a punt de valoració
• Som personal no sanitari en es Servei de Salut → es nivell segons es grup de personal, entre A2 i B2, és obligatori
• Tenc un certificat de Catalunya o de s'Institut Ramon Llull → cal que sa Direcció General de Política Lingüística en comprovi s'equivalència prèviament
• Vull emprar un certificat d'abans de 2011 → cal comprovar sa taula d'equivalències de s'Ordre de 2013
• No sé quin nivell demana sa plaça a sa qual aspir → cal cercar-ho en es text de sa convocatòria des BOIB, no estimar-ho

Conclusió

Es certificat de català a Mallorca no és un tema per a sa vida quotidiana, sinó per a s'administració pública. Qui no aspiri a una plaça en s'administració balear ni en sanitat, ho pot ignorar tranquil·lament. Qui sí que ho necessiti, ha de distingir bé segons es grup de personal: per a s'administració general i per a es personal no sanitari des Servei de Salut, es català continua sent un vertader requisit d'accés; per a es personal sanitari, des de 2023 només compta com a punt de valoració. I qui ja tengui un certificat de Catalunya, hauria de fer comprovar s'equivalència a temps, en lloc de confiar-hi durant es procés de selecció.

Fonts oficials

• Govern de ses Illes Balears — https://www.caib.es
• Equivalències reconegudes de títols, diplomes i certificats de català (Web GOIB): https://www.caib.es/webgoib/w/equival%C3%A8ncies-reconegudes-de-t%C3%ADtols-diplomes-i-certificats-de-catal%C3%A0-1
• Certificats de català — Consell de Mallorca (Llengua Mallorca): https://llenguamallorca.cat/certificats-de-catal%C3%A0
• Consell de Mallorca — https://www.conselldemallorca.cat