Serps a Mallorca: reconèixer ses espècies i reaccionar correctament

Qui viu a Mallorca i té a veure amb jardí, finca o parets seques, tard o d'hora topa amb es tema de ses serps a Mallorca – ja sigui fent senderisme, tallant sa gespa o perquè una veïnada comparteix un vídeo de sa xarxa. Es titulars des darrers mesos sonen dramàtics: albiraments a platges, en caiacs, enmig de cales. Aquesta guia separa allò que està documentat oficialment per a Mallorca d'allò que pertany a altres illes, classifica ses espècies que hi ha, explica s'aplicació oficial de notificació des COFIB i mostra com actuar amb seny davant una trobada en es jardí o en es camí d'excursió.

Has descobert una serp en es jardí i no saps com reaccionar?

• Fer una consulta personal — per a preguntes individuals sobre viure i sa vida diària a Mallorca
• Plagues a ca teva: què fer

Allò que és segur – i allò que només ho pareix

Sobre ses serps a ses Balears circulen dos tipus d'informació molt diferents, i aquesta diferència és sa que decideix si un avalua bé es tema.

D'una banda hi ha vídeos aïllats: una serp a sa platja, una en es piscina, una en un caiac. Aquestes gravacions se difonen ràpidament i pareixen una prova d'una tendència. Però precisament no ho són – una trobada filmada no diu res sobre poblacions, freqüència o risc. Aquí no recollim aquests casos com a cronologia, i ho feim de manera conscient.

De s'altra banda hi ha ses xifres des Govern, i aquestes són fiables perquè provenen d'un programa sistemàtic amb trampes i d'un sistema de notificació. Diuen dues coses: a ses Pitiüses hi ha en marxa una campanya de control a gran escala. I per a Mallorca, fins ara no hi ha cap estadística de captures comparable – aquí sa base de dades és essencialment allò que notifiquen es ciutadans i ses ciutadanes.

Aquest article manté aquesta diferència a partir d'aquí.

Quines espècies de serps hi ha a Mallorca

Aquí no trobaràs, de manera conscient, una ajuda d'identificació segons s'aspecte. Es motiu no és comoditat: ses espècies s'assemblen entre elles, es seu dibuix varia molt, i una regla general equivocada duu precisament a s'acció que es vol evitar – que qualcú toqui un animal perquè creu que és «s'inofensiu».

Hi ha dos noms documentats oficialment, i tots dos provenen des comunicats des Govern:

Segons informacions de premsa sobre una guia des Departament de Medi Ambient balear, a ses Balears hi ha un total de cinc espècies de serps, de ses quals dues es consideren autòctones i protegides i tres introduïdes. Aquesta divisió la reproduïm com lo que és – de segona mà, no es mateix text oficial.

Per a tu, lo més important d'això és una cosa: entre ets animals que pots trobar en es jardí, també n'hi ha de protegides espècies. Qui atrapa o mata pes seu compte pot topar precisament amb s'animal que està protegit – i així es fa vulnerable davant sa llei. Aquesta és sa raó pràctica per deixar tranquil qualsevol animal i, en lloc d'això, notificar-ho, independentment de com de segur se senti un a s'hora d'identificar-lo.

D'on vénen ses serps introduïdes?

No hi ha un any confirmat oficialment per s'introducció. S'explicació més plausible i repetida en diversos informes és es comerç d'arbres ornamentals grans – sobretot oliveres i garrovers – provinents de sa península espanyola, sovint d'Andalusia, que també són populars per a finques i jardins d'hotels. Ets experts sospiten que aquesta introducció va començar a principis des segle XXI. A s'illa, ets animals tenen pocs depredadors naturals, cosa que afavoreix sa seva expansió.

Són perilloses ses serps a Mallorca per a ses persones?

Aquí val més sa precisió que sa intuïció. No hi ha una classificació mèdica oficial des risc per part de ses autoritats competents per a ses espècies presents a Mallorca. Lo que sí que està documentat oficialment és que es programa de control des Govern per a ses Pitiüses es dirigeix expressament a sa protecció de sa sargantana autòctona (sargantana pitiüsa) i es descriu com una emergència ecològica – no com un perill per a ses persones. En cap de ses comunicacions oficials es parla de toxicitat ni de ferides per mossegades en persones.

Lo que se'n dedueix i lo que no: que ses autoritats tractin es tema sempre com una qüestió de conservació de sa natura i que en cap comunicat avisin d'un perill per a ses persones és un indici fort – però no és una garantia mèdica, i aquesta guia tampoc no en dóna cap. Qui vulgui estar segur de quina espècie té davant i què significa una mossegada, ha de demanar an es veterinari o a sa veterinària, no a internet.

Atenció: Independentment de s'espècie que se sospiti, sa regla és: després de qualsevol mossegada d'un animal salvatge, demanar consell mèdic. Aquesta és una regla general de precaució i no una afirmació sobre un risc especial d'aquestes espècies.

Sa campanya de control a ses Pitiüses – i per què també afecta es residents de Mallorca

Ses xifres més impressionants sobre es tema no vénen de Mallorca, sinó d'Eivissa i Formentera, ses anomenades Pitiüses. Es Govern de les Illes Balears va comunicar per a 2025 una campanya de control clarament reforçada:

Entre totes dues, ses Pitiüses van arribar a més de 4.400 serps capturades l'any 2025. Sa directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Ana Torres Riera, va parlar d'una emergència ecològica progressiva, típica des ecosistemes insulars, i va demanar una resposta permanent, coordinada i científicament fonamentada. Es programa és duit a terme pel COFIB, es Consorci per a la Recuperació de la Fauna Silvestre de les Illes Balears, en coordinació amb ajuntaments i consells insulars.

Atenció: Aquestes xifres de captura pertanyen exclusivament a Eivissa i Formentera. Per Mallorca no hi ha xifres de captura comparables – qui les aplica sense pensar-hi a Mallorca confon dues illes diferents.

Tot i així, això és rellevant per a Mallorca: es tracta de sa mateixa espècie, es mateix camí d'entrada a través des comerç de plantes i es mateix sistema de notificació amb què es COFIB observa s'expansió a totes ses Balears.

On és més probable que trobis una serp a Mallorca

Ses ubicacions típiques són parets seques, vores de pedra, pinars clars, garriga, camps i camins poc transitats. Ses serps fan servir esquerdes, matolls densos i parets velles com a refugis – exactament ses estructures que trobam a moltes finques, al voltant de piscines i a ses vores des terrenys. Ses serps són animals de sang freda i regulen sa seva temperatura corporal mitjançant es sol i s'ombra – per això és més freqüent trobar-les durant sa meitat càlida de l'any que a l'hivern. Aquí no trobaràs dades més precises sobre horaris d'activitat o cicles estacionals: per ses espècies de Mallorca no hi ha dades fiables sobre això, i endevinar no serviria de res. Qui, durant es senderisme a Mallorca estigui, no hauria de ficar sa mà sense pensar-hi dins esquerdes de roca poc clares ni aixecar pedres soltes.

Reaccionar correctament: comportament davant una trobada

Sa regla bàsica s'aplica per igual a qualsevol animal salvatge, tant si és a s'hort, a s'entorn de sa piscina o pel camí:

1. Mantenir sa calma, no reaccionar de manera precipitada – sa majoria de ses espècies eviten per iniciativa pròpia es contacte amb ses persones.
2. Mantenir sa distància i deixar a s'animal una via de fugida, en lloc d'acorralar-lo.
3. No tocar-lo, no capturar-lo, no matar-lo – tampoc si es tracta d'una espècie suposadament innòcua.
4. Si és possible, fer una foto des d'una distància segura; ajuda a fer sa notificació posterior.
5. Allunyar es nins i ses mascotes de sa proximitat immediata, en lloc de molestar s'animal.
6. Notificar després s'observació mitjançant s'app Línia Verda des COFIB.

Nota: Una trucada d'emergència al 112 normalment no és adequada per una serp a s'hort. Es 112 està reservat per a situacions d'emergència; per notificar una observació de manera habitual, s'app des COFIB és sa via correcta.

Si vols assegurar de manera permanent es accessos al voltant de sa casa o mantenir es teu jardí en bon estat, trobaràs a Directori d'empreses de Casa, Jardí i Servei ses empreses adequades prop de tu.

Denunciar serps: S'app Línia verde des COFIB

Es COFIB gestiona s'app de denúncia Línia verde (també coneguda com a „Línea verde"), a través de sa qual qualsevol ciutadana o ciutadà pot denunciar directament s'observació d'una espècie invasora. Això no és burocràcia sense efecte: en es primers sis mesos hi arribaren 545 denúncies de totes ses Balears.

Entre ses espècies animals denunciades, sa serp de ferradura és, segons es COFIB, sa més denunciada. Ses 236 denúncies fetes a Mallorca en mig any demostren que ses denúncies ciutadanes són actualment una de ses bases de dades més importants per poder avaluar s'expansió a s'illa.

Errors més freqüents en es tracte amb serps

• Aplicar ses xifres de ses Pitiüses a Mallorca. Ses xifres de captures d'Eivissa i Formentera no són estadístiques de Mallorca.
• Capturar o matar s'animal tu mateix. En es cas d'espècies protegides i autòctones, segons ses notícies, hi pot haver multes; per ses espècies invasores, sa via de denúncia a través des COFIB és es canal correcte.
• Aixecar o moure pedres i parets seques, per "anar a mirar" – això destrueix precisament es hàbitats que també utilitzen es rèptils protegits.
• No denunciar una observació. Sense denúncies, es COFIB no té sa base de dades necessària per observar s'expansió.
• Confiar en una identificació suposadament segura segons s'aspecte, per després actuar sense precaució, en lloc de mantenir sempre sa distància.

Què ve després? Com continua es programa de control

Per a ses Pitiüses, es Govern ha anunciat una resposta duradora, coordinada i basada científicament, acordada amb ets ajuntaments i es consells insulars. Per a Mallorca no hi ha dades documentades sobre un programa propi i comparable de control de trampes – sa base de dades actual la formen sobretot ses notificacions ciutadanes a través de Línia verda. Això vol dir, en sa pràctica, que cada albirament notificat des de Mallorca contribueix directament a avaluar fins a quin punt sa serp de ferradura ja s'ha estès per s'illa.

Llista de comprovació per a propietaris de jardins i finques

• No moure ni desfer sense motiu ses parets seques i es munts de pedres de sa propietat.
• Mantenir-se atent quan es treballa entre matolls espessos i a parets escalfades pes sol.
• En cas d'albirament: mantenir sa distància, fer una foto de lluny, notificar-ho a través de s'app Línia verda des COFIB.
• Explicar as nins que ses serps s'observen, però no es toquen.
• Després d'una mossegada d'un animal salvatge, demanar sempre consell mèdic.
• En obres importants o reformes de jardí que afectin ses parets seques, en cas de dubte, comptar amb una empresa especialitzada.

Conclusió

Ses serps a Mallorca no són motiu de pànic, però sí un tema que convé conèixer si es viu a s'illa. Està confirmat oficialment que hi ha una situació d'emergència ecològica a ses Pitiüses amb més de 4.400 captures el 2025 – no a Mallorca. Està confirmat oficialment per a ses Balears en conjunt – i per tant també rellevant per a Mallorca – que sa serp de ferradura és s'espècie animal notificada amb més freqüència i que ses notificacions ciutadanes a través de s'app Línia verda des COFIB són sa font central de dades. No hi ha cap classificació oficial de perillositat per a ses persones; sa reacció sensata segueix sent, en tot cas, sa mateixa: mantenir sa calma, guardar sa distància, no actuar pes propi compte, notificar-ho.

Fonts oficials

• Govern de les Illes Balears – Comunicat sobre sa campanya de control contra serps invasores a ses Pitiüses (2025): https://www.caib.es
• Govern de les Illes Balears – Comunicat sobre s'app de notificació Línia verda i ses xifres des COFIB: https://www.caib.es
• COFIB, Consorci per a la Recuperació de la Fauna Silvestre de les Illes Balears (a través de caib.es)