Sa processionària a Mallorca: perill per es ca, es nin i es jardí

Sa processionària a Mallorca no és cap curiositat exòtica, sinó un insecte introduït que viu a s'illa des de 1942 i que es converteix repetidament en un perill per a cans, nins i pins. Ses erugues de sa papallona nocturna Thaumetopoea pityocampa duen pèls urticants fins que, en tocar-los, poden provocar al·lèrgies, irritacions de sa pell i, en es pitjor des casos, danys oculars – tant en persones com en animals domèstics. En aquesta guia sabràs com identificar es pins afectats i ses cadenes d'erugues en moviment, per què precisament es cans són especialment vulnerables per mor des seu comportament d'olorar i llepar, què fan ses autoritats balears contra aquesta plaga i què pots fer tu mateix a sa teva finca – i què és millor deixar en mans des professionals.

Es teu ca ha tengut contacte amb una eruga o no estàs segur de com protegir sa teva finca?

• Fer una consulta personal — te posam en contacte amb es interlocutors adequats an es lloc
• Cercar veterinari a Mallorca — en cas d'emergència, cada minut compta

Què és sa processionària – i per què hi ha a Mallorca?

Sa processionària des pi no és una espècie autòctona a ses Balears. Segons es Servei de Sanitat Forestal, s'organisme competent de sa Conselleria de Medi Ambient i Territori dins es Govern de les Illes Balears, es tracta d'un insecte introduït i invasor que va anar apareixent successivament a ses quatre illes majors. Es nom «processionària» fa referència a sa manera característica de desplaçar-se de ses erugues: sempre van en grups, una darrere s'altra, formant ses «processons» que li donen es nom.

Ses erugues es mengen ses agulles de totes ses espècies de pi – expressament també des pi blanc autòcton de Mallorca (Pinus halepensis). En cas d'infestació forta o repetida, o quan es arbres ja estan debilitats, això pot perjudicar seriosament es conjunt arbori.

Cicle vital: De s'ou a sa papallona

Per entendre bé es nius i ses èpoques de perill, ajuda fer una ullada an es cicle de s'animal: de ses papallones que neixen a s'estiu surten ous que passen s'hivern damunt ses agulles de pi. A sa primavera neixen d'aquests ses erugues, que es desenvolupen a través de diverses mudes. Durant es seu desenvolupament, ses erugues formen es temuts pèls urticants amb sa substància irritant – per això és recomanable anar alerta durant tota s'època de ses erugues, independentment de s'estadi de desenvolupament. Quan es desenvolupament dins s'arbre acaba, ses erugues abandonen es pi per crisalidar dins sa terra. De ses crisàlides neixen a s'estiu ses papallones nocturnes, poc vistoses en realitat, que s'aparellen i fan que es cicle torni a començar.

Reconèixer nius i processons

Ses erugues construeixen dins ses capçades des pins nius de seda blanquinosos molt vistosos, dins es quals es desenvolupen durant s'hivern. Cap a sa fi de s'hivern i a sa primavera abandonen aquests nius tots plegats i llavors solen anar en llargues fileres compactes – per terra, vora els camins o travessant espais oberts. Precisament en aquesta fase de desplaçament és quan es contacte directe és més probable, perquè ses erugues ja no van només amunt dins s'arbre, sinó a s'alçada des ulls de persones i cans.

Avís: Fins i tot es nius vells, ja abandonats, i ses restes de muda que queden poden contenir encara pèls urticants. Un niu sense erugues visibles no és motiu per baixar sa guàrdia.

Quan és s'època crítica?

S'època exacta d'activitat varia segons es temps i s'altitud; ses fases d'hivern més suaus poden afavorir es desenvolupament i fer que sa migració de ses erugues comenci abans. És més probable trobar aquests animals en pinars – a ses vores de bosc, en camins rurals, en jardins grans o en zones properes a sa natura. Qui va sovint amb es ca o amb nins per aquestes zones, hauria d'estar especialment atent, tant en s'època freda com a s'inici de sa temporada càlida, mirant cap amunt a ses copes i cap avall en es camí.

Perill per a sa salut de ses persones

Es Servei de Sanitat Forestal descriu s'efecte des pèls urticants sense embuts: poden provocar processos al·lèrgics en persones sensibles, causar irritacions urticants i, en es pitjor des casos, provocar danys a sa pell o a ses ulls. Sa recomanació oficial de comportament és, per tant, senzilla: no tocar ses erugues i anar amb compte en es pinars afectats.

Per què es cans estan especialment en perill

Per a es cans sa situació és més delicada que per a ses persones per un motiu senzill: ensumen, llepen i es fiquen coses a sa boca. Així, es pèls urticants que queden enganxats, per exemple, a ses potes o en es pèl, entren directament en contacte amb sa boca, sa llengua i ses mucoses – zones que reaccionen de manera més sensible que sa pell. Si sospites que es teu ca ha tocat una eruga, es seus pèls o un niu, hi ha una regla clara: anar de seguida a es veterinari, no esperar i no tractar ni administrar res per compte propi. Un llistat de clíniques veterinàries a s'illa el trobaràs en es Directori de Veterinaris. Informació general sobre sa tinença de cans a Mallorca la trobaràs en es nostre apartat Animals de companyia.

Atenció: Si sospites que hi ha hagut contacte, no esperis a veure símptomes visibles. Vés directament a sa clínica més propera o a urgències per a animals.

Protegir es nins i es jardí

Per a es nins també val sa mateixa regla: no tocar ses erugues ni es nius, ni amb pals ni amb eines. Qui tengui una finca o una casa amb pins propis, hauria de revisar regularment ses zones de joc des jardí per veure si hi ha nius en ses copes des arbres o cadenes d'erugues caminant per terra, sobretot abans que es nins facin un pícnic o juguin a s'aire lliure. Trobaràs consells bàsics sobre sa cura des jardí a s'illa en es nostre article Jardí Mallorca.

Sa lluita oficial a Mallorca

En es terrenys d'ús públic, es Servei de Sanitat Forestal combat sa processionària dins un projecte plurianual amb tractament terrestre. S'actuació l'executa s'empresa pública IBANAT.

Avís:Es darrer projecte publicat s'estén expressament de 2021 a 2025. Sa autoritat anunciarà a principis de cada temporada si i de quina manera es continuarà sa campanya en es anys següents – per ses dates actuals, fia't de ses comunicacions des Servei de Sanitat Forestal.

En cas d'infestació més forta o de focus incipients, es tractament terrestre es proposa, entre altres mesures, com a actuació d'utilitat pública dins ses declaracions oficials corresponents. Ses preguntes sobre zones concretes o sobre es desenvolupament de sa campanya les respon directament s'organisme especialitzat.

Què pots fer en es teu propi terreny

En es terrenys privats, sa moderació és s'estratègia encertada. Tallar es nius pes teu compte, aspirar-los o fins i tot cremar-los no és bona idea: en manipular-los es desprenen pèls urticants que es dispersen per s'entorn, i un foc obert, dins s'època seca, suposa a més un risc d'incendi. És més recomanable encarregar s'eliminació adequada a una empresa especialitzada. Trobaràs indicacions generals sobre com tractar plagues a sa teva llar en es nostre guia Plagues dins ca teva.

Errors més freqüents

• Tocar erugues o nius per «mirar-los millor» – ets pèls urticants es despenen ja amb un lleuger contacte.
• Esperar amb es ca a veure si «ja millora tot sol» – davant sospita de contacte, sa via directa és anar an es veterinari.
• Cremar o aspirar tu mateix ets nius – augmenta sa dispersió des pèls urticants i és perillós per risc d'incendi.
• Deixar que ets al·lots manetgin nius o cadenes d'erugues amb bastons – fins i tot a una distància «segura» es poden aixecar pèls en s'aire.
• Pensar que ets nius vells i buits no són perillosos – ses restes de muda encara poden contenir pèls urticants.

Què passa després d'un contacte?

Després d'una visita an es veterinari o d'un consell mèdic, has de seguir observant sa zona afectada –tant en cas de cans com de persones– i evitar contactes repetits en es mateix entorn mentre encara hi hagi nius o cadenes d'erugues visibles. Sa roba, ses corretges de ca o ets joguets que hagin tocat erugues o nius s'han de netejar a fons abans de tornar-los a fer servir. Si ses molèsties persisteixen –en persones o animals– és més sensat demanar una nova valoració professional que esperar.

Llista de comprovació per a propietaris de cans i famílies

1. En es període de transició de finals d'hivern a primavera, evita conscientment ets camins de pins o vés-hi amb corretja i dins es camp de visió.
2. Durant es passeig, vigila tant ses capçades des arbres com sa vora des camí.
3. Abans d'asseure't davall pins, mira cap amunt un instant i comprova es terra.
4. Revisa ses potes i es pèl des ca després de cada passeig prop de pins.
5. Davant sospita de contacte, contacta immediatament amb un veterinari, sense automedicar.
6. No treguis tu mateix ets nius des teu terreny; encarrega-ho a una empresa especialitzada.
7. Explica prest as al·lots que no toquin erugues ni nius.

Conclusió

Sa processionària forma part de Mallorca des de fa més de vuitanta anys – es seu perill no rau en mossegades o picades, sinó en uns pèls urticants minúsculs que, en contacte, poden provocar irritacions greus. Per as propietaris de cans, sa regla més important és ben senzilla: davant sospita de contacte, cap an es veterinari de seguida, sense esperar. En ses zones públiques, es Servei de Sanitat Forestal, juntament amb IBANAT, s'encarrega des control dins una campanya de diversos anys; dins es teu propi terreny, és aconsellable comptar amb una empresa especialitzada i estar atent durant es passeig. Per això no has d'evitar ets pinars – però sí que has de travessar-los amb ets ulls ben oberts durant s'època crítica de s'any.

Fonts oficials

• Govern de les Illes Balears – Conselleria de Medi Ambient i Territori, Servei de Sanitat Forestal: https://www.caib.es