Celler La Parra

El Celler La Parra, obert l'any 1962, és al Carrer de Joan XXIII de Port de Pollença, al carrer que comunica el poble del port amb Pollença, terra endins. En Joan Gual va obrir la casa aleshores; avui la duu la quarta generació de la mateixa família. Qui menja aquí menja mallorquí — no com a concepte, sinó perquè la casa mai no ha fet cap altra cosa. Al nord de l'illa això és menys evident del que sembla. Port de Pollença viu del turisme, i els carrers al voltant del port són plens de cuines d'arreu. El Celler La Parra es manté en una carta que a Mallorca es troba abans a una fonda de poble que a un lloc de vacances: frit, arròs brut, porcella, tumbet, fetge de mè, llengua de vedella amb tàperes. La casa diu dues coses sobre la seva manera de fer, i totes dues són impreses a la carta. Res no és envasat al buit, res precuinat. I sempre que es pot, el plat passa per la cuina de llenya — "cocina de leña" hi figura com a línia damunt de la carta, en cada idioma al qual està traduïda. Per què la casa es diu Celler A Mallorca, un celler era el lloc on s'elaborava i es venia el vi. Els vespres els homes hi duien el sopar fet a ca seva, s'asseien al voltant de la taula que anomenaven la "taula dels embriacs", l'acompanyaven amb el vi i xerraven. Aquesta explicació és impresa a la primera pàgina de la carta mateixa, en cinc idiomes, i explica d'on ve el nom del restaurant. El local ocupa el que era un celler, i la família no n'ha esborrat les traces. Encara hi són les botes antigues on es feia el vi, juntament amb bots i altres estris del vi, eines i ormeigs del camp, fotografies antigues i objectes d'una altra època. La casa anomena museu el seu propi menjador. És menys una exageració que una descripció. La carta: frit, porcella i llengua amb tàperes La carta és llarga i ordenada a l'antiga: entrants, tapes, arrossos, ous, carns, peix, postres. Entre els entrants hi ha plats que han desaparegut de la majoria de cartes de l'illa — fetge de mè a la mallorquina, llengua de vedella amb tàperes de Llubí, pa amb oli també en la versió de sípia, i albergínies farcides i tumbet, tots dos de temporada. A les tapes el frit hi apareix en tres versions seguides: de porc, de mè i de pop. Al costat, pilotes, pica pica, callos i ensaladilla. Els arrossos són tots a partir de dues persones — paella mixta, paella vegetal, la paella cega amb tot desespinat i pelat, arròs marinera i arròs brut com a arrossos caldosos, fideuà i paella de marisc. Per als dos caldosos la casa demana avís per endavant. És a les carns on més bé es veu el caràcter de la casa: porcella mallorquina rostida, espatlla i cuixa de mè mallorquí, costelles de mè, mig conill a la planxa. La llengua amb tàperes de Llubí hi torna a aparèixer, ara com a plat principal. El peix es manté senzill — orada, llobarro, sípia a la planxa, bacallà amb tomàtiga o amb allioli, rèmol, salmó. Les postres són casolanes i igual de poc modernes: pijama, el flan de la casa, un púding d'ensaïmada, gató amb gelat, tarta Tatin, Cardenal de Lloseta del Forn de Baix. El soufflé Grand Marnier i els plàtans flamejats demanen dues persones i una mica de paciència. La cuina de llenya Aquí la cuina de llenya no és decoració. Figura com a línia damunt de la carta i decideix a què saben els rostits — porcella, espatlla de mè, pollastre. Altres cases exhibeixen una cosa així com a atracció. Aquí és senzillament l'aparell amb què es fa feina des de fa més de seixanta anys. El berenar al Celler La Parra A Mallorca l'esmorzar i el berenar comparteixen un mateix nom: berenar. El Celler La Parra en fa una oferta pròpia — una tapa, un variat o un pa amb oli, amb una beguda i un cafè. Per a grups la casa manté una adreça de consulta a part, es reserva a través del seu propi sistema, i hi ha paella, porcella i mè per endur-se'n. A la carta hi ha pa sense gluten, i de cada plat hi ha informació sobre al·lèrgens.