Churchill’s

Churchill's és a l'entrada del port esportiu de Cala d'Or, a l'Avinguda de Cala Llonga, i el nom et despista sense fallar. Qui espera cuina anglesa darrere del rètol britànic es troba de seguida amb tapes espanyoles. La casa es diu amb nom complet Churchill's Art y Tapas, i les dues meitats són literals: hi ha quadres a les parets i tapes casolanes que surten de la cuina. La carta és curta, i això és una decisió, no una mancança. En lloc d'una llista que vulgui cobrir tots els gustos, hi ha unes quantes coses que a aquesta casa li agrada fer, i al costat els clàssics sense els quals cap carta de tapes de l'illa no se sosté. El consell que més repeteixen els comensals és pràctic: les racions surten més grans del que s'espera d'unes tapes. En cas de dubte, demana una ronda menys i repeteix després. Churchill's a Cala d'Or: tapes i no cuina britànica El nom és un joc, la cuina no. Aquí es cuina espanyol i mediterrani, i la part mallorquina no queda relegada. La sobrassada hi surt dues vegades, una en torrada amb formatge de Maó i una altra com a salsa per a les patates. Qui coneix l'illa hi llegeix que algú compra aquí a prop. La resta de la carta es llegeix com una bona ronda de tapes espanyoles: patates braves i patates all i oli, mandonguilles amb salsa de tomàquet, gambes a l'allet, calamars i xipirons ben fregits, truita espanyola, seitons, xoriço al vi negre, dàtils amb bacó i croquetes de formatge i xili. Al costat, un llom de porc per a qui busqui alguna cosa més contundent. Formatge, dàtils i allò de què aquí es parla Quan els comensals expliquen com és aquest local, surten gairebé sempre els mateixos dos noms. Un és el camembert fos amb dàtils, taronja i menta, una combinació que sobre el paper sona capriciosa i a taula s'entén de seguida. L'altre és la bruschetta de formatge de cabra. A això s'hi afegeixen una amanida de mozzarella de búfala i, com a especialitat de la casa, una salsa de dàtils que la mateixa cuina recomana sense embuts. La part vegetariana no hi és un gest de compromís: els plats sense carn pertanyen al nucli de la carta, no al seu marge. Art a les parets, vi de Mallorca L'Art del nom no és farciment decoratiu. Les parets estan penjades de quadres, i això fa que la sala sembli més un lloc petit i personal que una adreça de port per a gent de pas. Els comensals descriuen justament això una vegada i una altra: un ambient càlid on un es queda assegut més del que tenia previst. La beguda hi acompanya. La casa porta vins mallorquins a més de còctels i sangria, i dona a tots dos prou importància com per anomenar-los en la mateixa frase que el menjar. Reservar i demanar bé El local és petit i al vespre sol omplir-se. Reservar no és, doncs, una formalitat, sinó la diferència entre una taula i un passeig de tornada al poble. Es reserva per telèfon o per WhatsApp, sense complicacions i sense portal de reserves. I una vegada més, perquè és l'error de principiant més comú: demana menys del que et penses. Els plats arriben generosos, i sempre hi pots afegir un altre.