Contrabando Llucmajor

Contrabando és un bar de tapes i vins al Passeig de Jaume III, al bell mig de Llucmajor. El poble és al sud de Mallorca, terra endins darrere la costa, i ha conservat la seva vida quotidiana: una localitat amb mercat i tallers, on la restauració es fa més per als veïns que per als autocars. Aquí hi ha aquesta casa, i no amaga d'on ve. El nom no és casual. Durant dècades després de la Guerra Civil espanyola, Llucmajor i el llevant mallorquí van ser la capital del contraban, i la decoració juga amb motius que ho recorden. El que arriba a taula, en canvi, és del tot directe: tapes per compartir, producte de prop, vi mallorquí. La cuina és oberta a la sala, i la casa n'explica el motiu: darrere cada plat hi ha feina de veritat i producte fresc, i totes dues coses es poden veure. El que Contrabando de Llucmajor posa a taula La carta duu dues línies en paral·lel. En una hi ha els clàssics que no poden faltar en un bon bar espanyol: ensaladilla, croquetes, boquerons i anxoves, pebrots de Padrón, banderilles. En l'altra, allò que la casa reivindica com a seu — tàrtars de tonyina, de vedella i de salmó, ales de pollastre amb salsa barbacoa, pulpillo de roca, zamburinyes gratinades, llom de porc amb sobrassada. Enmig hi ha el que sosté un vespre aquí: peixos i carns marinades, taules d'embotits i formatges, amanides i els ous romputs, dels quals la casa té diverses versions. Qui vulgui una paella l'encarrega amb un dia d'antelació. Tres plats mostren com es pensa en aquesta cuina. Els medallons de llom arriben amb sobrassada a la brasa i mel d'elaboració artesana. Les broquetes de pollastre reben una salsa satay feta no amb cacauet, sinó amb ametlla mallorquina. I el carpaccio de gambes vermelles duu el nom de la casa al títol. Al final torna a ser marcadament local. Al costat del tiramisù i el banoffee hi ha una mousse de garrova, elaborada amb garrova d'Es Garrover de Mallorca, un projecte amb arrels a Llucmajor. Una postra difícilment es pot acostar més al poble. Cuina oberta i cistelles damunt la barra Qui entra veu primer la cuina i la barra que la precedeix. A sobre hi reposen cistelles de palmito amb fruita i verdura de temporada — pebrots, carbassons, llimones, tomàtigues que esperen ser cuinades. Aquesta és la carta de presentació, abans fins i tot que arribi la carta a taula. La sala té caràcter mallorquí sense fer-se la rústica: parets d'un groc de sol, rajoles amb dibuix a la manera de les antigues d'aquí, prestatgeries de vi, cadires desaparellades, una bicicleta amb llums penjada a la paret. Davant l'entrada, rere un tancat de fusta, hi ha una terrassa petita amb poques taules. La carta de vins també es manté deliberadament mallorquina; la casa diu que és de ca nostra. Darrere de tot hi ha en Miquel, el propietari, que treballa ell mateix al local i es pren de debò l'ofici d'amfitrió. El local que surt en una novel·la negra Contrabando té una carrera paral·lela que ningú endevinaria en un bar de tapes. L'autor Pete Davies ha escrit quatre novel·les negres ambientades a Mallorca, i aquesta casa surt a totes quatre; el mateix Miquel també hi apareix. Al local hi ha una filera d'aquests llibres. Per al vespre a taula això no canvia res. Però la cadena encaixa: un local que es diu com el contraban, en un poble que en va ser la capital, i que ha acabat en una novel·la negra.