Il Gambero

Il Gambero és al bell mig de Llucmajor, a la Plaça Espanya, la plaça principal del poble, on conflueix bona part de la vida diària. És un restaurant italià de peix, i aquí això no és una frase feta, sinó la premissa sobre la qual està construïda tota la carta. Llucmajor és un poble d'interior al sud de Mallorca, a uns deu quilòmetres llargs de la platja més propera. Qui vol menjar peix a l'illa sol anar cap a la costa; Il Gambero el porta terra endins. El peix i el marisc arriben cada matí directament de la llotja, i la pasta s'elabora diàriament a casa. La carta és deliberadament curta i funciona com una selecció del dia: allò que s'ha comprat al matí decideix què és possible després. Això explica també per què aquí hi ha plats que no són el primer que un espera en un restaurant italià. La cuina d'Il Gambero A l'apartat de pasta hi ha fettuccine a l'ou amb salsa cremosa de tòfona, tòfona fresca laminada i una teula cruixent de parmesà. Al costat, spaghetti amb vongole veraci, julivert i oli; tagliatelle cremoses; i gnocchi alla Norma amb albergínia casolana en conserva de tomàquets, Pecorino Romano i herbes fresques. De la mateixa secció en surt un risotto de remolatxa amb crema de formatge de cabra, nous i cibulet de llima. De la mar arriben el bacallà fregit amb cebes vermelles agredolces, crema de pastanaga i llavors de comí, i el pop en dues versions: un amb tomàquets cirerol confitats, porro fregit i una lleugera escuma de coco, l'altre a la brasa sobre rúcula, amb puré taronja de moniato i ratlladura cítrica. Per començar hi ha un carpaccio de remolatxa amb ceba blanca, nous, tàperes i ratlladura de taronja, una sopa de llenties amb broquetes de pollastre, una amanida mixta de verdures de temporada i espàrrecs blancs amb pernil ibèric. En el dolç, un semifred amb gerds, móres, xocolata i pistatxo — i el Cannolo Siciliano, el clàssic de la casa. Vegà, vegetarià, sense gluten En una casa de peix no es dona per fet, però aquí forma part explícita del concepte: Il Gambero manté plats vegans i sense gluten com una línia pròpia. Una ullada a la carta fa plausible per què funciona: la remolatxa, l'albergínia, els espàrrecs i les llenties sostenen plats propis, no guarnicions. La terrassa de la Plaça Espanya La plaça és zona de vianants i la terrassa està muntada al damunt. Aquest és el veritable argument de la casa: no seus vora una carretera, sinó a la plaça on a Llucmajor conflueix tot de totes maneres, mirant passar el capvespre. A dins, la sala és més petita i s'anima en conseqüència les nits plenes. Abans d'anar-hi Val la pena reservar, i la casa ho demana expressament: els caps de setmana s'omple. Es pot fer per telèfon o a través del formulari de reserva del seu propi web. Il Gambero es mou en una franja de preus mitjana; l'esforç es nota en la compra i en la pasta, no en la posada en escena. I si et preguntes per què una casa italiana es diu així: gambero és la gamba — en un negoci que es defineix primer pel peix, això és una declaració d'intencions i no un adorn.