Picaro restaurante

Pícaro és a baix, al port d'Alcúdia, just al carrer marítim Carrer Gabriel Roca, i es defineix ell mateix com a italomediterrani. Per una vegada la fórmula se sosté: la carta ve d'Itàlia, l'entorn aporta mar i port, i la terrassa és tan a prop de l'aigua que la casa mateixa descriu la remor del mar com a part del vespre. El nom no és un joc de paraules qualsevol. Ve de l'àvia de la família, de cognom Ícaro — d'Ícaro va sortir Pícaro. Les seves receptes, transmeses de generació en generació, són segons la casa mateixa el cor de la cuina: pensades amb senzillesa, cuinades amb honestedat, sempre cap a qui s'asseu a taula. Tot això es combina amb producte de l'illa. Què defineix la cuina de Pícaro La carta és àmplia però ordenada. Comença amb vitello tonnato, un carpaccio de vedella amb crema de burrata, cirerols confitats i tòfona fresca, i una frittura mixta de gambes, cloïsses, musclos, petxines, calamars i xipirons. Al costat, focaccia en tres graus d'ambició i amanides, entre elles una variant caprese amb pa carasau sard i burrata. Amb les pastes la cosa es torna personal. Els pappardelle al parmigiano es manteguen dins d'una roda de parmesà buidada. Al seu costat hi ha els rigatoni alla carbonara amb ou, pecorino i guanciale, les trofie al pesto amb patata de sa Pobla, un tagliolino al negre de sípia amb marisc, uns gnocchi violeta als quatre formatges i uns pappardelle amb bolonyesa d'ossobuco. La massa de pizza com a material de construcció La signatura més cridanera no és a la carta de pizzes, sinó en què més fan amb la massa. El provolone alla pizzaiola fos arriba a taula sota una tapa de massa de pizza, la parmigiana d'albergínies fregides també, i l'amanida cèsar se serveix dins d'un pa de pizza. Aquí la massa no és només base per a l'ingredient, sinó peça estructural. La carta de pizzes és llarga i de plantejament clàssic: margherita, capricciosa, diavola, salsiccia e funghi, una quattro formaggi amb taleggio, brie, parmesà i gorgonzola. A això s'hi suma una mallorquina amb formatge de cabra, sobrassada i mel — la versió illenca que gairebé cap casa italiana del nord no es salta. Tres calzones, un d'ells tofonat, tanquen la secció. Raviolis, peix i el costat dolç Una secció pròpia pertany als raviolis casolans, i és la millor prova que en aquesta cuina s'hi treballa de debò: burrata amb cirerols en salsa napolitana, formatge de cabra amb pera i salsa de gorgonzola, bolet amb tartufata, vedella estofada amb parmentier de patata i romaní, carabassa amb salsa de nous. La carta de peixos es manté a prop del port: llobarro salvatge, salmó, tataki de tonyina i carabiners vermells a la brasa. Entre les carns conviuen una espatlla de xai en el seu propi suc amb polenta cruixent, un filet de vedella amb foie i un entrecot a la brasa. Al final arriben el coulant de xocolata, un pastís de formatge sobre base de parmesà, la panacotta, el tiramisú de la nonna i una tarta Tatin. Pícaro al port d'Alcúdia La casa figura amb adreça d'Alcúdia, però és a baix, al barri portuari, i no a dalt al nucli antic emmurallat — una diferència de ben bé dos quilòmetres amb la qual l'arribada falla sovint. Entre l'estació marítima, el port pesquer i el passeig, és una cantonada amb moviment i vistes a l'aigua. Qui vulgui seure a fora fa bé d'avisar abans; la casa mateixa demana reserva.