Restaurant Ca'n Gallet

Ca'n Gallet és a la urbanització Es Guix, al terme municipal d'Escorca, dalt de la Serra de Tramuntana, just passada la benzinera del Coll de sa Batalla. Qui puja des de Caimari ja ha deixat enrere les revoltes quan hi arriba; qui continua endavant arriba poc després al monestir de Lluc. No és un lloc pel qual es passi per casualitat. La casa és un negoci familiar. En Toni, a qui a l'illa tothom diu Gallet — un malnom mallorquí que ve de Campanet —, la duu juntament amb la seva dona, na Magina Maria, i el seu fill Miquel. En Toni està arrelat a Lluc i ha passat tota la vida vinculat a la restauració. Ca'n Gallet va començar dins les instal·lacions del mateix monestir; només més tard la família va baixar a la urbanització on avui hi ha el local. Gallet vol dir gall petit, i els clients s'ho han pres al peu de la lletra. Amb els anys han regalat a l'amo prop d'un centenar de galls, que ara són repartits pel local — una col·lecció que no explica què pensa la casa d'ella mateixa, sinó què en pensen els de sempre. Què hi ha a la carta de Ca'n Gallet S'hi fa cuina mallorquina de pagès, sense embuts. L'arròs brut, aquell arròs caldós i especiat amb carn i verdura, és el plat pel qual la gent puja expressament. Al seu costat hi ha els caragols, servits aquí amb patates i carn abundant, i el frit de me, el frit mallorquí de xot. El segon pilar són les paelles: mixta, negra, de verdures i la paella cega — sense espines ni closques, sense res per apartar. El que és poc habitual és que aquí també preparen una paella per a un sol comensal. La majoria de cases no ho fan. Del forn en surten el cabrit i, als mesos freds, el llom amb col, llom cuinat embolicat amb fulles de col. Hi ha costelles de xot. I hi ha unes postres que se li van ocórrer a la mateixa cuina: l'ensaïmada frita, servida sobre crema i coberta de xocolata. Qui menja vegetarià hi troba el frit de verdures i la paella de verdures; la Guía Repsol hi assenyala a més opcions veganes i sense gluten. Muntanya, berenar i bicicleta Ca'n Gallet no és una casa de nit sinó de dia, i bona part de la clientela no hi va a dinar. Hi va a esmorzar o a berenar, l'àpat mallorquí entre àpats: pa amb oli, un berenar pagès, alguna cosa consistent després de la primera etapa del dia. D'aquí s'entén qui omple la sala. La pujada des de Caimari pel Coll de sa Batalla és una de les rampes més conegudes de l'illa, i Ca'n Gallet és justament on s'acaba — dalt, poc abans que la carretera s'inclini cap a Lluc i torni a baixar. Els excursionistes que surten de Lluc o que en tornen formen part del públic tant com els ciclistes. Solete, sala i vistes La Guía Repsol distingeix Ca'n Gallet amb un Solete. El cuiner mallorquí Andreu Genestra hi va assenyalar la casa com la seva preferida: el seu lloc predilecte a la muntanya, sobretot quan neva a la serra, amb un bon arròs brut o un plat de xot. La sala és ampla i sol estar plena, i hi ha a més una terrassa exterior i una altra de resguardada; des d'allà es veuen el Puig Roig i el Puig Ciuró. Els infants hi són benvinguts expressament, els grups i les celebracions es poden concertar, i també es pot reservar taula — cosa que els dies forts és la millor idea.