Restaurant Celler Ca'n Costa Alcúdia

Celler Ca'n Costa és al Carrer de Sant Vicenç, un carrer de vianants del centre històric emmurallat d'Alcúdia, a poques passes de l'eix principal del Carrer Major. Per fora és una casa de poble mallorquina com tantes d'aquí; a dins, una família cuina des de 1983 el repertori pel qual els mallorquins solen conduir cap a l'interior: frit, sopes mallorquines, tumbet, arròs brut, xot i porcella al forn. La casa es presenta com el restaurant més antic d'Alcúdia. La mateixa família el duu des del principi i tracta les receptes com a peces heretades: vénen dels seus propis avantpassats, no d'un xef amb currículum. Qui vulgui menjar mallorquí a Alcúdia i no mediterrani internacional difícilment esquivarà aquesta adreça. Què és un celler — i què en fa Ca'n Costa Celler ve del llatí cellarium, el rebost. A Mallorca la paraula va designar durant molt de temps el celler de vi d'una casa: una sala rebaixada, de murs gruixuts, amb botes i premses, on en algun moment també s'hi va començar a menjar. Moltes d'aquelles bodegues es van convertir en cases de menjars i el terme hi va viatjar. Avui celler a Mallorca no assenyala tant un espai com una cuina: guisats, plats al forn i arrossos. Que Alcúdia surti en aquesta història té un motiu: a l'edat mitjana el conreu de la vinya a l'illa es concentrava a Inca, Alcúdia i Felanitx. Si en aquesta casa s'hi va guardar vi mai, Ca'n Costa no ho explica. El que sí que té per ensenyar és una altra cosa: la cuina, la família i un edifici més antic que gairebé tot el que l'envolta. Aquí el nom no és una disfressa, sinó un avís del que arriba a taula. La cuina: frit, arròs brut i bacallà La carta es llegeix com un inventari de la cuina casolana mallorquina. Per començar, pa amb oli i allioli, trempó amb marisc, sopes mallorquines —llesques fines de pa que s'estoven en un brou de verdures— i tumbet d'albergínia, patata i salsa de tomàtiga. El frit mallorquí arriba amb xot, fetge, patates i herbes; la versió marinera, el frit mariner, amb marisc. En el peix gairebé tot gira al voltant del bacallà: llom de bacallà gratinat amb all i mel, amb pebre vermell rostit o amb sobrassada i mel. Al costat, gall de Sant Pere a la mallorquina amb verdures, panses i pinyons. Del forn en surten la porcella i l'espatlla de xot lletó; el conill se serveix a la planxa o amb ceba i cua de gamba. Si demanes una recomanació a la casa, en surten exactament tres noms: el bacallà gratinat, l'espatlla de xot i aquest conill. L'arròs demana temps i companyia: els arrossos estan pensats per a més d'una persona. Al costat de l'arròs brut, l'arròs caldós i especiat amb diverses carns, hi ha les paelles: mixta, de peix i marisc, en versió fideuà amb fideus en lloc d'arròs, o com a arròs negre amb tinta de calamar. Qui no menja carn se'n surt amb paella de verdures, tumbet i verdures a la planxa; la carta assenyala els al·lèrgens, les postres són casolanes i hi ha una petita selecció pròpia per als infants. La casa del Carrer de Sant Vicenç El carrer és estret i sense cotxes, i el restaurant ho aprofita: part de les taules són a fora, al fons s'obre un pati interior i a dins es menja entre parets de pedra. L'edifici és del segle XVI i ha conservat el seu traçat. A les parets hi pengen peces de família, antiguitats i eines antigues, tantes que el menjador sembla més un petit museu que no pas una decoració. Segons el que explica la casa, el poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera hi passava els estius. Alcúdia té dues cares: a baix, al port, la badia llarga amb el passeig i els hotels; a dalt, darrere la murada, el centre històric. Ca'n Costa pertany a la part alta. Com moltes cases del nord, fa una pausa durant els mesos freds, i convé reservar taula: el local s'omple amb regularitat. Una carta de vins amb accent illenc El vi de la casa per copa i en gerra forma part d'un celler. A la carta d'ampolles hi domina clarament l'illa: Macià Batle, José L. Ferrer, Herederos de Ribas, Ànima Negra, Son Prim, Jaume de Puntiró. Rioja i Ribera del Duero hi són al costat, però no són el principal. I al final arriba el que ha d'arribar al final d'una carta mallorquina: hierbes, palo, canya, mesclat, brandy de Suau.