Sa Ferreria

Sa Ferreria és a un carrer tranquil de Campos, a poques passes de la Plaça Major i de l'església parroquial de Sant Julià, i des de fora la casa revela poca cosa. El nom diu més: una ferreria és una farga, i això és exactament el que va ser aquest edifici — una de les antigues ferreries del poble, que es remunta a principis del segle vint. La reforma no va tapar aquest origen, el va deixar dret. Taules de terratzo, parets de pedra vista, un banc d'obra i les bigues originals de fusta damunt la sala se sumen als vestigis visibles de l'antic ofici per formar un espai de base rústica i, tot i així, clar i sobri. Al costat de la sala, una porta dona a una petita terrassa on hi ha unes poques taules entre les plantes. El nom complet de la casa és Sa Ferreria art i bar, i les dues meitats són literals: aquí es cuina i aquí s'exposa. La cuina de Sa Ferreria La carta és deliberadament breu i s'atreveix a llegir receptes d'aquí i d'allà amb ingredients que a l'illa coneix tothom. La casa descriu la seva pròpia cuina com una base mallorquina que ha viatjat molt — i encerta de ple. Enlloc no queda tan clar com a les gioses: al vapor, passades per un costat fins a agafar una mica de color, farcides de llom, col, sobrassada i panses. Ingredient a ingredient és una recepta clàssica de l'illa, només que en forma japonesa. Al seu costat hi ha les coques artesanes del dia, per exemple de tomàquets cirerols amb formatge o de sobrassada amb ceba, a més de croquetes de vedella i gingebre, patates braves i tacos de xai amb salsa de iogurt. La verdura té més espai del que una carta tan curta faria pensar: porros amb brossat i ametlla, i carxofes amb romesco. Puja d'intensitat amb el carpaccio de vedella i formatge blau, i s'alleugereix amb el tàrtar de salmó amb wonton. El darrer plat salat que arriba a taula és un brioix casolà de cansalada rostida amb ceba morada i cogombre. Per acabar, val la pena guardar lloc per al pastís de pastanaga amb crema de taronja. S'acompanya de gust amb cervesa artesana mallorquina o amb vi, que el personal recomana si l'hi demanes. Exposicions al pis superior Des de la terrassa, una escala puja a una sala que acull exposicions temporals i, de tant en tant, tallers. No és un adorn al marge: la casa cedeix l'espai a artistes de l'illa, també joves i encara desconeguts, i la premsa local ha informat més d'un cop de mostres fetes allà. Menjar aquí vol dir seure en un local que és alhora una petita sala d'exposicions — el motiu pel qual Sa Ferreria consta com a galeria a més de com a cuina. Qui porta la casa Darrere de Sa Ferreria hi ha els germans Aina i Toni. Les exposicions són la seva manera de mantenir en moviment la vida cultural del poble, de manera que l'ambició va més enllà de la sala. El local és petit i la demanda constant, per això els comensals aconsellen amb regularitat reservar amb antelació — la casa accepta reserves a través d'un servei de missatgeria. La carta és escrita en català i castellà, però el personal es pren el temps d'explicar-la i de suggerir un vi que hi vagi bé.