Soca-rel micro celler

Soca-Rel micro celler és un dels cellers més petits de Mallorca i un dels més tossuts. Al darrere del projecte hi ha Pep Rodríguez, que conrea quatre hectàrees i mitja de vinya entre Consell i Binissalem, repartides en tres parcel·les petites. El celler és a peu de vinya: una construcció senzilla i funcional on una sola persona ho fa tot, de la poda a l'embotellat. Tot va començar amb una finca llogada a mig camí entre els dos pobles. Des d'allà Rodríguez va anar sumant parcel·les abandonades, llogades a canvi del compromís de tornar-les a posar en condicions i pagades en vi. Allà on d'altres van vendre les seves vinyes o les van deixar caure, ell les ha recuperades. L'ofici no el va aprendre a la universitat, sinó al camp: primer com a pagès en una possessió mallorquina, després a les vinyes de José L. Ferrer, el celler més gran de l'illa. El nom de la casa se li va acudir a la seva dona. Soca-rel vol dir en mallorquí una cosa així com de pura cepa, i hi ha a dins una punxada sobre com gelosament l'illa protegeix el que és seu: Rodríguez és del sud-oest i a Binissalem encara el tenen per foraster. La vinya de Soca-Rel micro celler El que hi creix s'assembla menys a unes fileres de vinya que a un jardí. Entre els ceps hi ha oliveres i arbres fruiters que fan ombra i refresquen el microclima; les ovelles mantenen l'herba curta i adoben de passada. El conreu és ecològic certificat i la verema es fa a mà. Els sòls són profunds. Darrere Binissalem s'alcen les muntanyes bessones d'Alaró, les restes d'una serra erosionada fa molt de temps, i el que n'ha baixat cap al pla durant mil·lennis permet que les arrels arribin fins a cinc metres de fondària. Per a ceps vells en un estiu calorós i sec, aquest és l'avantatge decisiu. Tretze varietats autòctones Rodríguez només planta varietats que són de casa a Mallorca, tretze en total. El gruix el formen manto negro, escursac, esperó de gall, fogoneu i vinater blanc, al costat de mancés de tibús. La vinater blanc encara no està autoritzada com a varietat de vinificació; el tràmit ni tan sols ha començat, perquè és gairebé impossible trobar material vegetal lliure de virus. Les varietats blanques no entraven en els seus plans: l'enamorament va arribar en un tast de varietats minoritàries a la Universitat de les Illes Balears. S'hi afegeix una petita parcel·la experimental amb material de la vinya d'assaig de la universitat: argamussa, quigat i valent blanc entre les blanques, callet negrella, giró negre i vinater negre entre les negres. Noms que fora de l'illa no coneix pràcticament ningú i que també aquí es van donar per perduts durant molt de temps. Vins sense denominació d'origen Al celler hi passa poca cosa: gra sencer en lloc de pasta esclafada, fermentació espontània amb els llevats de la seva pròpia vinya i el barret submergit perquè l'extracció sigui suau. La criança és sobretot en acer, una part en fusta francesa. La gamma bàsica són tres negres: un manto negro monovarietal, un escursac i la mescla a parts iguals de tots dos, que cofermenta perquè cada varietat conservi el seu propi to. Al costat hi ha un Politxó d'esperó de gall, un Politxó blanc i un manto negro de la parcel·la anomenada Pla de Buc. El que crida l'atenció és el que les ampolles no diuen. Consell i Binissalem són dos dels cinc municipis de la D.O. Binissalem, però Soca-Rel no està acollit a cap indicació geogràfica: es certifiquen anyada i varietat, i res més. L'etiqueta de vi natural que alguns distribuïdors li volen penjar és una que Rodríguez rebutja per a ell mateix. Visites i on trobar les ampolles Soca-Rel no està muntat per a l'enoturisme: no hi ha sala de tast, ni botiga a la finca, ni programa per a grups. El celler és un lloc de feina i aquesta feina depèn d'un sol parell de mans. Qui vulgui tastar els vins els trobarà abans a les vinoteques de l'illa i a les cartes de restaurants amb ambició; una part de les bones quinze mil ampolles que en surten cada any viatja a l'estranger a través d'importadors.