Beat Ramon Llull – es monestir de La Real prop de Palma

Amb es nom de Beat Ramon Llull, aquest lloc d'interès duu a un des indrets religiosos amb més història de sa perifèria de Palma: es monestir de Santa Maria de la Real, prop de Es Secar de la Real. Per tant, s'entrada no fa referència ni a sa cova de Ramon Llull al Puig de Randa ni a cap altre lloc amb es mateix nom a Mallorca. Es tracta des monestir cistercenc de La Real i de sa seva vinculació amb es filòsof, teòleg i escriptor de Mallorca.

S'atractiu des lloc no rau tant en una successió d'elements individuals espectaculars com en sa seva profunditat històrica. La Real va ser monestir, centre agrícola i part d'un extens paisatge cultural. Es mateix nom, procedent de l'àrab, ja hi fa referència: al-riyad significa jardí o terra fèrtil conrada.

Per a ses persones interessades en sa història cultural, Beat Ramon Llull és, per això, un complement adient des coneguts indrets relacionats amb Llull al centre històric de Palma. Sa visita duu fins a sa perifèria de sa ciutat i, per tant, a aquell paisatge on sa vida espiritual i sa feina a camps i jardins formaven una unitat. És precisament aquest contrast amb es centre històric densament edificat allò que fa remarcable La Real.

Història i importància

Al començament no hi ha una església, sinó un paisatge. Durant es domini musulmà, ses terres de La Real es conraven intensament i s'entenien com a terres de jardí. Aquesta empremta més antiga va quedar conservada en es topònim. Després de sa conquesta cristiana de Mallorca, es territori va passar a s'orde del Cister, que hi va establir un nou centre religiós i econòmic.

Sa donació an es cistercencs

Es 30 de juny de 1239, Nunó Sanç, comte de Cerdanya, va lliurar es lloc de La Real an es cistercencs. Sa donació no incloïa només ses terres pròpies des monestir, sinó també es Molí del Racó, situat a sa conducció d'aigua de la Font de la Vila, i extenses terres al nord i al nord-oest de Palma. S'extensió històrica arribava a zones que avui es coneixen amb noms com Son Sardina, Son Bibiloni i Sant Llorenç.

Per tant, es lliurament va ser molt més que sa fundació d'un convent tancat. Va crear sa base d'un centre espiritual que incloïa es Molí del Racó, així com jardins i terres de conreu. Per an es cistercencs, sa pregària i sa feina formaven una unitat. Sa coneguda regla de s'orde, ora et labora, es manifestava aquí d'una manera ben pràctica, perquè es monjos tenien cura des jardins i de ses terres agrícoles de sa propietat monàstica.

De Son Cabrer an es monestir actual

Es convent es trobava inicialment en un altre punt de sa propietat. Com a primera seu s'esmenta un antic alcàsser a sa zona de Son Cabrer. Més endavant, es monjos varen traslladar es monestir an es lloc on s'aixeca s'edifici actual i que apareix a ses fonts històriques com a opus nova, és a dir, com a obra nova.

Aquest trasllat explica per què La Real no s'hauria d'interpretar com un únic edifici que s'ha mantengut inalterat des des primer dia. Es lloc monàstic es va desenvolupar dins una propietat més extensa. Es conjunt actual assenyala s'assentament permanent, mentre que sa història des convent s'estén més enllà, cap an es paisatge que l'envolta.

Ramon Llull i La Real

Sa vinculació amb Ramon Llull ha convertit La Real en una etapa de sa memòria dedicada an es pensador medieval més important de Mallorca. Llull va néixer es 1232 o es 1233 a Palma i va viure a Mallorca es canvi religiós que va determinar sa resta de sa seva vida. Va escriure en català i en llatí, es va dedicar a sa filosofia, sa teologia i sa missió, i va viatjar per bona part d'Europa i de sa Mediterrània.

Ses rutes literàries i historicoartístiques inclouen expressament es monestir com a lloc relacionat amb Ramon Llull. Per això, es nom Beat Ramon Llull situa sa visita dins un context més ampli: La Real forma part d'aquell paisatge intel·lectual de Mallorca on va sorgir s'obra de Llull i on se'n conserva sa memòria. Altres etapes centrals de sa seva vida es troben a llocs separats, entre els quals hi ha Miramar, Randa i sa basílica Sant Francesc de Palma. No s'han de confondre amb es monestir de La Real.

Què s'hi pot veure

Qui contempla La Real només com un edifici eclesiàstic aïllat passa per alt es caràcter veritable des lloc. Es monestir era es centre d'un sistema rural, es components des qual anaven des convent i es jardins fins an es molins i ses conduccions d'aigua. Per això, allò que és visible adquireix significat gràcies a sa relació entre es monestir i s'entorn.

Es monestir actual de La Real

S'emplaçament actual correspon an es monestir que ses fonts anomenen opus nova i que va substituir sa primera seu de Son Cabrer. Aquí es concentrava sa vida comunitària i religiosa des cistercencs. Sa denominació Beat Ramon Llull orienta s'atenció cap a sa importància intel·lectual des lloc, mentre que es nom històric Santa Maria de la Real en conserva sa identitat monàstica.

Durant es recorregut, per tant, convé no cercar precipitadament un únic «monument a Llull». Sa relació sorgeix des conjunt des lloc: de sa fundació monàstica medieval, de s'assentament posterior a s'emplaçament actual i de sa memòria de Ramon Llull. La Real és una etapa dins es paisatge de sa memòria de Llull a Mallorca, no un substitut de sa cova de Randa ni de sa seva tomba a Sant Francesc.

Es paisatge monàstic

Es segon component essencial es troba fora des nucli arquitectònic més immediat. La Real constituïa es centre d'una gran propietat rural. Ses fonts documenten camins històrics, sa conducció d'aigua de la Font de la Vila, es Molí del Racó i ses terres conrades com a parts des paisatge monàstic. No tots es límits històrics es poden reconèixer directament dins es paisatge urbà actual, però es topònims conservats permeten entendre'n s'antiga magnitud.

És especialment revelador s'antic nom de sa contrada: es mot àrab al-riyad designa un jardí o un terreny fèrtil. Després de s'establiment des cistercencs, va continuar sa unió entre sa vida religiosa i es conreu. D'aquesta manera, La Real parla alhora de continuïtat i de canvi. Ses estructures de poder i ses creences varen canviar, però sa importància de s'aigua, s'horticultura i sa terra fèrtil es va mantenir.

Son Cabrer i s'opus nova

Sa distinció entre sa primera seu de Son Cabrer i s'opus nova posterior ajuda a orientar-se. Es monestir que es visita avui no és es lloc original on es convent es va establir dins sa propietat, sinó es resultat d'un trasllat primerenc. Aquest detall és una de ses claus més importants per entendre es conjunt.

Per tant, La Real s'interpreta millor com un lloc monàstic desenvolupat amb es temps: s'edifici representa s'assentament permanent, mentre que Son Cabrer recorda s'inici anterior. Entre tots dos hi ha s'evolució des terreny rebut fins a sa creació d'un centre religiós i agrícola organitzat.

Com arribar-hi i aparcament

Des de Palma, Beat Ramon Llull és fàcilment accessible, encara que es caràcter de s'entorn sigui clarament diferent des des centre històric. Ses rutes indicades arriben en cada cas fins a Es Secar de la Real, no directament fins a una entrada concreta des monestir. Per an es darrer tram, per tant, convé emprar sa ubicació exacta des lloc d'interès.

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma, es trajecte per carretera fins a Es Secar de la Real és de 12 quilòmetres. Es recorregut dura uns 16 minuts i passa per sa Ma-20. Segons es trànsit, sa via de circumval·lació pot estar més carregada; per això, es temps de conducció indicat serveix com a orientació per a un desplaçament normal.

Després d'abandonar sa Ma-20, es traçat de ses vies principals dona pas a sa xarxa local de Es Secar de la Real. Per an es darrers desviaments, és convenient navegar cercant es nom exacte des lloc d'interès o bé Santa Maria de la Real.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma hi ha 4 quilòmetres per carretera fins a Es Secar de la Real. Es trajecte dura uns 15 minuts. Sa distància relativament curta converteix es monestir en una destinació adient per a una escapada cultural, tot i que es trànsit urbà pot determinar una part considerable des temps de viatge. També en aquest cas, sa ruta indicada acaba a sa barriada; es darrer tram passa per sa xarxa local de carrers.

Amb autobús

Dins s'entorn més ampli, es transport públic disposa de parades a Plaça Barcelona, Francesc Martí i Mora i Pasqual Ribot. Aquestes indicacions fan referència a parades de sa zona i no a una parada pròpia des monestir. A l'hora de planificar sa visita, per tant, cal tenir en compte tant es trajecte amb autobús com es camí restant fins a Beat Ramon Llull. Com que es recorreguts de ses línies i es horaris poden canviar, convé comprovar sa connexió concreta per an es dia de sa visita.