Ca ses Monges Franciscanes a Es Capdellà

Ca ses Monges Franciscanes no s'alça damunt una muntanya apartada ni tampoc s'amaga darrere sa façana monumental d'una església. S'antic convent de dones forma part des nucli urbà tradicional d'Es Capdellà, al sud-oest de Mallorca. Ses parets exteriors de pedra i sa ubicació a una cantonada fan que, a primera vista, sembli una casa de poble especialment senyorial. Precisament aquesta discreció fa que s'edifici sigui interessant: Ca ses Monges és s'antic convent d'una comunitat religiosa enmig des poble. S'edifici pertanyia a ses franciscanes, més endavant va ser adquirit pes municipi de Calvià i ha de continuar viu com a espai d'ús públic.

Sa visita val especialment sa pena per a ses persones que vulguin conèixer es nuclis més petits de Mallorca i sa seva història social. Sa casa no és un museu conventual clàssic amb un recorregut senyalitzat i col·leccions accessibles de manera permanent, sinó un antic edifici conventual protegit, sa importància des qual deriva de sa combinació entre sa història religiosa, s'arquitectura tradicional de pedra i un nou ús públic.

Història i importància

Ses franciscanes

Es nom conserva s'antiga funció de sa casa: «Ca ses Monges» es pot entendre, en sentit literal, com sa casa de ses monges. Ses propietàries eren ses Hermanas Franciscanas Hijas de la Misericordia, ses franciscanes Filles de la Misericòrdia. S'edifici els servia de convent a Es Capdellà.

A diferència des grans conjunts monàstics, que criden s'atenció pes seus claustres, ses torres o ses extenses dependències de feina, Ca ses Monges s'integra dins ses construccions des poble. Aquí rau una part essencial des seu valor: sa vida religiosa a Mallorca no només tenia lloc a santuaris de peregrinació famosos i convents monumentals, sinó també a cases vinculades directament a una petita comunitat local.

Des convent a propietat municipal

Després que acabàs s'ús conventual, es municipi de Calvià va adquirir sa propietat a ses franciscanes. Es preu de compra va ser de 544.000 euros. Darrere s'adquisició hi havia un desig de sa població d'Es Capdellà mantingut durant anys: preservar s'antic convent per al poble i destinar-lo a un ús públic.

Amb es canvi de propietat, sa funció de sa casa es va transformar completament: un espai religiós retirat, destinat a habitatge i vida comunitària, s'havia de convertir en un edifici per a sa ciutadania. Quan el va adquirir, es municipi va anunciar que rehabilitaria Ca ses Monges i que el faria utilitzable especialment per a sa gent jove. Això és més que un simple canvi d'ús, perquè s'edifici històric no ha de quedar fossilitzat com un monument aïllat, sinó que ha de tornar a assumir una funció social dins es poble.

Protecció arquitectònica

Des de 2012, Ca ses Monges està considerat un bé de protecció arquitectònica dins es planejament municipal. Quan el va adquirir, es municipi va anunciar que rehabilitaria s'edifici i que el destinaria a un nou ús públic.

Sa història de sa casa es pot llegir, per tant, a través de tres funcions: primer va ser es lloc de residència i activitat d'una comunitat franciscana; després, un antic convent sense sa seva funció original; i, finalment, va quedar preservat com a futur espai públic. Aquesta evolució explica per què Ca ses Monges té per a Es Capdellà una importància més gran de sa que fa pensar inicialment sa seva discreta presència al carrer.

Què hi ha per veure

Sa casa de pedra de tres plantes

Sa primera impressió ve determinada per sa pedra. Ca ses Monges és un edifici de caràcter senyorial amb tres plantes, ses gruixades parets exteriors des qual recorden s'arquitectura tradicional des sud-oest de Mallorca. En lloc d'una silueta conventual visible des de lluny, es mostra com un volum compacte integrat dins s'alineació des carrer. Per això, qui cerqui una gran església conventual amb campanar, escultures a sa portalada o una façana principal ricament ornamentada podria interpretar fàcilment sa casa de manera equivocada.

Tot i això, es tres nivells donen a s'antic convent una presència clara. En comparació amb ses cases des voltants, sembla un edifici institucional, però sense sortir de s'escala des poble. Precisament a ses superfícies exteriors es pot observar fins a quin punt sa casa no està concebuda per produir un efecte turístic: sa seva arquitectura mostra una construcció compacta de pedra amb tres plantes.

Carrer de les Monges i Carrer dels Ametllers

S'edifici s'entén especialment bé des de sa cantonada de Carrer de les Monges i Carrer dels Ametllers. Des d'allà es poden observar dues façanes i sa integració dins sa xarxa de carrers des poble. Es nom des carrer és Les Monges.

Sa ubicació a sa cantonada és més important per contemplar-lo que una sola secció de sa façana. Quan es passa d'un carrer a s'altre, es veu com Ca ses Monges delimita s'espai urbà i, al mateix temps, continua formant part des nucli. No hi ha cap recinte conventual apartat i separat des poble. Sa casa i es nucli urbà es toquen directament, una proximitat espacial que encaixa bé amb s'antiga funció d'una petita comunitat religiosa a Es Capdellà.

S'escala de s'antic convent

S'edifici comprèn 655 metres quadrats de superfície construïda. Aquesta mida explica per què es municipi hi va veure més que una petita sala de reunions i va planificar un ús especialment orientat a sa gent jove. Al mateix temps, es conjunt continua essent prou manejable perquè es percebi com una casa gran i no com un complex monumental.

Per entendre'n s'arquitectura, aquesta tensió és decisiva: Ca ses Monges té ses dimensions d'una casa d'ús comunitari, però exteriorment presenta sa materialitat d'una construcció tradicional mallorquina de pedra. Per això, s'atractiu no rau en una llarga successió d'espais espectaculars, sinó en es reconeixement des tipus d'edifici: un antic convent que exteriorment s'adapta de manera estreta a sa forma de construir des seu poble.

No consta com a oferta de visita fiable cap mobiliari interior històric, exposició regular ni dependències conventuals accessibles de manera permanent. Per tant, es principal element d'interès que es pot reconèixer amb seguretat és, en primer lloc, s'edifici mateix: es seu volum de tres plantes, s'arquitectura de pedra, sa posició a sa cantonada i es seu paper dins sa imatge des poble.

Sa visita

Sa vista exterior

Sa part més segura d'una visita és contemplar s'edifici des carrer. Ca ses Monges es pot incorporar a un recorregut pes petit nucli d'Es Capdellà sense necessitat de dedicar-hi un itinerari propi i llarg. Convé no quedar-se només davant una façana, sinó canviar de perspectiva a sa cantonada entre Carrer de les Monges i Carrer dels Ametllers. Només així es fan evidents ses tres plantes i ses dimensions de sa casa.

Per contemplar-ne s'exterior basta una aturada breu. No obstant això, qui vulgui entendre millor sa integració dins es poble o fer fotografies hauria de dedicar més temps a ses dues bandes des carrer. S'edifici no es descobreix a través d'un únic detall espectacular, sinó que esdevé interessant en comparar-lo amb ses cases veïnades i en saber que darrere ses parets de pedra hi va viure una comunitat franciscana.

Accés a s'edifici

No consten per a Ca ses Monges uns horaris generals fiables ni una entrada regular. Per això, abans de planificar expressament una visita interior, és recomanable consultar sa informació actual des municipi de Calvià o es possibles avisos sobre usos públics i esdeveniments. No s'ha de donar per fet que sa porta estarà oberta.

Aquesta situació de visita encaixa amb sa funció actual de s'edifici. Ca ses Monges no es va adquirir com un museu clàssic, sinó com un espai públic destinat especialment a sa gent jove. Per tant, sa possibilitat d'accedir as interiors i s'abast d'aquest accés poden dependre de s'estat de sa rehabilitació, de s'ús municipal i d'activitats concretes. Qui hi arribi sense haver-ho comprovat abans hauria de planificar sa visita com una etapa d'un recorregut pes poble i no com una visita interior garantida.

Expectatives i durada de sa visita

Sa durada de s'estada depèn directament de s'accés. Per contemplar s'arquitectura exterior i sa ubicació a sa cantonada, Ca ses Monges és una etapa compacta. Si hi ha anunciat un ús públic o un esdeveniment, s'estada es pot allargar en conseqüència. Indicar una durada fixa seria enganyós mentre no hi hagi un recorregut estandarditzat.

Tampoc serien gaire fiables ses afirmacions sobre hores habituals de més afluència, perquè s'antic convent no és un gran lloc d'interès explotat turísticament de manera contínua. Es factors determinants són, més aviat, es possibles esdeveniments i usos locals. Qui vulgui contemplar s'edifici amb tranquil·litat des de fora farà bé de combinar-lo amb una passejada per Es Capdellà; per a una visita interior, sa decisió hauria de dependre d'una cita confirmada de manera concreta.

Com arribar-hi i aparcar

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma, es trajecte passa primer per sa Ma-20 i després per sa Ma-1 cap al sud-oest de s'illa. Fins a Es Capdellà hi ha 32 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 38 minuts. Aquestes dades corresponen expressament as recorregut fins al poble, no fins just davant sa porta de Ca ses Monges.

Després d'abandonar sa ruta principal, es darrer tram passa per sa xarxa local de carreteres fins a Es Capdellà. Dins es poble, sa cantonada de Carrer de les Monges i Carrer dels Ametllers serveix com a punt d'orientació exacte. Com que s'edifici forma part des teixit urbà tradicional, sa navegació final s'ha d'orientar cap a aquests dos carrers i no només cap as nom des poble.

Des de Palma

Des des centre de Palma, sa distància per carretera fins a Es Capdellà és de 21 quilòmetres. Es trajecte per sa Ma-1 dura uns 37 minuts. També en aquest cas, sa ruta mesurada acaba dins es poble; per fer es tram final fins a Ca ses Monges, són determinants es carrers des nucli.

Es temps de viatge també mostren que Es Capdellà, malgrat sa seva ubicació tranquil·la i rural, no és gaire lluny de s'àrea urbana de Palma. Tot i això, en planificar s'itinerari s'ha de tenir present que sa Ma-1 només constitueix es tram principal i ràpid des recorregut. Es darrers quilòmetres per carretera s'allunyen de s'autopista i entren dins es poble; després cal orientar-se dins es nucli.

Autobús i aparcament dins es poble

Per arribar-hi amb transport públic, sa parada Es Capdellà, amb es codi 11118, és es punt de baixada pertinent. Des d'allà, es camí continua a peu pes nucli. Com a destinació, tornen a ser útils Carrer de les Monges i Carrer dels Ametllers; s'antic convent es troba directament a sa seva cantonada.

Ca ses Monges no és un complex conventual situat fora des poble i amb una ruta d'accés pròpia. Qui hi arribi amb cotxe primer ha d'entrar a Es Capdellà i després orientar-se per sa xarxa local de carrers. Sa situació concreta de s'aparcament s'ha de valorar d'acord amb sa senyalització des lloc. Per contemplar-ne s'exterior, en qualsevol cas, convé recórrer es darrer tram a peu, perquè sa posició de sa casa dins es poble només es pot percebre completament des de sa perspectiva des carrer.