Can Corbella a Palma: arquitectura i història

Enmig des tràfec de sa ciutat antiga, Can Corbella destaca tot d’una entre sa imatge habitual de parets de pedra clara i palaus urbans austers. A sa Plaça de Cort, una façana de múltiples capes fa alçar sa mirada: arcs de ferradura, vidres de colors, marcs ornamentals, balcons i una torre octogonal s’uneixen en una casa que sembla més una escenografia artística que no una adreça comercial corrent.

S’edifici històric és un des testimonis més singulars de s’arquitectura de sa transició cap a sa Palma moderna. Sovint s’adscriu al modernisme de Mallorca; més exactament, es descriu com una construcció premoderna o de modernisme primerenc amb formes neomudèjars molt marcades. Precisament aquesta posició entre estils fa interessant Can Corbella: sa construcció combina fantasia decorativa amb s’antic ús com a botiga i habitatge d’una família benestant.

Sa visita s’adreça sobretot a persones que gaudeixen interpretant s’arquitectura detall per detall. Can Corbella no és un museu clàssic amb un recorregut establert; s’experiència té lloc principalment davant sa façana, entre Plaça de Cort, Carrer de Sant Domingo i es començament de Carrer de Jaume II. Qui s’atura un moment hi descobreix capes noves contínuament: a baix, es vitralls de colors damunt ses vitrines; més amunt, marcs de finestres canviants, i, a dalt de tot, sa torre, que és fàcil passar per alt des de ben a prop.

Com que s’edifici és al cor de Palma, resulta especialment adequat com a aturada durant una passejada per sa ciutat antiga. No exigeix cap desviació llarga, però recompensa una segona mirada. Qui només hi fa una fotografia de passada veu una casa ricament ornamentada; qui, en canvi, observa sa façana tram per tram reconeix sa idea insòlita que hi ha al darrere: diverses parts d’edificis més antigues varen quedar unificades mitjançant una façana comuna que les presenta com una sola gran obra.

Història i importància

Sa Droguería Corbella

Es nom de sa casa no remet a una residència nobiliària ni a una institució pública, sinó a un comerç. A sa planta baixa hi havia sa Droguería Corbella, una drogueria o apotecaria històrica que va funcionar de 1895 a 1985. Damunt sa botiga hi havia ses plantes que emprava sa família. D’aquesta manera, Can Corbella va ser des de bon començament una adreça comercial, un habitatge i un signe visible d’èxit social alhora.

Aquesta combinació explica es disseny extraordinàriament representatiu. Mentre es frontis de sa botiga definia sa planta baixa, sa família ocupava ses plantes superiors. Sa casa no era un món privat tancat darrere murs alts, sinó que s’obria deliberadament cap al carrer. Ses obertures emmarcades amb gran elaboració i es vitralls de colors ja convertien s’accés al comerç en una part de sa posada en escena.

Es fet que es nom de sa drogueria continuï designant s’edifici mostra fins a quin punt es negoci va quedar gravat dins sa memòria de Palma. S’ús original ha desaparegut, però sa façana continua fent visible sa relació entre comerç i arquitectura. Fins i tot ses representacions de professions i gremis històrics pintades damunt ses finestres inferiors encaixen amb aquest món de comerciants i artesans.

Nicolau Lliteres i sa gran façana representativa

Nicolau Lliteres és considerat s’autor des projecte. Sa seva tasca no consistia simplement a aixecar una casa nova damunt una parcel·la buida. En realitat, es varen reunir visualment tres parts d’edificis veïnats sota una façana unitària. Aquí rau sa vertadera audàcia de Can Corbella: darrere s’aspecte uniforme s’amaga una estructura constructiva anterior més complexa.

Ses fonts descriuen sa façana sobreposada com una estructura feta completament de fusta i sense funció portant. Per tant, no és una paret exterior massissa convencional, sinó un revestiment concebut artísticament. Malgrat això, des del carrer crea sa impressió d’un únic edifici compost amb molta cura. Balcons semblants i ornaments recurrents uneixen es diferents eixos de finestres, mentre es disseny varia d’una planta a s’altra.

Can Corbella es relaciona tant amb es modernisme com amb es neomudèjar. No segueix cap ordre estilístic purament acadèmic, sinó que empra formes històriques inspirades en s’arquitectura àrab per crear una façana comercial i residencial que resultava contemporània en aquell moment.

De casa familiar a edifici comercial

Després des tancament de sa Droguería Corbella, sa planta baixa va continuar tenint un ús comercial. Avui s’edifici encara és una casa de negocis. Aquest ús quotidià continu diferencia Can Corbella d’un monument conservat que només serveix per ser visitat: sa façana continua alçant-se damunt accessos de botigues, vitrines i es trànsit diari de sa ciutat antiga.

Durant una modernització posterior de s’interior es varen retirar nombrosos elements originals. Això és important per entendre s’edifici, perquè es valor històric que es visitants poden experimentar avui de manera directa es concentra sobretot a s’exterior. Sa façana no és només una introducció decorativa a unes sales històriques completament conservades, sinó es document essencial de sa casa.

Què hi ha per veure

Es llenguatge formal neomudèjar

Sa primera impressió neix des arcs. A sa part inferior s’obren arcs de ferradura, ses línies des quals tornen a entrar cap endins per davall des semicercle. Al costat i a ses parts superiors apareixen formes d’arcs lobulats, ornaments arabescs i elements ceràmics de colors. Aquests motius recuperen un llenguatge formal inspirat en s’arquitectura islàmica de sa península Ibèrica, però aquí s’empren de manera lliure i decorativa.

Per tant, Can Corbella no és un edifici àrab històric. Es terme neomudèjar designa una recuperació posterior de ses formes corresponents. A sa casa, aquestes formes s’uneixen amb es gust des modernisme per ses línies dinàmiques, s’artesania i una façana que no es tracta com una superfície llisa. Marcs, ampits, arcs i plafons decoratius creen profunditat; fins i tot ses ombres petites en modifiquen s’aspecte al llarg del dia.

A ses diferents plantes s’hi observen motius de finestres diversos, acabaments verticals, persianes horitzontals i emmarcaments elaborats de maneres diferents. En canvi, es balcons actuen com una franja d’unió i fan que sa façana mantengui s’ordre malgrat sa seva abundància decorativa.

Es vitralls de sa planta baixa

Es elements que brillen més són es vitralls multicolors situats damunt ses obertures que donen al carrer. S’insereixen dins es arcs de ferradura i formen es contrapunt visual de sa fusta més fosca i ses peces pintades. Qui està molt a prop de s’edifici veu sobretot es seus colors i contorns; amb una mica de distància, es arcs es poden interpretar com una seqüència contínua.

Aquestes finestres formaven part de s’efecte de s’antic comerç. En lloc d’un frontis de botiga sobri, es va crear una entrada que relacionava es món de ses mercaderies amb s’arquitectura. Es vidres de colors filtren sa llum i fan destacar ses obertures inferiors fins i tot quan ses plantes superiors tenen menys presència dins s’espai estret des carrer.

Damunt ses finestres hi ha decoracions pintades amb referències al món professional i gremial d’artesans i comerciants de finals des segle 19. Aquest detall es passa per alt fàcilment, perquè sa mirada sol seguir primer es colors des vidres. Per això convé no observar només es arcs com un conjunt, sinó cercar un per un es plafons pintats.

Sa façana de fusta

Sa sorpresa més gran és es material: sa façana representativa que unifica es conjunt és de fusta i es va col·locar davant ses tres parts d’edificis preexistents. Des d’una distància normal d’observació, però, sembla una arquitectura molt més massissa. Es color, es relleus i sa successió densa d’ornaments fan que sa lleugeresa constructiva quedi en segon terme.

Conèixer aquest fet canvia sa manera de mirar-la. Sa façana ja no sembla tant una paret feixuga, sinó un revestiment muntat amb precisió. Es marcs de ses finestres, es ampits i sa decoració se superposen com ses parts d’un gran moble. Sa construcció també explica per què sa casa, tot i tenir cinc plantes, produeix un efecte gairebé gràfic: no és sa maçoneria allò que domina sa vista, sinó s’ordre superposat de línies, superfícies i obertures.

Aquesta solució és tan important per a sa història urbana com s’estil triat. Nicolau Lliteres no va fer una simple reforma de cases individuals, sinó que va crear una identitat comuna per a tot un conjunt d’edificis. Qui camina al llarg des frontis pot intentar endevinar sa divisió amagada darrere es disseny unitari. Des de fora, però, s’imposa sa impressió cercada: Can Corbella apareix com un conjunt tancat i coherent.

Es balcons i es detalls ceràmics

Es balcons donen estabilitat a sa façana ricament articulada. Encara que es marcs de ses finestres canvien, ses seves formes reapareixen regularment i uneixen ses plantes en sentit horitzontal. Eviten que es nombrosos ornaments es fragmentin en imatges separades i, alhora, formen part des caràcter residencial de ses plantes superiors, antigament ocupades per sa família.

Entre ses obertures, rajoles de ceràmica de colors i formes decoratives arabesques hi afegeixen més accents. No s’han d’observar de manera aïllada, perquè es seu atractiu rau en sa combinació amb sa fusta, es vidre i sa pintura. Can Corbella no viu tant d’un únic element constructiu monumental com de sa densitat insòlita de superfícies artesanals diferents.

Un bon punt per observar aquesta part no és just davant ses vitrines. Amb unes quantes passes de distància es pot veure com ses línies des balcons recorren tot es frontis. Després convé acostar-s’hi per cercar es petits plafons ceràmics i es motius pintats. Aquest canvi entre sa vista general i sa vista de prop constitueix es vertader recorregut per Can Corbella.

Sa torre octogonal

Damunt sa façana s’alça una torre octogonal distribuïda en dos nivells. Forma es coronament superior de sa composició i de vegades es compara amb ses primeres obres d’Antoni Gaudí. Tanmateix, atribuir-la a Gaudí seria incorrecte: Can Corbella va ser projectat per Nicolau Lliteres. Sa comparació només descriu sa silueta insòlita i juganera.

Des des peu de s’edifici no sempre es pot veure sa torre completament. Sa planta superior queda una mica retirada, i s’estretor des carrer redueix s’angle de visió. Per això, qui només mira cap amunt just davant es frontis de sa botiga es pot perdre precisament es coronament més característic. Prendre més distància a sa Plaça de Cort o mirar des carrer d’arribada ajuda a incloure sa torre dins sa vista general. Des d’una perspectiva d’observació més tranquil·la també es revela s’ordre intern de sa façana, on ses estrelles de vuit puntes apareixen com un motiu recurrent.

Sa visita

Arribada des de sa Plaça de Cort

Can Corbella es descobreix millor a peu. Des de sa Plaça de Cort, primer crida s’atenció s’efecte general: malgrat sa densitat constructiva de sa ciutat antiga, s’edifici destaca gràcies al color, ses formes des arcs i sa torre. En acostar-s’hi, es coronament superior desapareix parcialment de sa vista, però es vitralls, ses pintures i es perfils de fusta passen a primer terme.

Per això, una visita adequada consisteix a canviar breument de posició diverses vegades. Primer convé contemplar s’edifici des d’una distància suficient; després, caminar al llarg de sa planta baixa i, finalment, tornar a mirar cap amunt. Sa façana canvia més del que suggereix una sola fotografia: de lluny sembla uniforme i simètrica; de prop es descompon en detalls artesanals.

Com que sa casa és en un sector animat de sa ciutat antiga i prop de ses zones de vianants, aquí coincideixen rutes comercials, passejades urbanes i s’accés a sa Plaça de Cort. Qui vulgui fer fotografies sense molèsties no hauria de quedar aturat enmig des flux de vianants, sinó triar un angle lateral i deixar prou espai als altres. Per mirar-la de manera general basta una aturada breu; es amants de s’arquitectura poden dedicar molt més temps als eixos de finestres, es motius gremials i sa torre.

Vista exterior en lloc d’un recorregut museístic

No s’hi ha d’esperar es funcionament clàssic d’un lloc d’interès amb una successió d’espais històrics, una exposició i un itinerari senyalitzat. Can Corbella serveix avui com a edifici comercial. S’atracció principal perceptible des des espai públic és sa façana, mentre que s’interior modernitzat no constitueix es centre de s’experiència. Es antics espais comercials de sa Droguería Corbella varen perdre fa temps sa funció original.

Precisament per això, s’edifici es pot incorporar fàcilment a una passejada urbana. No hi ha cap recorregut fix: sa visita comença allà on sa façana apareix per primera vegada entre ses línies des carrers i acaba després de sa darrera mirada a sa torre. Per als fotògrafs, val la pena captar tant una vista frontal com perspectives obliqües. Aquestes darreres mostren millor com es balcons i ses decoracions sortints creen profunditat.

No es disposa d’horaris de visita ni de dades d’entrada vinculants. Com que es usos comercials i ses possibilitats d’accés poden canviar, convé comprovar sa informació actual abans de planificar una visita interior. Sa façana exterior, en canvi, continua formant part de s’espai urbà públic i es pot contemplar durant una passejada per sa ciutat antiga.

Com arribar-hi i aparcar

De s’aeroport a Palma

Des de s’aeroport de Palma, sa ruta segueix sa Ma-19 fins a sa capital de s’illa. Fins a Palma hi ha 11 quilòmetres per carretera, i es trajecte dura uns 20 minuts. Aquestes dades corresponen expressament al recorregut fins a Palma, no fins just davant Can Corbella. Es darrer tram entra dins es centre històric densament edificat, amb zones de vianants.

Per visitar-lo, sol ser més convenient deixar es vehicle fora des nucli més estret de sa ciutat antiga i continuar a peu. Can Corbella és entre Plaça de Cort, Carrer de Jaume II i Carrer de Sant Domingo. A sa zona més pròxima, es accessos estan marcats per itineraris de vianants i carrers comercials; a més, sa façana es percep millor des de sa perspectiva d’una persona que hi passeja.

Aparcar a sa vorera de sa ciutat antiga

Es aparcaments públics subterranis són punts de partida més adequats que cercar una plaça just davant s’edifici. S’aparcament Comtat del Rosselló és a sa banda des Mercat de l’Olivar i permet acostar-s’hi travessant es centre. S’aparcament subterrani de Plaça d’Espanya també està connectat amb s’estació d’autobusos i sa terminal ferroviària, i és adequat com a punt de partida per a una passejada més llarga per sa ciutat antiga.

S’aparcament més convenient dependrà de sa planificació de la resta del dia. Qui vulgui combinar Can Corbella amb es mercat i es carrers comercials s’hi pot acostar bé des des nord-est. Qui ja arribi pel nus central de transport de Plaça d’Espanya pot entendre es camí pel centre com una part de sa visita. Arribar en vehicle fins a sa façana, en canvi, gairebé no aporta cap avantatge, perquè es millors angles de visió s’han de cercar igualment a peu.

Amb autobús

Hi ha diverses aturades a sa zona de Plaça de Joan Carles I i al llarg de sa connexió en direcció a sa catedral. Des d’allà, es camí continua pel centre de sa ciutat antiga fins a Plaça de Cort. Com que Can Corbella no és un recinte independent amb accés propi, es millor és orientar-se per Plaça de Cort i s’ajuntament; sa façana decorada és just dins sa zona comercial i de vianants adjacent.

Pels voltants

Plaça de Cort i sa ciutat antiga

Can Corbella és un d’aquells edificis on s’entorn no és una simple decoració. A Plaça de Cort hi ha s’ajuntament, i una gran part de sa vida de sa ciutat antiga passa per aquesta plaça. Es contrast és revelador: al costat de ses façanes històriques de pedra, es frontis de fusta i colors de Can Corbella sembla gairebé un contrapunt creat de manera deliberada.

Des d’aquí surten itineraris curts pel centre històric. Carrer de Jaume II du en direcció a Plaça Major i ses principals zones comercials. En s’altra direcció es poden explorar es carrers que envolten s’ajuntament i sa catedral. Així, Can Corbella es converteix en un bon enllaç entre sa història monumental de Palma i sa seva arquitectura comercial burgesa més recent.

Sa ruta arquitectònica de Palma

Sa casa es pot observar de manera especialment adequada dins una passejada dedicada a s’arquitectura modernista de Palma. No s’ha d’identificar massa aviat amb un modernisme pur. Es seus arcs neomudèjars i motius arabescs mostren sa diversitat amb què s’arquitectura des canvi de segle recuperava i recombinava models històrics.

Dins sa ciutat antiga coincideixen en molt poc espai carrers medievals, cases burgeses representatives, monuments religiosos i façanes comercials modernes. Can Corbella explica aquesta transició de manera més clara que una descripció teòrica des estils: sa casa mostra com un conjunt d’edificis preexistent va ser transformat, mitjançant una pell exterior nova, en sa imatge d’una ciutat comercial segura d’ella mateixa.

Plaça Major, Mercat de l’Olivar i sa catedral

Per fer una volta més àmplia, es poden incloure Plaça Major, Mercat de l’Olivar i sa zona de sa catedral. Aquests llocs no s’haurien de recórrer com una llista precipitada. Can Corbella guanya interès quan s’observa entre espais urbans diferents: sa plaça oberta, es carrers comercials estrets i ses àrees monumentals més pròximes a la mar.

Qui arriba des mercat o de Plaça Major descobreix sa façana com un toc de color sorprenent dins sa construcció densa. De camí cap a sa catedral, queda a sa memòria com un exemple d’una època completament diferent. D’aquesta manera, sa breu aturada s’integra dins un relat sobre Palma que no tracta només de grans edificis religiosos i palaus, sinó també de comerços, famílies i publicitat vistosa transformada en arquitectura.