Can Vivot: es palau nobiliari habitat de Palma

Darrere una barrera de ferro forjat, enmig des carrerons estrets de sa ciutat antiga de Palma, hi ha una casa que passa desapercebuda a una mirada ràpida. Can Vivot no és un monument buit ni un museu equipat posteriorment, sinó un palau nobiliari que continua habitat avui dia. Es mobles, ses pintures, es frescs i es llibres encara pertanyen a ses estances per a ses quals varen ser concebuts. Precisament aquí rau s'encant de sa visita: sa història no es reparteix entre vitrines individuals, sinó que apareix com un entorn coherent, en es pati barroc, damunt es graons desgastats de sa gran escala, dins sa biblioteca i a ses sales de representació. Fins i tot un fragment conservat d'un carreró medieval forma part de s'edifici.

Can Vivot val especialment sa pena per a visitants que no vulguin viure sa ciutat antiga de Palma només com un decorat. Ses persones interessades en arquitectura hi descobreixen fases constructives des de s'edat mitjana fins a s'època moderna; es amants de s'art hi veuen s'equipament històric en es seu emplaçament original. Qui esperi grans espais d'exposició, en canvi, hi trobarà una cosa més íntima: una casa privada, sa família propietària de sa qual n'ha conservat sa història durant generacions.

Es palau és prop de s'església Santa Eulàlia, en es centre històric de Palma. Des de fora, només se'n pot intuir sa importància. No és fins darrere sa barrera que s'obre aquella successió de pati, escala i estances que fa que Can Vivot sigui tan especial entre es palaus urbans conservats de Mallorca.

Història i importància

Orígens medievals

Ses parts més antigues documentades de Can Vivot es remunten en es 14. segle. A sa façana de sa Carrer de Can Savellà i a àmplies zones de sa planta baixa s'han conservat elements constructius d'aquella primera època. Es palau actual, però, no va sorgir com un edifici nou i unitari, sinó mitjançant sa unió, s'ampliació i sa transformació de diverses cases veïnades al llarg des segles.

Des des 15. segle, sa propietat es va transmetre per herència dins sa família. Aquesta continuïtat excepcionalment llarga explica per què no només se'n varen conservar es murs i sa successió d'estances, sinó també grans parts de s'equipament històric. A diferència de moltes antigues cases nobiliàries, Can Vivot no va ser completament reconvertit ni buidat per adaptar-lo a un museu modern; algunes parts des palau encara serveixen com a residència privada.

Margalida i sa revolta de ses Germanies

Un des episodis més impressionants comença amb dues cases de sa mateixa illeta: sa Reconada d’en Berard i s'Alberg d’en Clapés. Mitjançant matrimoni i herència, varen passar a mans de Margalida Barthomeu i Valentí, que procedia d'una de ses famílies més riques de Mallorca. Sa seva vida està estretament vinculada a sa formació des palau posterior.

Durant sa revolta de ses Germanies de 1521 a 1523, sa propietat va ser saquejada. Es segon marit de Margalida, Romeu Desclapés i Fuster, va cercar refugi a sa catedral; sa mateixa Margalida va escapar disfressada d'home i es va amagar en una localitat de s'illa. Després des final de sa revolta, Romeu va morir de pesta. També varen morir encara infants es dos fills que inicialment havien heretat, de manera que sa propietat va tornar a Margalida.

Després de sa devastació, sa propietat va ser reformada el 1523. Més endavant, Margalida la va cedir en es seu net Gregori de Villalonga i Desclapés, i sa casa resultant de sa unió va passar a ser coneguda com Can Villalonga Gran. S'episodi mostra que ses dimensions de Can Vivot no varen sorgir només des desig de representació: ses herències, es vincles familiars i ses convulsions polítiques també varen marcar profundament s'edifici.

S'Obra Nova barroca

Can Vivot va adquirir sa forma que encara avui el defineix durant sa gran renovació entre 1683 i 1711. Cap a 1700, Don Joan va impulsar sa transformació barroca coneguda com a Obra Nova. Es conjunt de cases que havia crescut durant segles es va convertir en un palau urbà representatiu, amb un pati ordenat, una escala monumental i una successió d'estances destinades a sa vida social.

No només és remarcable s'estat de conservació de s'edifici, sinó també sa unitat entre arquitectura i equipament. Des d'aquella transformació, es conjunt, inclòs es seu equipament històric, s'ha mantingut pràcticament intacte. Quan s'arxiduc Ludwig Salvator von Österreich va descriure es pati cap a 1872, el va considerar un des més bells de Palma. Aquesta valoració remet a una llarga tradició local: a Palma, es patis de ses cases nobiliàries no eren simples zones de pas, sinó signes visibles de rang, gust i hospitalitat.

El 1973, Can Vivot va ser declarat monument historicoartístic; més endavant va obtenir sa protecció com a Bien de Interés Cultural. Avui, una associació sense ànim de lucre s'encarrega de sa gestió, sa conservació i sa divulgació des patrimoni material i immaterial. Al mateix temps, es palau continua essent una casa familiar, una tensió que en defineix s'atmosfera especial.

Què hi ha per veure

Sa barrera i es pati barroc

Es pas des carreró estret de sa ciutat antiga cap en es pati és un des moments més intensos des recorregut. Darrere sa barrera de ferro, s'espai s'eixampla davall grans arcs de marès. Es paviment acuradament dissenyat dirigeix sa mirada cap a s'arquitectura des pati, mentre que ses superfícies clares de pedra i ses arcades obertes permeten reconèixer-ne s'ordre barroc.

En es pati hi ha carruatges de cavalls restaurats. No són una decoració inventada, sinó que pertanyen en es món quotidià transmès per sa casa. Juntament amb s'abeurador conservat i sa zona de s'antiga estable de mules, recorden que un palau urbà també era una llar en funcionament: persones, animals, carros i mercaderies hi havien de poder arribar molt abans d'assolir ses estances de representació des pis superior.

S'efecte des pati es basa precisament en aquest joc d'alternances. És alhora zona de pas, espai de recepció i escenari arquitectònic. Qui només camina pes carrers de Palma davant portals tancats sovint no veu més que un fragment d'aquesta cultura; a Can Vivot, en canvi, es pati es pot entendre com es centre d'una casa nobiliària completa.

S'escala imperial

Des pati, una gran escala puja fins a sa planta noble. Es seus graons mostren ses empremtes visibles de segles d'ús. A dalt, s'escala es divideix i arriba en es replà per dos accessos, aquella forma representativa coneguda com a escala imperial. Escenifica es camí des de sa planta baixa atrafegada fins a ses estances socials de sa casa i, per això, és més que un bell motiu fotogràfic.

A s'escala es pot llegir s'ordre social des palau: a baix hi havia s'entrada de vehicles, ses estables i ses zones de servei; a dalt, es piano nobile amb ses estances de recepció i representació. Ses dimensions de s'estructura revelen que s'arribada i sa benvinguda formaven part d'un cerimonial dissenyat amb precisió.

Es carreró medieval

Entre ses restes constructives més insòlites hi ha un tram d'un carreró medieval conservat a s'interior des conjunt. Recorda que Can Vivot va sorgir de sa unió de diverses cases. Allà on avui apareix un palau unitari, originalment hi passava un fragment de sa xarxa viària urbana.

Aquest detall fa que sa història constructiva sigui immediatament comprensible: es murs més antics no varen ser completament eliminats durant ses transformacions posteriors, sinó integrats dins sa propietat en creixement. Així, sa trama urbana medieval i s'arquitectura palatina barroca no es troben separades una devora s'altra, sinó literalment superposades i entrellaçades.

Capella i sales de societat

De camí cap a ses cambres de representació, es recorregut passa per davant sa capella privada. Després s'obren ses estances on es desenvolupava sa vida social de sa casa. Ses portes, ses parets, es mobles i ses imatges no formen una mostra d'estils muntada posteriorment, sinó que pertanyen a un context residencial desenvolupat històricament.

Es frescs i ses pintures marquen diverses estances interiors. També hi ha mobles originals conservats en es seu lloc durant generacions. Precisament aquest equipament fix canvia sa mirada: una cadira, un armari o una imatge no es presenten com una peça de col·lecció aïllada, sinó com a part d'una estança on es rebia, es llegia, es resava i es vivia.

Es palau reuneix empremtes arquitectòniques des des 14. segle, entre ses quals destaquen especialment es elements medievals i sa transformació barroca. Ses diferents èpoques no han estat uniformitzades per crear un estil artificialment homogeni, sinó que expliquen com una gran casa urbana es va adaptar durant molt de temps a ses necessitats des seus habitants.

Sa biblioteca

Sa biblioteca és una de ses estances més característiques de Can Vivot. Es llibres històrics es conserven dins s'equipament original i donen a s'espai un to diferent des de ses grans sales de recepció. Mentre que es pati i s'escala tenen un caràcter públic, sa biblioteca acosta més a sa vida quotidiana i en es món intel·lectual des habitants.

Es seu valor no rau tant en un únic objecte espectacular com en es context conservat. Es llibres, es mobiliari, ses imatges i s'arquitectura es poden contemplar conjuntament. D'aquesta manera, Can Vivot transmet una cosa difícil de recrear en museus de nova instal·lació: sa impressió que sa casa no es pot descompondre en peces exposades sense perdre una part des seu significat.

Sa visita

Una casa privada obre ses portes

Es recorregut no comença com en un museu convencional, amb un gran vestíbul i seccions que es poden triar lliurement. Can Vivot és un palau privat que continua habitat. Ses visites s'organitzen i s'han de concertar amb antelació o reservar amb una franja horària. Per això, abans de sa visita és recomanable comprovar directament amb sa casa ses possibilitats d'accés actuals.

Es horaris d'obertura i ses entrades no estan registrats de manera permanent i uniforme. Per tant, es horaris o preus concrets no s'han d'extreure de cròniques de viatge antigues. Allò decisiu és sa reserva confirmada: evita que es visitants es trobin davant una barrera tancada i, al mateix temps, respecta es caràcter privat i ses exigències de conservació patrimonial de sa casa.

Visita guiada

Ses visites guiades són sa forma més reveladora de conèixer sa casa. Segons sa informació publicada, en alguns casos són conduïdes per membres de sa família propietària amb formació com a historiadors. Això permet unir sa tradició familiar, sa història constructiva i es coneixement detallat de s'equipament. També s'ofereixen audioguies per fer una exploració més autònoma; en fer sa reserva s'ha de confirmar quina modalitat estarà disponible a sa data desitjada.

Es recorregut habitual segueix sa dramatúrgia històrica de sa casa: des de sa barrera fins en es pati, passant pes carruatges i ses antigues zones de servei, i pujant per sa gran escala fins a sa planta noble. Allà, sa capella, ses sales de societat, es frescs, ses pintures, es mobles i sa biblioteca ocupen es centre d'atenció. Com que s'edifici mateix és sa peça exposada més important, convé observar lentament es espais de transició, es marcs de ses portes, es paviments i ses empremtes de fases constructives més antigues.

Temps necessari i afluència de visitants

No és possible indicar de manera raonable una durada fixa sense conèixer es recorregut reservat actualment. Sa visita guiada, sa llengua, sa mida des grup i ses estances disponibles en determinen es desenvolupament. Per això, Can Vivot no s'ha de planificar com una mirada breu dins un pati d'accés públic. Ses explicacions són una part essencial de s'experiència i fan comprensibles molts detalls poc vistosos.

Com que sa visita es fa amb cita prèvia, s'accés es distribueix d'una manera diferent que en es llocs d'interès d'accés lliure. Per tant, no hi ha cap franja horària general sense afluència; allò determinant és s'hora confirmada. Qui arribi amb temps a sa ciutat antiga podrà cercar s'accés amb calma i no haurà de córrer entre carrerons estrets i números de casa desconeguts.

A s'interior hi ha es clima propi d'una casa històrica. Segons sa descripció conservada, Can Vivot no té calefacció moderna; durant es mesos més freds, ses estances poden semblar considerablement més fresques que es carrer. A s'estiu, en canvi, es pati i es murs gruixats ofereixen una sensació espacial diferent de ses places assolellades de sa ciutat antiga.

Com arribar-hi i aparcament

Des de s'aeroport fins a Palma

Des de s'aeroport Palma, es trajecte segueix sa Ma-19 fins a Palma. Aquesta ruta té 11 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 20 minuts. Aquestes dades només són vàlides expressament fins a Palma, no fins just davant sa barrera de Can Vivot. Es trànsit a sa Ma-19, a ses Avenidas i en es centre pot afectar sa resta des desplaçament.

Es darrer tram entra dins sa xarxa de carrers menuts de sa ciutat antiga, prop de Santa Eulàlia. Allà, es carrerons estrets, es sentits únics i ses restriccions d'accés són més importants que sa distància pura. Per això, Can Vivot no s'ha de considerar un destí fins on es pugui arribar còmodament amb cotxe. És més pràctic deixar es vehicle fora des nucli històric i arribar en es palau a peu.

Aparcar en es límit de sa ciutat antiga

Per tenir un trajecte a peu tan curt com sigui possible, es pot fer servir un aparcament cèntric. S'aparcament de sa Plaça Major està ben situat per visitar sa ciutat antiga, però sol tenir molta afluència a partir des migdia; s'accés a través des centre també pot ser lent. S'aparcament des Parc de la Mar és adequat si sa visita es combina amb sa catedral i sa part sud de sa ciutat antiga, però també sol omplir-se a partir des migdia.

Qui vulgui evitar es trànsit dens des centre pot utilitzar un aparcament de ses Avenidas o una de ses opcions de Park-and-Ride de Palma i continuar després amb transport públic o a peu. Aquesta alternativa allarga es trajecte, però evita haver de cercar plaça en es carrers estrets de sa zona de Santa Eulàlia. Cal parar una atenció especial a ses marques grogues i en es accessos restringits; només es vehicles autoritzats poden circular per alguns carrers de sa ciutat antiga.

A peu i amb autobús

Can Vivot es troba en una part de Palma que es descobreix millor a peu. Es darrers carrerons són estrets i sa façana discreta es pot passar per alt fàcilment entre ses fileres de cases. S'entorn de s'església Santa Eulàlia serveix com a punt d'orientació; des d'allà, es camí continua cap a sa Carrer de Can Savellà.

Hi ha diverses parades d'autobús en es límit d'aquesta zona de sa ciutat antiga, entre d'altres a sa Plaça d’en Coll, sa Plaça de Cort, sa Plaça de sa Quartera i sa Plaça del Mercat. Des d'allà, es trajecte continua a peu pes centre històric. Per triar sa connexió adequada són determinants es punt de partida i s'horari actual; en qualsevol cas, s'aproximació final en es palau continua essent una passejada breu per sa ciutat antiga.

Pels voltants

Santa Eulàlia i sa Palma medieval

Sa propera església Santa Eulàlia és es millor punt de referència espacial per a Can Vivot. Pels voltants, Palma es mostra com una trama urbana medieval densa, formada per carrerons, places petites, patis i façanes altes. Sa visita des palau millora si abans o després es reserva una mica de temps per a aquest espai urbà: és a fora on es fa visible com havia de ser d'excepcionalment gran una propietat que va incorporar diverses cases antigues i fins i tot un tram de carreró.

Sa Plaça de Cort i sa Plaça Major també es poden incloure sense fer una volta llarga. Mostren dues altres cares des centre històric: sa plaça urbana representativa i es centre més atrafegat de sa part alta de sa ciutat antiga. Can Vivot continua essent es contrapunt silenciós darrere una barrera, amb un interior que només és accessible mitjançant una visita organitzada.

Catedral i Almudaina

Sa catedral La Seu i es palau reial Almudaina també són en es centre històric i es poden combinar durant es mateix dia. Temàticament, creen un contrast revelador: allà destaquen es poder eclesiàstic i es poder reial, mentre que Can Vivot permet conèixer es món d'una família noble de Mallorca.

Qui combini aquests llocs ha de tractar Can Vivot com una cita fixa i organitzar sa resta des recorregut al seu voltant. Sa catedral i sa zona marítima són visibles de lluny; s'entrada des palau nobiliari, en canvi, està amagada dins sa xarxa de carrerons. Entre totes dues zones, es camí travessa aquella part de Palma on es monuments públics i es palaus urbans privats varen conviure durant segles.

Patis i passejada per sa ciutat antiga

Es patis històrics de Palma constitueixen un marc temàtic atractiu per a sa visita. Molts, però, només es poden veure a través d'una reixa o durant un moment breu. Can Vivot va molt més enllà, perquè es pati, s'escala, es pis superior i s'equipament es presenten com un conjunt coherent.

Una passejada per altres cases nobiliàries de sa ciutat antiga ajuda, així i tot, a situar-lo en es seu context. Després resulta més fàcil comparar elements recurrents com s'entrada de vehicles, es arcs de pedra i ses escales. Can Vivot no s'ha de visitar com una aturada més entre moltes: sa seva importància rau precisament en sa possibilitat de travessar es llindar des pati visible públicament per accedir a ses estances conservades.