Cartoixa de Valldemossa: monestir, palau i Museu Chopin

Enmig des centre històric, sa Cartoixa de Valldemossa obri un capítol sorprenentment ampli de sa història de Mallorca. Darrere ses murades conflueixen es palau reial, es monestir cartoixà i es museu, a més des records de Frédéric Chopin i George Sand. No és un únic edifici que es pugui copsar d'una ullada, sinó un conjunt crescut al llarg des temps, format per església, claustres, cel·les, sales, jardins i terrasses.

S'encant rau precisament en aquests contrastos. Després d'una sala representativa ve una cel·la monàstica austera; després de s'antiga farmàcia, una col·lecció d'art; i després d'un llarg corredor d'arcs, ses vistes sobre sa vall de Valldemossa. Qui s'interessi per sa història, sa música, sa literatura o es interiors històrics hi trobarà molt més que es conegut capítol sobre s'hivern de Chopin a Mallorca.

Sa cartoixa també és ideal com a introducció a Valldemossa. Ses seves sales expliquen per què es lloc va ser primer un refugi reial, després un centre religiós i, finalment, un pol d'atracció per a artistes i viatgers. Es museu és massa complex per a una aturada fotogràfica fugaç; revela es seu caràcter quan es dedica temps a observar amb deteniment ses peces, s'arquitectura i ses vistes.

Història i importància

Es palau del rei Sancho

Al principi no hi havia cap monestir, sinó una residència reial. Jaume II. de Mallorca va triar aquest indret de sa Serra de Tramuntana per construir-hi un palau, s'origen des qual es remunta a l'any 1309. Sancho I. va continuar emprant i transformant es conjunt, motiu pel qual encara avui es coneix com es palau del rei Sancho. Sa ubicació per damunt de ses regions més baixes de s'illa va convertir Valldemossa en un refugi predilecte des governants de Mallorca.

Aquest passat cortesà és essencial per entendre sa Cartoixa. Més endavant, es cartoixans no varen ocupar un espai buit, sinó una seu de poder que ja era important. Per això es conjunt encara conserva dues cares: parla de representació reial i, alhora, d'un orde que orientava sa vida quotidiana cap al silenci, s'oració i un ampli retir del món exterior.

Sa cartoixa reial

L'any 1399, Martin I. d'Aragón va fundar sa Real Cartuja de Jesús de Nazaret de Valldemossa damunt ses bases de s'alcàsser. Es palau es va convertir en un monestir cartoixà. Es monjos no vivien com una comunitat estretament unida dins un únic dormitori, sinó principalment dins cel·les pròpies. Es llarg corredor, amb accessos a cada espai, encara permet entendre físicament aquesta forma de vida.

Tanmateix, s'aspecte actual no prové únicament de s'edat mitjana. Una gran part des edificis monàstics es va construir durant es segle 18; es responsables diferencien entre s'antiga cartoixa, amb es palau reial, i es nou conjunt configurat a partir de 1717. S'església neoclàssica també pertany a aquesta fase constructiva posterior: ses obres es varen estendre de 1751 a 1812. Així, en un mateix lloc es pot seguir com una residència medieval es va convertir, al llarg des segles, en un extens conjunt monàstic.

Secularització i lloc d'artistes

Sa vida monàstica va acabar el 1835 amb sa secularització. Es cartoixans varen haver d'abandonar es conjunt, ses nou cel·les es varen vendre per separat i varen romandre en mans privades. Avui, algunes cel·les i sales des monestir tenen un ús museístic. Aquesta insòlita història de sa propietat explica per què sa Cartoixa està formada actualment per diferents àrees museístiques i no sembla un monestir conservat íntegrament i administrat de manera unitària.

Només pocs anys després de sa partida des monjos, Frédéric Chopin i George Sand varen arribar a Valldemossa. Durant s'hivern de 1838/39 varen viure dins antigues dependències monàstiques. S'estada de Chopin està vinculada als seus Préludes op. 28; més endavant, George Sand va donar fama literària a s'episodi compartit a Mallorca amb «Un hivern a Mallorca». Aquella estada es va convertir en es llegat posterior més famós de sa cartoixa.

Què hi ha per veure

Església i claustres

S'església neoclàssica constitueix un des principals punts d'interès arquitectònic. Es seu període de construcció, de 1751 a 1812, correspon a sa darrera gran etapa des monestir abans de sa supressió. Per tant, no representa tant es orígens medievals com sa imatge representativa que sa cartoixa va adquirir durant es segle 18 i a principis des segle 19.

S'antiga vida monàstica es fa especialment visible dins es claustres i en es llarg corredor d'arcs blancs. Des d'aquí s'accedia a ses cel·les des cartoixans. Es corredor no és només un escenari pintoresc per fer fotografies: sa successió regular d'arcs i portes dona accés a cada cel·la.

Cel·les cartoixanes, biblioteca i sala d'audiències

Ses antigues cel·les aporten una dimensió humana a sa visita. Aquí es pot veure dins quins espais, separats físicament entre si, vivien i feien feina es monjos. Es treballs monàstics, es documents i es objectes conservats ajuden a percebre ses sales com alguna cosa més que un escenari històric buit.

Es conjunt també inclou sa biblioteca i sa sala d'audiències. Dins sa sala d'audiències hi ha sa cadira des prior. Aquests detalls són fàcils de passar per alt, però sovint expliquen més coses sobre sa vida quotidiana de sa comunitat que una peça aïllada i sumptuosa.

S'antiga farmàcia des monestir

Es pots de farmàcia des segles 17 i 18 converteixen s'antiga farmàcia en una de ses sales més evocadores des recorregut. Remeten als coneixements mèdics des monestir i a s'abastiment pràctic d'una comunitat que durant molt de temps va viure, en gran part, segons ses seves pròpies regles.

Val la pena contemplar sa farmàcia sense presses. Només sa gran quantitat de recipients etiquetats i sa disposició ordenada transmeten es caràcter d'un espai històric de feina. Sa cartoixa també inclou s'antiga impremta des monestir.

Chopin i George Sand

A ses cel·les 2 i 4 s'exposen documents i records relacionats amb s'estada de Frédéric Chopin i George Sand. Entre es objectes vinculats a Chopin hi ha sa seva màscara mortuòria i un floc de cabells; «Un hivern a Mallorca» de Sand hi és representat mitjançant un manuscrit. S'exposició combina testimonis personals amb sa història d'aquell hivern que va inscriure Valldemossa de manera permanent dins sa història europea de sa música i sa literatura.

Precisament aquí convé distingir entre sa llegenda popular i es lloc real. Chopin i Sand no varen arribar a un monestir tranquil encara en funcionament, sinó a un conjunt secularitzat poc abans, amb ses cel·les ja venudes. Per tant, s'escenari era un antic monestir en plena transformació. Aquesta proximitat temporal respecte de s'expulsió des cartoixans fa que sa seva estada sigui encara més interessant des punt de vista històric.

Col·lecció de Joan Miró

Sa Cartoixa no acaba amb sa història monàstica i es romanticisme. Una col·lecció pròpia està dedicada a cartells i obres gràfiques de Joan Miró. Suposa un canvi clar de llenguatge visual: després des mobles històrics, es manuscrits i es espais religiosos, es color, sa línia i s'obra gràfica passen a ocupar es centre d'atenció.

Per això sa col·lecció de Miró és molt més que una sala d'exposicions afegida. Mostra com funciona avui sa Cartoixa com a conjunt museístic, on es poden interpretar diferents èpoques una devora s'altra. Qui hi vagi exclusivament per Chopin no hauria de deixar de banda aquesta secció massa aviat.

Jardins i terrasses

Després des espais interiors, es jardins i ses terrasses s'obrin cap a sa vall de Valldemossa. Des d'aquí es comprèn per què es reis, es monjos i, més endavant, es artistes varen triar precisament aquest lloc. Sa vista s'estén per damunt des poble i cap al paisatge muntanyós de sa Serra de Tramuntana; alhora, des de fora és més fàcil situar ses diferents parts escalonades des conjunt.

Ses zones enjardinades formen un contrapunt tranquil a ses sales atapeïdes des museu. En lloc de vitrines i documents, es camins, sa vegetació i ses vistes determinen sa impressió. Qui redueixi es recorregut únicament a ses cel·les famoses es perdrà, per tant, una part essencial de s'experiència de sa visita.

Sa visita

Ordre recomanable

Es recorregut guanya sentit si es llegeix cronològicament: primer es orígens reials i es palau, després es espais des cartoixans i, finalment, Chopin, George Sand i s'art modern. Sobretot es llarg corredor d'arcs serveix com a eix físic. Des d'allà, es camins condueixen a ses cel·les i a ses àrees d'exposició, abans que es jardins i ses terrasses tornin a dirigir sa mirada cap a l'exterior.

Per veure s'església, es claustres, sa farmàcia, ses cel·les, sa col·lecció d'art i es espais exteriors s'hauria de reservar almenys prop d'una hora. Qui llegeixi amb deteniment es documents històrics, observi amb més atenció ses obres gràfiques de Miró o passi una estona a ses terrasses necessitarà més temps. Una visita encaixada entre dues activitats programades amb poc marge difícilment farà justícia al conjunt.

Música en un lloc històric

S'oferta de sa visita pot incloure un breu recital de piano amb obres de Chopin. Sa música aporta un enfocament diferent des de ses vitrines i es records exposats: Chopin no només es presenta a través de retrats i objectes personals, sinó que també es pot escoltar com a compositor. Qui hi vulgui assistir hauria de consultar es programa actual abans de començar es recorregut, ja que aquestes activitats poden estar vinculades a dates concretes i a s'organització corresponent des museu.

A més, sa Cartoixa ofereix una visita interactiva. És especialment útil perquè es conjunt reuneix diverses capes històriques i col·leccions diferents. Sense explicacions, no sempre queda clar si una sala determinada forma part des palau reial, des monestir posterior o d'una exposició instal·lada després de sa secularització.

Horari de visita i afluència

Valldemossa és un des llocs d'excursió més visitats de Mallorca i pot estar especialment ple durant sa temporada alta. Qui vulgui veure ses sales a un ritme més tranquil hauria d'arribar a s'hora d'obrir, abans que es excursionistes d'un dia s'acumulin al centre i dins es corredors. Es dissabte, sa jornada des museu acaba abans que es altres dies d'obertura; començar tard deixa, per tant, menys marge.

Sa Cartoixa obri de dilluns a divendres de 10 a 17 hores i es dissabtes de 10 a 16 hores. S'entrada és de pagament; com que no es disposa d'un preu actual fiable, es recomana consultar ses dades actuals des museu abans de sa visita. També convé comprovar amb antelació ses possibles normes especials durant es dies festius o ses festes locals.

Com arribar-hi

Des de Palma i des de s'aeroport

Des de s'aeroport de Palma, sa ruta segueix primer sa Ma-20 i després sa Ma-1110 fins a Valldemossa. Hi ha 25 quilòmetres per carretera fins al poble i es trajecte dura uns 30 minuts. Des des centre de Palma, s'accés es fa per sa Ma-1110; per recórrer es 19 quilòmetres per carretera s'han de preveure uns 35 minuts.

Aquestes dades arriben fins a Valldemossa, no fins davant s'entrada des museu. Sa Cartoixa està situada al centre, a sa Plaça de la Cartoixa, dins es nucli històric. Es darrer tram passa per sa zona densament construïda des poble, amb carrers estrets i carrerons empedrats.

Es darrer tram a peu

Des des poble, sa cartoixa, com a monument principal de Valldemossa, es pot incorporar fàcilment a un passeig pes centre.

Qui hi arribi amb autobús pot baixar a una de ses parades Valldemossa 1 o Valldemossa 2. Des d'allà, es trajecte continua a peu pes poble fins al conjunt, situat al centre. Sa parada Ermita de la Trinitat 2 també es troba dins es mateix entorn.

Planificació durant sa temporada alta

Sa Ma-1110 és sa connexió principal entre Palma i Valldemossa. Com que es poble de muntanya és una destinació d'excursions molt freqüentada, es temps de trajecte indicats no s'han de confondre amb es temps total necessari per arribar a s'entrada des museu. Es temps de trajecte esmentats arriben fins a Valldemossa. Sortir prest no només facilita s'accés, sinó que també augmenta ses possibilitats de fer un recorregut més tranquil per sa Cartoixa.