Convent de les Filles de la Misericòrdia a Pina

Enmig de Pina, es Convent de les Filles de la Misericòrdia conta una història que arriba molt més enllà des petit poble de s’interior de s’illa. Aquí, dos germans de Pina fundaren una comunitat franciscana de dones, sa tasca de sa qual més endavant també arrelà fora de Mallorca. Per això, es convent no és només un edifici religiós, sinó es punt de partida d’un moviment social i espiritual.

Ja sa forma exterior desperta curiositat: sa part històrica des convent i s’edifici construït posteriorment es troben a costats diferents d’un carrer, connectats per damunt de sa calçada mitjançant un passadís estret. Qui camina per darrere de s’església parroquial de Pina i descobreix aquest pont entén tot d’una que es conjunt va créixer en diverses etapes.

A s’interior, sa mirada se centra sobretot en sa capella, es petit vestíbul, sa sala d’entrada decorada amb pintures i un pati rectangular amb una escultura de sant Franziskus. No és un convent monumental a s’escala d’una gran ciutat. Precisament, però, ses dimensions manejables des conjunt mostren de manera ben clara fins a quin punt sa història de s’orde, sa vida des poble i s’arquitectura estan entrellaçades a Pina.

Sa visita val especialment la pena per a viatgers que vulguin conèixer sa cultura religiosa de Mallorca més enllà des convents més coneguts. Es interessats en s’arquitectura també hi trobaran detalls remarcables: una façana de capella amb portal d’arc apuntat, s’escut franciscà, una rosassa, un enteixinat de fusta i treballs figuratius en es presbiteri. Com que no hi ha horaris generals de visita fiables registrats, convé comprovar prèviament i de manera actualitzada si és possible visitar-ne s’interior.

Història i significat

A s’origen no hi ha cap orde poderós de fora, sinó una iniciativa sorgida de Pina mateix. L’any 1856, es germans Gabriel Marià Ribas de Pina i Josepa Maria Ribas fundaren sa comunitat de ses Filles de la Misericòrdia. Josepa Maria també apareix en fonts eclesiàstiques amb es seu nom religiós, Sor Concepció de Sant Josep Ribas. Sa fundació encara es recorda avui a Pina: cada any, es 14 de setembre, sa comunitat franciscana es reuneix per commemorar-ne s’aniversari.

Sa fundació a Pina

Sa denominació «Filles de la Misericòrdia» expressava tot un programa. Sa comunitat catòlica de dones s’orientava per sa regla de sant Franziskus i es dedicava principalment a s’educació, així com a s’atenció i sa cura de ses persones. D’aquesta manera començà, en una petita localitat des centre de s’illa, sa història d’un orde sa influència des qual més endavant arribà més enllà de Mallorca.

Pina continuà essent molt més que una simple referència geogràfica històrica. Es convent és considerat sa casa fundacional de sa comunitat, i sa parròquia també conserva es record des dos fundadors; segons dades des bisbat, ses seves tombes es troben a s’església parroquial des poble. Durant ses commemoracions anuals s’hi reuneixen religioses, representants de ses institucions que gestionen i sa comunitat local. Després de s’Eucaristia, sa festivitat també s’ha celebrat recentment en es pati principal des convent, senyal que es conjunt continua essent un lloc viu de memòria.

De sa primera casa a sa casa mare

Es primer convent estava situat dins sa mateixa illeta de cases on també hi ha s’església. Pocs anys després de sa fundació, sa casa ja assumí una funció central en sa formació de noves integrants de sa comunitat: des de 1862 fins a sa dècada de 1980 serví de noviciat. Aquí, ses futures religioses s’introduïen en sa vida espiritual i en ses tasques de sa congregació.

Amb es creixement de sa comunitat, sa part antiga deixà de ser suficient. L’any 1891 es construí un edifici nou a s’altre costat des carrer. En lloc de connectar ses dues parts únicament a través de s’espai públic des carrer, es va fer construir un passadís elevat. Aquest petit pont és avui es testimoni més visible de s’ampliació i permet llegir immediatament des de s’exterior sa història constructiva des conjunt.

Sa capella i es reconeixement de s’orde

Una altra fase constructiva important arribà al començament des segle 20. L’any 1921, sa comunitat rebé es reconeixement papal de Benedikt XV. Poc després es completà sa capella des convent. Sa consagració va tenir lloc l’any 1924; es projecte fou obra de s’arquitecte Francesc Ferrer Moragues.

Sa capella proporcionà a sa casa mare un espai propi per al culte, clarament destacat des punt de vista arquitectònic. Al mateix temps, sa seva decoració incorporà temes centrals de sa comunitat: s’escut franciscà a sa façana, representacions de sant Franziskus i sa Sagrada Família a s’interior. Així, sa identitat de s’orde no només es feia visible en ses regles i activitats, sinó també en s’edifici mateix.

Què hi ha per veure

Sa primera impressió no es produeix davant un gran portal, sinó en sa interacció entre diversos cossos d’edificació. Darrere s’església parroquial, ses construccions històriques continuen al llarg des carrer; davant s’aixeca sa part més nova des convent. Entremig hi queda suspès es petit pont de connexió. És funcional, però alhora sembla un signe de puntuació de pedra entre s’època fundacional i s’ampliació posterior.

Es dos edificis des convent

Es conjunt consta de dues cases separades. Sa part més antiga des convent forma part de sa illeta de s’església, mentre que s’edifici de 1891 es troba a s’altre costat des carrer. Aquesta disposició explica per què es Convent de les Filles de la Misericòrdia no sembla, vist des de fora, un conjunt estrictament simètric i projectat d’una sola vegada. És un lloc que ha anat creixent i que s’hagué d’adaptar a sa trama des poble.

Per contemplar-lo des de fora, val la pena canviar lleugerament de posició. Just davant un des edificis es veu sobretot sa façana corresponent; des d’una mica més lluny, en canvi, es pot entendre com interactuen es carrer, sa construcció antiga, s’ampliació i es pont. Precisament aquest passadís diferencia es convent de molts altres edificis religiosos de Mallorca.

Es pont de connexió

Es passadís elevat es construí per unir sa part antiga des convent amb s’edifici nou de 1891. Travessa es carrer i permetia a ses germanes passar d’un edifici a s’altre sense haver de sortir des recinte conventual a nivell des carrer. Sa construcció no és un afegit decoratiu, sinó sa resposta visible a un problema ben pràctic.

Des de sa part posterior de s’església es pot apreciar especialment bé que sa comunitat no abandonà sa casa fundacional, sinó que l’amplià amb un segon edifici. Es passadís manté literalment unides ses dues fases.

S’entrada i es vestíbul

Un portal amb llinda recta condueix a un petit vestíbul, des qual surten tres portes. A mà esquerra hi ha sa sala d’entrada. Sa decoració pictòrica és un des elements interiors més destacables des convent. Entre altres peces, s’hi pot veure un retrat des fundador Gabriel Marià Ribas. Sa imatge estableix sa connexió entre s’edifici i sa persona que impulsà decisivament es desenvolupament de sa comunitat a Pina.

Es pati rectangular

A sa dreta des vestíbul s’obre un pati rectangular. Sa seva obra d’art més important és un grup escultòric amb sant Franziskus beneint fra Leo. Es motiu remet directament a s’orientació franciscana de ses Filles de la Misericòrdia.

Ses cròniques eclesiàstiques també esmenten es pati principal des convent com a lloc de trobades comunitàries: després d’una celebració de s’aniversari de sa congregació, religiosos i convidats s’hi reuniren per posar fi conjuntament a sa jornada.

Sa façana de sa capella

Sa capella, consagrada l’any 1924, es reconeix per sa façana pròpia. Es portal acaba en un arc apuntat. En es timpà hi ha s’escut franciscà i, més amunt, s’obre una rosassa. Tres finestres més petites articulen també sa façana, sa part superior de sa qual està coronada per un petit campanar d’espadanya.

Aquests elements donen a s’església una aparença clarament sagrada sense superar s’escala des poble. S’escut mereix una atenció especial: abans d’entrar ja mostra quina tradició espiritual segueix sa comunitat. Sa rosassa i ses finestres, alhora, aporten llum a s’interior d’una sola nau.

Sa nau

A s’interior, sa capella té una sola nau de planta rectangular. S’espai queda cobert per un enteixinat de fusta. A sa zona des presbiteri i des cor sobresurten bigues allargades; un arc amb aparença escènica contribueix a s’organització espacial.

Sa fusta des sostre crea un contrapunt càlid respecte de ses superfícies de maçoneria i dirigeix sa mirada longitudinalment cap a sa zona de s’altar. Com que no hi ha naus laterals que distreguin, s’ordre espacial resulta fàcil d’entendre: s’entrada, s’espai de sa comunitat i es presbiteri se succeeixen clarament.

Es presbiteri

Un arc de mig punt transversal a sa nau marca s’accés en es presbiteri. Al fons hi ha una fornícula amb es tabernacle. Un relleu escultòric mostra sa Sagrada Família i sant Franziskus; se n’atribueix s’autoria a s’escultor Oliver. Juntament amb s’escut de sa façana i s’escultura des pati, es crea així un programa iconogràfic franciscà continu.

Sa visita

Es recorregut convé començar-lo no cercant una única entrada principal, sinó contemplant tot es conjunt. Des de s’església parroquial, es camí duu cap a sa part posterior, on es poden entendre es dos edificis des convent i es passadís per damunt des carrer. Només després val la pena observar més de prop sa façana de sa capella i cadascun des seus elements.

Vista exterior i història constructiva

Encara que no sigui possible accedir a s’interior, es convent continua essent llegible com a lloc històric. Sa ubicació de sa casa antiga dins sa illeta de s’església, s’edifici de 1891 situat davant i es pont conten conjuntament s’expansió de sa congregació. Qui només mira frontalment una façana passa per alt precisament aquesta característica principal.

Sa visita exterior també hauria d’incloure sa façana de sa capella. Es portal d’arc apuntat, s’escut franciscà, sa rosassa, ses finestres petites i es campanar d’espadanya es poden contemplar sense necessitat d’un recorregut llarg. Per tant, es Convent de les Filles de la Misericòrdia és una bona aturada cultural durant una passejada per Pina, però no és un gran conjunt d’accés lliure.

Una possible visita interior

Si sa capella i ses dependències des convent són accessibles, sa visita segueix s’organització interior de sa casa. Des petit vestíbul, es recorreguts duen cap a sa sala d’entrada decorada amb pintures, es pati rectangular i sa capella. Es retrat des fundador, s’escultura de sant Franziskus i es relleu des presbiteri formen conjuntament un relat entenedor sobre s’origen i s’espiritualitat de sa comunitat.

Es lloc demana una visita tranquil·la i respectuosa. Es tracta de sa casa fundacional d’una congregació religiosa, no d’un complex museístic extens. Ses sales on es facin oficis religiosos o trobades s’han de visitar amb sa discreció corresponent. Només convé fer fotografies si està expressament permès en es lloc.

Planificació des temps i accés

Es temps necessari depèn sobretot de si només és accessible s’exterior o també s’interior. Per veure ses façanes, es pont i sa integració des conjunt dins es nucli urbà basta un recorregut compacte. Si hi ha accés obert a sa sala d’entrada, es pati i sa capella, sa visita s’amplia considerablement, perquè és allà on es troben es principals elements artístics i arquitectònics.

No hi ha registrats horaris generals d’obertura ni dades vinculants sobre s’entrada. Qui viatgi expressament a Pina per veure es espais interiors hauria de comprovar s’accés de manera actualitzada abans desplaçar-s’hi. Sense confirmació prèvia, és recomanable planificar sa visita de manera que sa vista exterior i una passejada per Pina també justifiquin s’excursió.

Com arribar-hi i aparcament

Des de Palma i des de s’aeroport, es trajecte comença per sa Ma-15 en direcció a s’interior de s’illa. Es desviament per sa Ma-3130 duu es viatgers fins a Pina. Ses distàncies i es temps de conducció indicats arriben fins a sa localitat; es darrer tram passa pes petits carrers des poble fins a sa zona de s’església parroquial, darrere sa qual s’estén es conjunt conventual.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma fins a Pina hi ha una distància per carretera de 28 quilòmetres. Es trajecte dura uns 26 minuts i transcorre per sa Ma-15 i, després, per sa Ma-3130. En arribar en es poble, s’església parroquial serveix de punt d’orientació útil: sa part antiga des convent forma part de sa seva illeta, mentre que s’edifici més nou es troba darrere, a s’altre costat des carrer.

Es pont que travessa es carrer per damunt és, en es darrer tram, una referència millor que una façana conventual representativa. Qui només cerqui un gran edifici aïllat pot interpretar malament es conjunt. Per orientar-se definitivament, convé anar darrere s’església.

Des de Palma

Des des centre de Palma hi ha 30 quilòmetres per carretera fins a Pina. Es trajecte dura uns 34 minuts. Aquesta ruta també segueix sa Ma-15 i després continua per sa Ma-3130. Ses dades de distància i temps acaben a Pina; dins es poble, es darrer tram s’orienta cap a sa zona de s’església parroquial.

Sa millor manera d’entendre es convent dins es nucli des poble és a peu, perquè per contemplar sa construcció antiga, s’ampliació i es pont ja són necessaris diversos punts de vista.

Amb autobús

Ses aturades dins es poble són Pina 1 i Pina 2. Des d’allà, es darrer tram es fa a peu pes nucli urbà en direcció a s’església parroquial. Abans des viatge, convé comprovar sa connexió exacta en s’horari actualitzat, ja que es recorreguts i ses freqüències poden variar. Una vegada allà, s’església torna a ser es punt d’orientació més senzill per accedir a sa part posterior i en es convent.