Coves de Son Verí de Baix – coves prehistòriques prop de S'Arenal

Pocs noms mostren tan clarament quantes capes històriques hi ha davall s'actual nucli turístic de S'Arenal. Ses Coves de Son Verí de Baix són un conjunt de quatre petites coves naturals que ja es feien servir en època prehistòrica. Es troben as Torrent de na Clot, a sa zona coneguda com sa Torrentera, a sa banda de Llucmajor de S'Arenal.

Aquí es tracta de contemplar des d'un punt de vista arqueològic unes cavitats naturals que ses persones varen freqüentar i utilitzar molt abans que sorgís es modern nucli costaner. Qui vulgui conèixer sa prehistòria de Mallorca més enllà des grans poblats talaiòtics hi trobarà, per tant, un jaciment petit però revelador. Sa seva importància s'entén a partir de sa relació entre es paisatge, s'ús prehistòric i sa conservació posterior com a bé cultural arqueològic.

És especialment interessant es contrast amb s'entorn. Avui S'Arenal s'associa sobretot amb sa platja, es port i una urbanització densa. Ses quatre coves recorden que s'espai costaner de sa badia de Palma té una història molt més antiga, que no va començar amb ets hotels i es passeigs marítims.

Història i importància

Molt abans que Son Verí aparegués documentat per escrit com a possessió, ses coves naturals des Torrent de na Clot ja formaven part d'un paisatge utilitzat per ses persones. Està documentat que es varen emprar en època prehistòrica. A partir de sa breu descripció conservada des jaciment, no es pot determinar amb certesa quina finalitat concreta tenia cada cova ni si s'ús va canviar durant sa prehistòria. Precisament per això no convé qualificar es conjunt precipitadament de lloc d'enterrament, espai d'habitatge o magatzem.

S'ús prehistòric

Ses quatre cavitats no es varen construir com a edificis. Ses persones varen trobar unes coves naturals i les varen integrar dins es seu món vital. Aquesta distinció és important: no s'hi veu una arquitectura planificada amb murs disposats regularment, sinó una formació natural que va adquirir importància cultural i històrica gràcies as seu ús.

Ses coves petites podien tenir funcions molt diverses dins ses comunitats prehistòriques. En es cas de Son Verí de Baix, però, només està confirmat que es varen utilitzar en aquella època. Per tant, es jaciment no conta sa seva història mitjançant un programa espacial reconstruït completament, sinó a través de sa ubicació i sa pervivència. Es terreny permet entendre fins a quin punt s'espai natural i s'activitat humana estaven estretament relacionats a Mallorca.

Es plural des nom català tampoc no és casual: Coves designa diverses coves, mentre que Son Verí de Baix diferencia es lloc d'altres jaciments i denominacions dins s'àrea històrica de Son Verí. Qui cerqui es nom també trobarà Son Verí de Dalt, restes prehistòriques i coves costaneres amb noms semblants. No s'han de confondre amb aquest conjunt de quatre petites cavitats situat as Torrent de na Clot.

Son Verí de Baix

Es nom actual conserva es record de s'antic paisatge de possessions. Es terreny pertanyia a sa possessió Son Verí de Baix, una finca rural de Mallorca. Son Verí apareix l'any 1476 a sa documentació escrita com a Alqueria d'en Verí. Aquesta menció medieval no data ni ses coves ni es seu ús prehistòric; més aviat explica es topònim posterior amb què avui es coneix es jaciment arqueològic.

Baix significa davall o sa part inferior i serveix per diferenciar-la de Dalt, sa part superior. Aquests afegits solen ser especialment útils en es noms de terres i possessions de Mallorca. En es cas de ses coves, eviten que diferents jaciments de s'àrea més àmplia de Son Verí es reuneixin erròniament en un únic complex.

Protecció com a bé cultural

Es 10 de setembre de 1966, ses Coves de Son Verí de Baix varen obtenir sa categoria de Bé d'Interès Cultural. Sa referència registrada és RI-51-0002293. Aquesta protecció posa en relleu que fins i tot un conjunt de dimensions reduïdes pot ser una font important per conèixer sa prehistòria de Mallorca.

Sa catalogació també canvia sa perspectiva des visitant: aquí, s'obertura d'una cova no és només un detall geològic dins un torrent o un tall des terreny, sinó que forma part d'un jaciment arqueològic protegit. Ses alteracions de sa roca, sa retirada de materials o s'abandonament d'objectes perjudicarien es context històric. Es valor rau precisament en sa conservació conjunta des jaciment, ses cavitats naturals i es paisatge.

Què s'hi pot veure

Es jaciment està format per quatre petites coves naturals. S'entenen com un conjunt unitari perquè es troben molt a prop unes de ses altres, dins sa mateixa situació topogràfica, i varen ser utilitzades en època prehistòrica.

Es conjunt de quatre coves

Sa quantitat de quatre és es principal element d'organització sobre es terreny: diverses cavitats petites formen es lloc d'interès. Per això, sa mirada ha d'alternar entre ses diferents obertures i es terreny: on comença sa roca natural, on s'obre i quina relació hi ha entre ses coves? Es grup en si mateix és revelador, perquè diverses cavitats aprofitables dins un espai molt limitat oferien a ses persones prehistòriques possibilitats diferents de ses d'una única esquerda aïllada.

No s'han conservat noms històrics propis de ses quatre coves ni una atribució documentada amb fiabilitat de funcions diferents. Per tant, seria enganyós assignar-los espais com cambres, santuaris o tombes. Allò essencial que es pot veure i que està confirmat continua essent això: petites coves naturals que, gràcies a s'ús humà, es varen convertir en un jaciment arqueològic.

Ses cavitats naturals

A ses coves es pot observar amb especial claredat sa relació entre es paisatge preexistent i sa història cultural. Sa forma es va originar de manera natural; sa importància arqueològica hi va arribar amb s'ús humà. Per tant, es visitants no es troben davant una construcció amb pedres col·locades segons un pla, sinó davant un fragment de geologia que va entrar dins sa història humana.

Per observar-les, són fonamentals ses transicions: s'obertura entre s'espai exterior i sa cova, ses zones protegides darrere s'entrada i sa integració dins sa roca. Fins i tot sense reconstruccions especulatives, es pot entendre per què ses cavitats naturals podien resultar atractives per a ses persones. Creen espais delimitats i diferents des terreny obert sense que, d'entrada, fos necessari construir-hi cap edifici.

Torrent de na Clot

Es jaciment es troba as Torrent de na Clot. Un torrent és un curs d'aigua que, a Mallorca, pot presentar un aspecte molt diferent segons ses precipitacions. Per interpretar ses coves, aquesta relació amb es terreny és més important que contemplar-ne ses obertures de manera aïllada. Mostra que ses Coves de Son Verí de Baix pertanyen a un paisatge concret i que no s'han d'entendre com a objectes individuals desconnectats.

Es Torrent també explica es nom sa Torrentera aplicat a sa zona. Per això, quan s'observa es terreny convé no limitar-se a cercar entrades de coves. Es traçat, es tall i ses delimitacions naturals ajuden a interpretar es lloc. Sa importància arqueològica neix de sa combinació de ses quatre cavitats amb aquesta ubicació concreta.

Sa Torrentera

Sa Torrentera designa es petit indret de S'Arenal on es troben ses coves. Aquest topònim ajuda a diferenciar es lloc d'interès de sa possessió històrica Son Verí i d'altres jaciments arqueològics que duen Son Verí en es nom. Ses coves pertanyen as terme municipal de Llucmajor, encara que S'Arenal es percebi com un nucli costaner continu.

Sobre es terreny, aquesta frontera administrativa resulta menys impressionant que sa transformació des paisatge. Sa ciutat actual arriba molt a prop d'un lloc amb una història que es remunta a sa prehistòria. Aquesta coexistència fa especialment il·lustratives ses Coves de Son Verí de Baix: un tall natural poc vistós pot ser un testimoni protegit d'una època molts de segles anterior a sa urbanització moderna.

Sa visita

Ses Coves de Son Verí de Baix són un jaciment arqueològic de coves situat dins s'actual espai urbà de S'Arenal.

Interpretar correctament es jaciment

Qui arribi as lloc hauria d'observar primer es conjunt en sa seva totalitat. Quatre coves petites són més fàcils de passar per alt que una obertura monumental a sa roca. Convé tenir present sa relació amb es Torrent de na Clot i no atribuir automàticament as jaciment protegit qualsevol cavitat d'aspecte semblant que hi hagi a s'entorn. Es coneixement s'obté mitjançant una observació atenta, perquè sa forma natural de ses cavitats, sa proximitat entre elles i sa posició dins es terreny en són ses característiques fonamentals.

No hi ha cap horari d'obertura regular registrat ni cap preu d'entrada registrat.

Temps necessari i ritme de visita

No hi ha documentada cap durada oficial des recorregut per ses coves. Tampoc no hi ha dades fiables sobre ses hores de més afluència. Qui cerqui tranquil·litat per observar-les hauria d'integrar sa visita dins una estada ja prevista a S'Arenal, en lloc de confiar en una hora suposadament garantida sense gent.

Fer fotografies pot ajudar a conservar sa relació entre ses obertures i es terreny. Es millor punt de vista no és necessàriament just devora sa roca, perquè una perspectiva més allunyada permet captar millor que es tracta d'un conjunt.

Què no és aquest lloc

Ses Coves de Son Verí de Baix no són ni ses Coves del Drach ni ses Coves d'Artà, i tampoc no són Sa Cova Baixa, situada a sa costa.

Es visitants que més profit trauran des lloc són aquells interessats en sa prehistòria, es paisatges culturals o ses restes arqueològiques discretes. Com a únic punt des programa per a tot un dia d'excursió, aquest petit conjunt és menys adequat. Combinat amb un passeig per S'Arenal o una estada a sa costa, però, ofereix un canvi de perspectiva atractiu.

Com arribar-hi i aparcament

Ses dades de conducció indicades arriben fins a S'Arenal, no directament a una entrada senyalitzada de ses coves. Aquesta distinció és essencial per planificar sa visita. Es destí es troba as Torrent de na Clot, dins sa zona de sa Torrentera.

Des de s'aeroport de Palma

Des de s'aeroport de Palma hi ha 11 quilòmetres per carretera fins a S'Arenal. Es trajecte dura uns 15 minuts. A ses dades disponibles per arribar-hi no s'indica cap número concret de carretera per a aquesta connexió, de manera que no se n'ha d'afegir cap. Segons sa sortida de s'aeroport i sa regulació actual des trànsit, es sistema de navegació pot triar diferents accessos as nucli.

En arribar a S'Arenal acaba es trajecte mesurat. Per arribar a ses coves, després cal orientar-se per separat cap as Torrent de na Clot.

Des de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta documentada passa per sa Ma-19 fins a S'Arenal. Hi ha 17 quilòmetres per carretera i es trajecte dura uns 26 minuts. També en aquest cas, sa distància i es temps de conducció corresponen a S'Arenal. Encara s'hi han d'afegir sa recerca des jaciment arqueològic i es darrer tram dins es nucli.

Sa Ma-19 és sa connexió viària principal des de Palma. Després d'abandonar sa via principal, sa ruta esdevé més urbana. Per orientar-se en es tram final, es Torrent de na Clot és es punt de referència més important.

Aparcament i bus

Per cercar aparcament, S'Arenal s'ha de considerar es lloc d'arribada. Es punt on realment es pot deixar es cotxe depèn de sa senyalització vigent i de s'ocupació des nucli.

S'Avinguda Europa serveix de referència per arribar-hi amb transport públic. Hi ha diverses aturades de bus situades as voltants de S'Arenal. Des de s'aturada encara queda es darrer tram, que s'ha de recórrer orientant-se cap as Torrent de na Clot i sa Torrentera.