Jaume Mandilego Buchens – lloc de memòria d’un pioner costaner

Es nom Jaume Mandilego Buchens no designa cap palau ni cap ruïna arqueològica, sinó un lloc de memòria personal. S’hi homenatja un pescador, fill d’hostalers i testimoni d’una època, amb una història de vida estretament vinculada al naixement de Can Picafort. Per això, aquest punt d’interès és especialment interessant per a viatgers que cerquen històries locals darrere s’actual urbanització costanera.

Mandilego era considerat es primer infant nascut a Can Picafort. Quan va néixer l’any 1915, es futur nucli turístic només constava, segons es seus propis records, d’un convent de monges i una vintena de cases. Al voltant, es pins i es territori encara gairebé sense edificar entre ses possessions Son Bauló i Santa Eulàlia marcaven sa costa. Sa seva vida va abraçar gairebé tota s’evolució, des d’un petit assentament inicial fins a una destinació turística molt visitada.

Es centre d’aquest lloc de memòria és sa història de vida de Jaume Mandilego Buchens. Comprèn sa petita fonda de son pare i sa mare, ses seves sortides de pesca per sa badia d’Alcúdia, s’antic moll abans de s’ampliació des port esportiu i es seu paper com a memòria viva de Can Picafort. És un punt d’interès discret, que no convenç per ses dimensions, sinó per sa proximitat a sa història quotidiana.

Història i significat

Quan Jaume Mandilego Buchens va néixer l’any 1915, era difícil imaginar que Can Picafort arribaria a convertir-se en una de ses destinacions turístiques conegudes de sa badia d’Alcúdia. Ses retrospectives contemporànies descriuen s’entorn de sa seva primera infància com una extensa pineda entre Son Bauló i Santa Eulàlia. Mandilego mateix recordava que, a part des convent de ses monges, només hi havia una vintena de cases i gairebé cap altre infant. Es seus companys de joc eren sobretot joves visitants que s’aturaven a sa fonda per menjar o passar-hi es dia.

Sa fonda de sa família Mandilego

Son pare i sa mare formaven part des primers hostalers des lloc. Sa família regentava una petita fonda a s’actual Avinguda Isabel Garau. Allà, es visitants hi anaven a menjar o hi passaven es dia, mentre que es poble encara no disposava d’una infraestructura turística desenvolupada.

Sa família combinava s’hostaleria i sa pesca. Ses captures proporcionaven aliments per a sa cuina de sa fonda, i això va fer que Jaume es familiaritzàs amb la mar ja de ben petit. Sa casa on va néixer es va conservar; durant s’homenatge municipal, es va fer fotografiar a sa finestra de s’habitació on sa mare l’havia duit al món. Per tant, sa casa és un altre testimoni de sa seva biografia.

Pescador a sa badia d’Alcúdia

Es vincle amb la mar va continuar marcant tota sa vida de Mandilego. Coneixia es caladors de sa badia d’Alcúdia i es va fer conegut pes peix fresc que desembarcava a s’antic moll petit de Can Picafort. Aquest moll va desaparèixer més endavant amb sa construcció des port esportiu, una transformació que Mandilego va viure personalment.

Fins i tot quan ja era molt gran, sortia a pescar amb amics. Sa seva embarcació preferida era un llaüt, es tipus de barca tradicional de ses Illes Balears. Després de ses sortides, preparaven plegats una paella amb ses captures. En aquest costum perdurava s’antiga forma de subsistència de sa seva família: la mar era alhora lloc de feina, rebost i punt de trobada social.

Testimoni d’una destinació turística en creixement

Sa importància de Mandilego no es limitava al fet d’haver estat es primer habitant nascut aquí. Podia contar per experiència pròpia com unes poques cases entre pins s’havien convertit en un nucli costaner densament urbanitzat. Per això, a ses necrològiques locals va ser descrit com sa memòria viva de Can Picafort.

Es seus records anaven més enllà de sa història local. Alguns des seus set anys de servei militar varen coincidir amb sa Guerra Civil Espanyola; després va viure sa Segona Guerra Mundial. Tot i que enyorava es paisatge intacte de sa seva infància, no rebutjava de manera general s’evolució posterior de Can Picafort. Considerava es creixement bàsicament positiu i no vinculava es seus records a una simple idealització des passat.

S’homenatge municipal

L’any 2003, s’Ajuntament de Santa Margalida va decidir donar es nom de Jaume Mandilego Buchens a una plaça. Mandilego tenia aleshores 87 anys i va rebre s’homenatge amb una alegria visible. En una entrevista, va fer broma dient que es seu net, que també nomia Jaume, ja havia assenyalat que sa plaça continuaria existint per a ell qualque dia.

Més endavant, Mandilego també va rebre un bust a una plaça situada davant es port de Can Picafort. A més, va pronunciar es pregó de ses festes locals juntament amb una neta. Es reconeixements no anaven destinats a un càrrec públic ni a un artista famós, sinó a un pescador, un dels primers habitants i un veïnat conegut per tothom. Això és precisament el que fa que aquesta forma de memòria municipal sigui notable des punt de vista de sa història cultural: mostra qui tria una comunitat com a portador de sa seva pròpia memòria.

Mandilego va morir inesperadament l’any 2014, a s’edat de 99 anys. Centenars d’habitants li varen dir adéu. Es seu bigot blanc, ses ulleres grosses i sa gorra de mariner ja l’havien convertit en una figura inconfusible. Es homenatges de Can Picafort conserven es record d’una persona amb una biografia que abraça gairebé tota sa història moderna des lloc.

Què hi ha per veure

Una primera ullada pot generar fàcilment expectatives equivocades. Jaume Mandilego Buchens no és cap conjunt històric amb interiors, col·leccions o elements arquitectònics restaurats. Es lloc d’Urbanització Montfarrutx està relacionat amb una biografia personal i amb sa història costanera local. Qui només cerca una arquitectura espectacular continuarà aviat es camí. En canvi, qui coneix sa figura de Jaume Mandilego Buchens accedeix a un fragment precís de sa història local.

Es nom Jaume Mandilego Buchens

S’homenatge municipal de Can Picafort va convertir es nom en una part de s’espai públic. Es nom d’una plaça forma part des vocabulari quotidià d’un lloc: apareix a mapes, indicacions i converses des habitants. Es net de Mandilego ja va resumir aquest efecte durador quan es va assignar es nom, en assenyalar que continuaria existint després de sa mort des seu padrí.

Es record no està dedicat a cap esdeveniment dramàtic concret. Representa es inicis d’un assentament i sa generació que va conèixer Can Picafort abans que es hotels, es apartaments turístics i es port ampliat en definissin sa imatge. S’any de naixement de Mandilego vincula directament sa seva biografia amb aquella primera etapa, quan només hi havia uns pocs edificis entre pins.

En contemplar es lloc, convé no separar sa biografia des seu context històric. Sa vida de Mandilego va transcórrer entre sa fonda, es moll i la mar. Per tant, sa seva història parla menys d’arquitectura representativa que des recorreguts d’un habitant: de sa casa natal al negoci familiar, de sa vorera a sa barca i, després, de tornada a un poble que va canviar profundament durant sa seva vida.

La mar com a rerefons biogràfic

Mandilego estava vinculat a la mar des de sa infància i coneixia sa badia d’Alcúdia gràcies a dècades d’experiència pesquera. Des petit moll antic de Can Picafort, on desembarcava ses captures, no en va quedar res amb sa forma anterior després de s’ampliació des port esportiu.

Es contrast entre s’antic moll i sa infraestructura marítima de sa destinació turística ja desenvolupada mostra tot allò que pot canviar durant sa vida d’una persona. Per a Mandilego, la mar no era només un decorat, sinó una part essencial de sa seva història vital.

Mandilego va dir que preferiria morir a la mar que a terra. Aquesta afirmació transmesa no era cap posat romàntic, sinó es resum d’una vida en què sa barca, sa pesca i sa costa varen continuar essent importants fins al final.

Sa visita

En arribar a Urbanització Montfarrutx no hi ha cap recorregut expositiu documentat ni cap successió d’espais històrics. S’aprofundiment real neix de sa biografia de Mandilego i de sa mirada sobre sa regió costanera.

Un petit lloc de memòria en lloc d’un museu

No consta que hi hagi cap itinerari documentat ni cap recorregut expositiu. Qui coneix sa història de sa fonda, de sa pesca primerenca i de s’antic moll pot entendre es context històric des nom.

No s’ha d’esperar una visita interior, una exposició ni visites guiades oferides regularment. S’atractiu resideix en sa connexió entre sa memòria personal i una regió costanera que ha anat creixent. Així, s’interès per un sol nom es converteix en un petit relat sobre sa transformació des nord-est de Mallorca.

Horaris i accés

Abans d’anar-hi, convé comprovar ses indicacions actuals sobre s’accés.

Si s’hi va expressament, s’ha d’emprar s’adreça Urbanització Montfarrutx.

Visita amb context històric

S’experiència més completa s’obté quan es connecten tres imatges biogràfiques: sa casa natal amb sa finestra de s’habitació on va néixer, sa petita fonda familiar a s’actual Avinguda Isabel Garau i s’antic moll on Mandilego desembarcava es peix. Aquests llocs de Can Picafort no formen part des destí d’Urbanització Montfarrutx, però expliquen sa biografia de s’homenatjat.

També és útil observar ses estructures costaneres antigues i modernes. Mandilego recordava pins, poques cases i gairebé cap infant de sa seva edat; més endavant va viure s’expansió de Can Picafort fins a convertir-se en una gran destinació turística. Aquestes transformacions no s’exposen en cap museu. S’han de reconstruir mentalment. Aquí rau precisament s’atractiu per a visitants interessats en sa història quotidiana, turística i costanera.

Com arribar-hi i aparcar

Ses rutes per carretera registrades arriben fins a Urbanització Montfarrutx. No hi ha cap dada confirmada sobre un aparcament propi per a visitants. Per tant, cal seguir sa senyalització local i ses normes d’estacionament vigents en cada moment.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma, sa ruta registrada passa per sa Ma-30, després per sa Ma-13 i sa Ma-3400 fins a Urbanització Montfarrutx. Es trajecte per carretera és de 64 quilòmetres i dura aproximadament 64 minuts.

Qui hi vagi immediatament després d’aterrar hauria d’introduir Urbanització Montfarrutx com a destinació abans de sortir. Es darrer tram transcorre per carreteres locals; no hi ha cap dada confirmada sobre un aparcament propi per a visitants. Per tant, cal seguir sa senyalització local i ses normes d’estacionament vigents en cada moment.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma, sa ruta indicada passa per sa Ma-13, sa Ma-3400 i sa Ma-3440. Fins a Urbanització Montfarrutx hi ha 61 quilòmetres per carretera; es trajecte dura aproximadament 69 minuts.

Sa ruta surt de Palma en direcció as nord-est de s’illa. Per navegar-hi, s’adreça de referència és Urbanització Montfarrutx, Mallorca.

Amb autobús

Com a parades dins es radi registrat apareixen Can Picafort sud 1 amb es codi 55037, Can Picafort sud 2 amb es codi 55038, Son Bauló amb es codi 55043 i Can Picafort centre 2 amb es codi 55036. Això no substitueix sa consulta des horaris actuals ni sa comprovació des trajecte posterior fins a Urbanització Montfarrutx.

Abans des viatge, s’han de comprovar es horaris actuals, sa connexió de tornada i es recorregut restant fins a s’adreça.

Pels voltants

Urbanització Montfarrutx figura com a zona de destinació as nord-est de Mallorca.

Can Picafort com a referent biogràfic

Can Picafort té una importància central en sa història de vida de Mandilego. Sa moderna destinació turística no s’ha d’interpretar només com un conjunt de platja, passeig i allotjaments, sinó com es resultat d’una evolució que Mandilego va viure gairebé per complet. Es seu record d’infància, amb poques cases i grans extensions de pins, contrasta clarament amb sa imatge posterior des poble.

S’Avinguda Isabel Garau forma part d’aquest rastre biogràfic, perquè allà hi havia sa petita fonda de sa seva família. Es port també és part de sa seva història vital: va transformar s’antic moll on Mandilego havia desembarcat ses seves captures.

Son Bauló i sa badia d’Alcúdia

Son Bauló ja apareix a sa descripció des primer Can Picafort. Es jove assentament estava situat entre ses possessions Son Bauló i Santa Eulàlia, envoltat d’un paisatge que Mandilego recordaria més endavant com a pràcticament intacte. Per tant, es nom Son Bauló connecta s’orientació actual amb sa història anterior de sa destinació turística.

Sa badia d’Alcúdia, per altra banda, era s’espai de feina de Mandilego. Coneixia es seus caladors, hi sortia amb es seu llaüt i proveïa sa fonda familiar amb ses captures. Així, la mar és un des referents més importants de sa seva història.

Festes locals i cultura de sa memòria

Ses festes locals també conserven empremtes de Mandilego. Durant sa festa de l’Assumpció, es 15 d’agost, antigament amollava ànneres vives perquè es joves les perseguissin o capturassin. Més endavant, aquest acte es va convertir en es punt més conegut des programa de ses festes locals.

Aquest episodi explica per què molts d’habitants no només recordaven Mandilego com a pescador, sinó també com a part de sa vida pública. Més endavant, va exercir de pregoner juntament amb una neta. Per tant, es homenatges municipals són una de ses diverses maneres en què Can Picafort recorda es seus primers habitants i es costums locals.