Mare de Déu del Puig: monestir damunt Pollença

Per damunt ses teulades de Pollença, sa Mare de Déu del Puig s’alça com un petit món fortificat. S’església, ses antigues dependències conventuals, sa murada defensiva i es mirador coronen el Puig de Maria, una muntanya aïllada a sa vorera de sa plana. Per això, sa visita no comença just davant es portal des santuari: sa pujada pes camí antic forma una part inseparable de s’experiència.

Qui arriba a dalt no hi troba un gran monestir sumptuós, sinó un lloc de retir de marès mallorquí crescut al llarg des segles. Darrere ses murades, una església, s’antic capítol, es refectori i una torre defensiva massissa recorden s’oració, sa vida comunitària i es perills als quals fins i tot estava exposat un monestir situat damunt una muntanya. Sa vista s’estén més enllà de Pollença fins a ses badies de Pollença i Alcúdia, sa Serra de Tramuntana i es centre de s’illa.

Sa Mare de Déu del Puig val especialment sa pena per a viatgers que no es volen limitar a visitar un indret històric, sinó que s’hi volen acostar a peu. Es camí és prou curt per a una excursió de mig dia, però sa pujada contínua exigeix resistència i un calçat adequat. A dalt, sa recompensa no són només ses vistes llunyanes: és precisament sa combinació d’història de pelegrinatge, arquitectura austera i ubicació apartada allò que defineix es caràcter des santuari.

Fins i tot qui ja coneix Pollença veu es poble d’una altra manera després de sa pujada. Des de s’altura, es nucli antic compacte, sa plana circumdant i ses transicions entre sa Tramuntana, sa costa i s’interior mallorquí es poden interpretar d’una sola ullada. Així, es conjunt és alhora monestir, mirador i destinació d’un camí històric de pelegrinatge.

Història i significat

S’origen de sa Mare de Déu del Puig se situa en un any catastròfic. Quan sa pesta arribà a Mallorca el 1348, començà damunt sa muntanya sa construcció d’un santuari marià: sa població demanà protecció a sa Mare de Déu contra s’epidèmia, que, segons dades de s’Ajuntament de Pollença, costà sa vida a prop des 20 per cent de sa població de s’illa. Es bisbe Berenguer Batle n’autoritzà sa fundació el 31 de març de 1348; el 1355 es consagrà sa capella.

Sa llegenda de sa llum

A més des motiu històric, Pollença conserva una llegenda fundacional. Segons aquesta tradició, unes dones des poble varen veure de nit una llum misteriosa damunt sa muntanya. Hi pujaren amb es rector i trobaren una imatge de sa Mare de Déu. Quan uns homes intentaren dur s’estàtua a s’església parroquial, aquesta s’hauria tornat més feixuga a cada passa. Es miracle s’interpretà com un senyal que sa imatge havia de quedar damunt es Puig i que allà se li havia de construir una capella.

Sa tradició està estretament vinculada amb un altre indret de sa muntanya. Es Clot de la Verge Maria és considerat, segons sa tradició, sa depressió on es va trobar sa imatge mariana. No es troba directament dins es pati des monestir, sinó que s’hi arriba pes Camí dels Ermitans. D’aquesta manera, es relat religiós continua dins es paisatge: es camí de muntanya, es lloc de sa troballa i es santuari formen plegats un petit espai de pelegrinatge.

Sa primera comunitat femenina

A partir de 1362, tres germanes llegues de Pollença varen viure damunt sa muntanya. De sa seva comunitat en sorgí un monestir, que fou consagrat el 1371. Es papa Climent VII confirmà sa comunitat el 1388 i la sotmeté a sa regla de ses agustines. S’indret és considerat sa residència de sa primera congregació eremítica femenina de Mallorca.

Sa vida de ses dones no es limitava a s’oració i sa clausura. Hi ha constància d’una escola conventual i d’una biblioteca, així com de tasques d’economia, atenció a sa gent gran i cura de malalts. Amb s’arribada de més germanes també va créixer es conjunt. Entre 1414 i 1564 s’hi afegiren espais necessaris per a una vida comunitària ordenada: es capítol, es dormitori, es refectori i sa cuina.

Tancament i retorn de sa vida religiosa

El 1564 s’ordenà es tancament des monestir. Es conjunt no tornà a obrir fins al 1638. Durant es segles següents, ses comunitats religioses s’anaren succeint i s’edifici també canvià d’aspecte. Una reforma profunda durant es segle 18 donà trets barrocs a s’església, originàriament gòtica; a finals des segle 19, una altra remodelació tornà a orientar-ne s’aparença cap al gòtic. Per això, avui sa façana té un aspecte neogòtic, tot i que ses arrels des santuari es remunten a s’edat mitjana.

Avui, sa Mare de Déu del Puig ja no funciona com un monestir de clausura. Rep visitants i, en l’àmbit eclesiàstic, s’utilitza com a hostatgeria senzilla, sense haver perdut es seu caràcter de santuari de pelegrinatge.

Què hi ha per veure

Ja sa primera mirada as conjunt explica per què aquest indret era més que una capella de muntanya. Ses murades de marès envolten un complex compacte format per s’església, ses antigues dependències comunitàries i ses construccions defensives. S’arquitectura és austera i funcional. Precisament aquesta senzillesa permet entendre que sa vida aquí estava marcada per s’aïllament, es treball comunitari i sa quotidianitat religiosa.

S’església conventual

S’església és es centre espiritual de sa Mare de Déu del Puig. Sa seva història començà amb sa capella construïda durant es segle 14 i consagrada el 1355. Ses reformes posteriors varen transformar diverses vegades s’edifici medieval: durant es segle 18 adquirí una aparença barroca, abans que sa renovació neogòtica de finals des segle 19 recuperàs deliberadament formes més antigues.

A s’interior hi ha sa imatge de sa Mare de Déu del Puig, a sa qual fan referència tant sa veneració com sa llegenda de sa troballa. S’espai no s’hauria de contemplar com si fos un museu d’art. Sa seva força rau en sa connexió entre sa imatge mariana venerada, s’església austera i es llarg camí que fidels i excursionistes han recorregut per arribar-hi. Qui hi entra després de sa claror des camí de muntanya percep amb especial intensitat es contrast entre es paisatge obert i s’espai tancat de recolliment.

Es capítol i ets exvots

S’antic capítol era un des espais centrals de sa convivència conventual. Aquí sa comunitat es reunia per deliberar i organitzar es seus assumptes. Avui serveix com una petita sala museística on es conserven exvots. Aquestes ofrenes votives es lliuraven com a mostra d’agraïment o amb s’esperança de rebre ajuda, i fan visible sa dimensió personal des pelegrinatge.

Entre sa gran història de sa pesta i ses dades sòbries de sa fundació des monestir, aquests objectes parlen de peticions individuals. Recorden que sa gent no pujava as Puig només per ses vistes, sinó també amb preocupació, esperança o gratitud. Per això, es capítol és un des espais on es significat religiós de s’indret es percep de manera més directa.

Es refectori

Es refectori era es menjador de sa comunitat i és un des espais conventuals conservats més destacats. Sa seva funció es pot entendre sense cap escenificació elaborada: menjades llargues en comunitat, una vida quotidiana reclosa i s’abastiment d’una comunitat que vivia molt per damunt des poble. Ses descripcions transmeses destaquen s’olor de fum de llenya, que durant molt de temps va mantenir es vincle de sa sala amb es seu ús anterior.

Juntament amb sa cuina, es dormitori i es capítol, es refectori mostra que sa Mare de Déu del Puig no era una església aïllada. Darrere sa capella es va crear un espai complet de vida i treball. Ses sales no expliquen tant sa seva història mitjançant una decoració valuosa com a través de ses proporcions, es materials i sa relació entre elles.

Murada i torre defensiva

Un monestir situat damunt un cim obert era ben visible, però no necessàriament segur. Per això, cap a finals de s’edat mitjana es conjunt va rebre una fortificació amb murades i una torre defensiva robusta. Ses construccions defensives havien de protegir-lo d’atacs i encara avui donen as santuari un aspecte gairebé de castell.

Sa torre és més que un afegit pintoresc. Mostra fins a quin punt sa vida religiosa i sa necessitat de protecció podien estar estretament vinculades a Mallorca. Des de s’esplanada i ets espais exteriors es pot veure bé com ets edificis s’agrupen de manera compacta dins es recinte emmurallat des cim.

Sa vista panoràmica

Sa vista s’obre en diverses direccions. S’hi veuen ses badies de Pollença i Alcúdia, sa Serra de Tramuntana, sa plana des Pla de Mallorca i es paisatge de s’entorn de Pollença. Es Puig de Massanella apareix com un teló de fons destacat. Ses zones humides de s’Albufera de Pollença també formen part d’aquest ampli panorama.

Aquesta vista panoràmica no és només un complement, sinó que explica s’elecció de s’indret. Sa muntanya aïllada sobresurt de sa plana i crea distància respecte de sa vida quotidiana de sa vall. Alhora, sa ubicació exposada va fer necessàries ses murades protectores. Especialment durant sa baixada, ses perspectives van canviant: Pollença queda ara per davall des camí, mentre sa Serra de Tramuntana s’escalona al fons.

Cova del Dimoni i Cadireta del Bon Jesús

Poc després d’un portal des tram empedrat, devora es camí hi ha sa Cova del Dimoni i una petita cavitat rocosa amb forma de cadira. Rep es nom de Cadireta del Bon Jesús. Segons sa creença local, seure en aquesta «cadireta des Bon Jesús» augura un part feliç a ses dones embarassades.

Aquest discret detall rocós es pot passar per alt fàcilment si sa mirada només se centra en es monestir. Tanmateix, mostra com as Puig se superposen sa devoció cristiana, ses creences populars i ses formes naturals des terreny. Sa petita cavitat no és una obra d’art monumental, però sí una de ses històries més personals de sa pujada.

Sa visita

Sa visita clàssica comença a sa banda est de Pollença i segueix es Camí des Puig. Una filera de xiprers marca es començament. Primer, una carretera asfaltada i estreta puja fent revolts per sa falda boscosa. Entre ets arbres s’obren ses primeres vistes de Pollença; en altres punts ofereixen una ombra benvinguda. Restes de s’antic camí de ferradura acompanyen aquest tram inferior.

Sa pujada històrica

Durant es recorregut, es camí passa per murs de marge construïts acuradament a principis des segle 20 per margers de Pollença. També es conserva sa Piqueta de l’Ase, un abeurador on antigament bevien ets animals des viatgers i pelegrins. Aquests detalls converteixen es camí mateix en una part de sa visita.

Més amunt acaba es tram transitable amb vehicles. Allà comença un camí de ferradura empedrat, restaurat el 1994 pes margers des Consell de Mallorca. Es ferm es torna més irregular i exigeix més atenció que sa carretera asfaltada. Després des portal apareixen sa Cova del Dimoni i sa Cadireta del Bon Jesús; poc després se separa es Camí dels Ermitans.

Sa ruta circular oficial d’anada i tornada té 4.192 metres de longitud i supera 270 metres de desnivell tant de pujada com de baixada. Es temps de marxa efectiu estimat és d’1 hora i 39 minuts. Per contemplar àmpliament es paisatge convé reservar temps addicional. Per tant, sa visita és més aviat una petita excursió amb una destinació cultural que no una breu aturada per fer fotos.

Planificació des temps a s’indret

S’itinerari és més agradable si sa pujada es fa sense presses. Es pendent continu es nota malgrat sa longitud moderada des camí, i a cada revolt apareixen nous motius per fer una pausa. A dalt també convé anar amb calma: sa panoràmica no es descobreix des d’un únic punt, i cada part des monestir mereix una mirada pròpia.

Durant es mesos calorosos és recomanable començar prest, perquè així bona part de sa pujada es fa abans de sa calor més intensa des dia. Tot i que es camí passa entre arbres en alguns trams, no està sempre a s’ombra. Qui vulgui sobretot fer fotografies trobarà més relleu a ses murades de marès i as paisatge escalonat quan sa llum és més baixa. Tot i això, per a sa baixada s’ha de reservar prou llum de dia.

Abans de pujar convé comprovar ets horaris d’accés actuals i ses possibles restriccions. Això també s’aplica a s’accés as espais interiors i as serveis de s’hostatgeria, ja que un santuari històric no és un museu sempre accessible amb un recorregut uniforme. També s’hauria de consultar prèviament si actualment s’ha de pagar entrada.

Com arribar-hi i aparcament

Ses indicacions viàries de llarga distància arriben fins a Pollença, no fins as portal de sa Mare de Déu del Puig. Des de s’aeroport de Palma, es trajecte per carretera fins a Pollença és de 57 quilòmetres; es viatge dura uns 45 minuts i passa per Ma-30, Ma-13 i Ma-2200. Des des centre de Palma hi ha 54 quilòmetres per carretera. Per Ma-13 i Ma-2200, es trajecte dura uns 50 minuts.

De Pollença as punt de partida

Es punt de partida des camí històric és a sa Ma-2200, a sa vorera est de Pollença. Sa ruta oficial comença as quilòmetre 51,8, uns 300 metres al sud des monument dedicat as poeta Costa i Llobera. Una filera de xiprers i ses indicacions cap as Puig de Maria assenyalen es camí ascendent.

Ses darreres distàncies indicades per arribar-hi fan referència expressament a Pollença. Des d’allà no hi ha cap carretera normal que dugui directament fins as santuari. Es camí estret puja fent revolts; més amunt, s’accés amb vehicles acaba completament i continua com un camí de ferradura empedrat. Encara que fos possible recórrer amb un vehicle una part des tram inferior, es darrer tros s’ha de fer a peu.

Aparcament i transport públic

És més pràctic deixar es vehicle a Pollença i començar-hi sa pujada. Davant es santuari no hi ha cap aparcament regular per a visitants. As punt de partida i prop de sa vorera des poble, ses possibilitats poden ser limitades segons s’afluència; entrar amb es vehicle dins es camí estret de muntanya no evita es tram essencial a peu.

Ses parades pròximes són Pollença 2 (42002), Pollença 1 (42001), Poliesportiu (42004) i CEIP Joan Mas (42005). Des de ses parades des poble s’ha de continuar a peu fins as punt de partida de sa Ma-2200 i després pujar. Per tant, en planificar es temps no s’ha de comptar només sa durada de s’excursió, sinó també es trajecte entre sa parada i es començament des Camí des Puig. Per a sa tornada convé deixar un marge de temps, perquè sa baixada pes paviment irregular pot ser més lenta del que s’esperava.

Pels voltants

Durant sa baixada, Pollença s’acosta amb cada revolt. Es centre històric és es complement més natural de sa visita as monestir, perquè durant segles va ser es punt de partida de sa vida quotidiana de sa gent que pujava as santuari. Es carrers estrets, ses places i ses esglésies formen un contrast clar amb s’aïllament de sa muntanya.

Pollença

Per a una excursió combinada, és recomanable explorar es poble amb més deteniment després de sa caminada. Aleshores, sa disposició de ses teulades, ses places i es carrers ja resulta familiar gràcies a sa vista des de dalt. Un passeig pes centre permet veure fins a quin punt sa història eclesiàstica i es desenvolupament urbà de Pollença estan estretament vinculats.

Qui comença sa pujada prest pot passar sa darrera part des dia dins es poble. En canvi, començar després d’un llarg passeig urbà és menys convenient, perquè cal conservar prou forces i llum de dia per a s’anada, sa visita as santuari i sa baixada. Sa Mare de Déu del Puig funciona millor com a objectiu principal de s’excursió, no com un breu afegit al final d’un programa atapeït.

Ses badies des nord

Des des cim, ses badies de Pollença i Alcúdia ja formen part des panorama. Després, Port de Pollença o Alcúdia es poden entendre com una continuació paisatgística: des de dalt, sa costa apareix com una gran forma geogràfica; a baix, torna a convertir-se en un espai animat de ports i platges. Per a un sol dia basta una d’aquestes destinacions si no es vol que es camí des monestir quedi en segon terme.

Sa Serra de Tramuntana també domina sa vista des des Puig. Qui planifiqui altres excursions hi obtindrà una introducció espacial excel·lent as nord de Mallorca. Tanmateix, sa pujada no és un camí alpí de muntanya, sinó una connexió històrica entre Pollença i es seu santuari. Precisament aquesta diferència la converteix en una bona introducció per a viatgers que volen gaudir conjuntament des paisatge i sa cultura.