Mirador Ricardo Roca prop d’Estellencs

Es Mirador Ricardo Roca és un d’aquells llocs on sa carretera costanera de Mallorca es converteix ella mateixa en una destinació. Per damunt des Mediterrani, fora d’Estellencs i just devora sa ruta de muntanya Ma-10, sa vista s’obre damunt sa costa oest escarpada i ses estribacions de sa Serra de Tramuntana. Es mirador és una aturada creada expressament damunt sa costa rocosa.

S’encant des Mirador Ricardo Roca ja es desplega amb es canvi de perspectiva. Just abans, ses corbes, ses parets de roca i es murs de sa carretera dominaven es paisatge; després de pujar per ses escales, la mar queda molt per davall de sa plataforma. Sa línia de costa, ses faldes de sa Tramuntana i s’horitzó obert formen un panorama especialment apreciat al final del dia. Per això, quan sa visibilitat és clara, es mirador és un lloc popular per veure sa posta de sol.

S’aturada val la pena tant per a viatgers que recorren sa Ma-10 entre Estellencs i Andratx com per a excursionistes que tenen Estellencs com a destinació. Com que es mirador, es túnel, ses escales i ses possibilitats d’aparcament són molt a prop, sa visita es pot incorporar fàcilment a un trajecte pes sud-oest de sa Tramuntana. Tanmateix, no s’ha de subestimar sa situació: sa plataforma se situa en un vessant costaner escarpat i s’accés passa per escalons.

Allò que diferencia aquest lloc d’un marge de carretera qualsevol és sa seva història. Es mirador va néixer com a part d’una primera obertura turística des paisatge de muntanya. Una dedicatòria que ja costa molt de llegir recorda Ricardo Roca i es paper que varen tenir ses excursions organitzades i ses noves connexions viàries en sa percepció de Mallorca.

Història i significat

Sa construcció de 1919

Es mirador es va construir el 1919. Sa seva creació correspon a una època en què sa costa oest quedava cada vegada més connectada per carretera. Sa nova ruta permetia contemplar es paisatge de manera intencionada. En punts adequats es varen crear llocs d’aturada i terrasses panoràmiques des d’on es viatgers podien observar sa costa amb més seguretat.

Per tant, es mirador va ser des des principi molt més que un espai casualment lliure al marge de sa carretera. Sa terrassa, s’estructura de suport damunt sa roca i es tancament de pedra local mostren que aquí es volia crear un mirador permanent. Sa carretera i es paisatge es varen relacionar de manera conscient: sa via travessa es vessant de sa muntanya, mentre que sa plataforma dirigeix sa mirada des de s’estretor de ses corbes cap as Mediterrani.

Aquesta idea té uns antecedents més llargs a Mallorca. Ja al final des segle 19. s’arxiduc Ludwig Salvator va descriure ses Illes Balears detalladament i va fer construir miradors a ses seves propietats de sa costa de sa Tramuntana. Es miradors viaris posteriors varen traslladar aquest principi as viatges amb mitjans de transport moderns. Es Mirador Ricardo Roca representa aquesta transició des lloc paisatgístic semblant a un belvedere cap a una aturada accessible de manera intencionada en una carretera de muntanya.

Ricardo Roca i sa dedicatòria de 1923

Una inscripció erosionada dona as lloc es seu significat personal. Damunt sa pedra s’hi pot llegir, aproximadament: «Mirador Ricardo Roca, en record de l’inoblidable president des Fomento de Turismo, any 1923.» Es Fomento de Turismo de Mallorca va ser una de ses institucions que varen promoure ben prest ses excursions, s’experiència des paisatge i sa divulgació turística de s’illa.

Ricardo Roca és homenatjat a ses descripcions locals com a impulsor de s’excursionisme a Mallorca. Així, es mirador no recorda cap governant ni cap esdeveniment militar, sinó es descobriment organitzat de s’illa per part de viatgers i caminants. Sa seqüència temporal és remarcable: sa construcció està datada el 1919, mentre que sa inscripció commemorativa esmenta s’any 1923. Per tant, es lloc ja existia abans que s’hi col·locàs sa dedicatòria expressa a Ricardo Roca.

Avui, es mirador també rep es nom de Mirador des Grau. Aquesta denominació fa referència a sa ubicació local i as túnel des Grau situat just devora. Tots dos noms designen es mateix mirador damunt sa carretera costanera prop d’Estellencs.

Què s’hi pot veure

Ses terrasses panoràmiques

A dalt, ses vistes es distribueixen en dos espais des d’on es paisatge costaner es pot contemplar des d’angles lleugerament diferents. Sa impressió decisiva prové de s’altura damunt la mar: per davall de sa plataforma, es terreny davalla bruscament cap a sa costa, mentre que darrere i devora es mirador s’aixequen es vessants rocosos de sa Serra de Tramuntana. Enfora, sa mirada es perd a s’horitzó obert.

Segons es punt d’observació, destaquen unes línies o unes altres. En un lloc domina s’extensió des Mediterrani; en un altre es poden reconèixer més clarament ses capes de ses roques, es vessants coberts de vegetació i es traçat de sa costa. Sa vall i es paisatge d’Estellencs també formen part des panorama. Es mirador no mostra una única roca famosa, sinó tot un tram de costa; precisament per això val la pena no quedar-se només as primer espai lliure.

Al final de s’horabaixa, sa llum que baixa transforma s’efecte de ses parets de roca. Ses zones grises i de color rovell destaquen més, mentre que la mar sembla més fosca. Quan ses condicions són clares, es sol baixa damunt s’horitzó occidental. Aquesta vista oberta cap a ponent explica per què es mirador és esmentat habitualment com a lloc per veure sa posta de sol.

Baranes i estructura de suport

Sa plataforma es va col·locar directament a sa vorera des penya-segat. Ses baranes i ses pedres des marge són de pedra calcària local; per davall, uns elements de formigó estabilitzen sa construcció damunt sa roca natural. Precisament aquesta transició és característica des primers miradors viaris: vista des de dalt, sa terrassa sembla senzilla i integrada dins es paisatge, però sa seva ubicació depèn en realitat d’una consolidació tècnica des vessant escarpat de sa muntanya.

En es murs de sa carretera i ses terrasses des voltants també s’hi troba sa tradició mallorquina de sa pedra en sec. Ses pedres s’hi col·loquen acuradament sense morter. Aquesta tècnica constructiva caracteritza àmplies zones de sa Serra de Tramuntana i va ser reconeguda per sa UNESCO el 2018 com a patrimoni cultural immaterial. As mirador, aquestes estructures tradicionals de pedra conviuen amb ses intervencions més modernes de sa construcció viària.

Per això, val la pena observar es murs, ses pedres des marge i sa part inferior de s’estructura. Es mirador no només parla d’un paisatge bell, sinó també de sa dificultat de construir una carretera amb un lloc d’aturada segur en aquesta costa. Sa pedra natural fa que sa construcció es fusioni visualment amb es vessant; sa consolidació estructural és allò que permet estar a sa vorera des penya-segat.

Sa petita caseta

As lloc hi ha una petita caseta.

As mirador també hi ha sa pedra commemorativa de Ricardo Roca. A causa des pas des temps i de sa intempèrie, sa inscripció ja costa molt de desxifrar. Tanmateix, aquest detall discret explica es nom des lloc i fa referència as Fomento de Turismo i a s’any 1923. Val la pena mirar sa pedra de prop en lloc de prendre-la per una part ordinària des mur.

Escales i túnel des Grau

S’accés puja per unes escales des de sa carretera fins as mirador. No se supera tota s’altura des penya-segat, ja que es punt de partida ja es troba molt per damunt de la mar. Tot i això, es escalons són una part essencial de s’experiència de sa visita. Amb cada tram, sa vista es desvincula una mica més de sa carretera i de s’aparcament, fins que s’arriba a sa plataforma damunt sa costa.

Just per davall o devora es mirador passa es petit túnel des Grau, per on sa Ma-10 travessa es vessant rocós. Sa carretera, es túnel i sa terrassa formen així una unitat ben visible. Es túnel no és una construcció visitable per separat, però facilita sa identificació de sa ubicació des mirador i mostra fins a quin punt es traçat es va haver d’encaixar entre sa muntanya i es precipici costaner.

Sa visita

De s’aturada a sa carretera fins a sa plataforma

Sa visita no comença amb un llarg camí de senderisme, sinó a sa Ma-10. Després de deixar es vehicle, es camí puja per ses escales. Aquest ascens breu ja separa un poc sa terrassa panoràmica des trànsit. A dalt es poden explorar successivament tots dos espais panoràmics, sa caseta, sa pedra commemorativa i ses diferents direccions de sa vista.

Per a una simple aturada fotogràfica basta una estada breu. Qui vulgui cercar sa inscripció, observar sa construcció i gaudir des panorama des de tots dos espais hi hauria de dedicar més temps. No hi ha una durada fixa per a sa visita; depèn sobretot de sa visibilitat, es temps i sa llum del dia. A sa posta de sol, una aturada intermèdia es pot convertir fàcilment en una pausa més llarga, perquè s’ambient damunt la mar i ses roques canvia contínuament.

Posta de sol i bona visibilitat

Es final del dia és es moment més atmosfèric per visitar-lo. Sa plataforma està orientada cap a ponent i, amb es cel clar, ofereix una vista oberta de sa posta de sol damunt es Mediterrani. Al mateix temps, es contorns de sa costa destaquen més amb sa llum més baixa. Qui vulgui sobretot fer fotografies hi trobarà motius diferents dels de sa llum més dura des dia.

Tanmateix, precisament en aquest moment del dia es mirador no és cap lloc de solitud garantida. També hi fan aturada grups de viatgers i vehicles d’excursió; durant sa temporada d’estiu hi pot haver més moviment, especialment als voltants des restaurant de devora. Qui vulgui viure es lloc amb més tranquil·litat hauria d’evitar ses hores habituals de ses excursions i no arribar només durant es darrers minuts abans de sa posta de sol. No té sentit establir una hora concreta perquè ses condicions de llum canvien segons s’època de l’any.

Una aturada, no un programa per a tot el dia

Es Mirador Ricardo Roca és deliberadament compacte. Sa seva força rau en es canvi immediat de sa Ma-10 plena de corbes a una terrassa elevada damunt la mar. Per això, es lloc és especialment adequat com a aturada intermèdia en un trajecte per sa Tramuntana o com a complement d’una estada a Estellencs.

Fins i tot sense una visita llarga, sa impressió és clara: es túnel i sa carretera desapareixen darrere sa plataforma, mentre que davant sa barana s’obre sa costa oest. Qui dediqui un poc de calma a aquest canvi de perspectiva viurà es mirador més com un lloc paisatgístic que com un punt ràpid per fer fotografies.

Com arribar-hi i aparcament

De Palma i de s’aeroport fins a Estellencs

Des de s’aeroport de Palma, sa ruta registrada passa per Ma-20, Ma-1110 i Ma-1120 fins a Estellencs. Es trajecte per carretera és de 41 quilòmetres i es viatge dura uns 59 minuts. Aquestes dades només són vàlides expressament fins a Estellencs; després, es mirador es troba fora des poble, a sa Ma-10 en direcció a Andratx.

Des des centre de Palma hi ha 36 quilòmetres per carretera fins a Estellencs seguint sa ruta per Ma-1110, Ma-1120 i Ma-10. Es trajecte dura uns 64 minuts. Aquesta distància i aquest temps de viatge també acaben a Estellencs. Per fer es darrer tram, s’ha de continuar per sa Ma-10 cap as sud-oest o en direcció a Andratx.

Sa diferència des temps de trajecte malgrat ses distàncies semblants s’explica pes traçat de ses carreteres de muntanya. Com a molt tard a sa Ma-10, ses corbes, ses pujades i s’estretor des traçat al llarg de sa Tramuntana marquen es ritme. Per tant, s’accés forma part de s’excursió, però exigeix més atenció que una connexió habitual per carreteres principals amples.

Es darrer tram per sa Ma-10

Es mirador es troba a uns 4 quilòmetres d’Estellencs. Des d’allà, sa Ma-10 avança en direcció a Andratx a través des vessant de sa muntanya. Un punt d’orientació útil és es petit túnel des Grau: es mirador es troba just damunt o en es seus voltants. Després de sa sortida des túnel hi ha un lloc per deixar es vehicle a s’esquerra; un poc més amunt hi ha es restaurant Es Grau, amb un altre aparcament petit.

Com que ses places són limitades i es troben a tots dos costats de sa carretera, s’ha d’observar atentament es trànsit abans de girar. Especialment quan hi ha més circulació d’excursionistes, convé no aturar-se bruscament. Després, s’accés a sa plataforma es fa per ses escales.

Aparcament i transport públic

Just devora es mirador es descriuen dues petites zones d’aparcament, cadascuna a un costat de sa carretera. Una forma part des voltants des restaurant Es Grau. Això fa que es mirador sigui pràctic com a aturada en ruta, però no ofereix sa capacitat d’un gran aparcament per a visitants. Durant sa temporada d’estiu, ses poques places es poden ocupar ràpidament.

No hi ha cap aturada d’autobús registrada dins s’entorn més pròxim des mirador. Per tant, a l’hora de planificar concretament es trajecte amb transport públic, no s’ha de donar per fet que es podrà baixar directament devora sa plataforma. Es mirador està pensat sobretot per arribar-hi per sa Ma-10 i accedir-hi breument des de sa carretera.

Pels voltants

Estellencs

Estellencs es troba entre la mar i es vessants escarpats de sa Serra de Tramuntana occidental. Es poble és un punt de partida evident per visitar es mirador, però és més que una simple referència en es mapa. Es edificis de pedra, es carrerons estrets i sa situació en es vessant caracteritzen sa imatge des poble.

Una volta per Estellencs es pot fer fàcilment abans o després de visitar es mirador. Això crea un contrast ben visible: dins es poble, es paisatge queda emmarcat per ses cases, es carrerons i es vessants; as mirador, s’obre cap a la mar. Qui passi més temps per sa zona també pot plantejar-se baixar fins a Cala Estellencs o fer una excursió a peu pels voltants.

Serra de Tramuntana

Es mirador es troba dins es paisatge cultural de sa Serra de Tramuntana, incorporat a sa llista des Patrimoni Mundial de sa UNESCO el 2011. Es motiu determinant no és només sa natura muntanyosa, sinó sa interacció, formada durant segles, entre ses marjades, es murs de pedra en sec, es camins i sa gestió de s’aigua. Des de sa carretera i es mirador es poden reconèixer parts d’aquest paisatge de muntanya modelat per ses persones.

Es voltants d’Estellencs ofereixen diverses possibilitats per a caminants. Entre d’altres, s’esmenten camins en direcció as Puig de Galatzó i es Camí des Correu. Es mirador és adequat com a breu aturada paisatgística abans o després d’una excursió a peu planificada de manera independent.

Banyalbufar i Torre des Verger

Qui continuï per sa Ma-10 des d’Estellencs cap as nord-est arribarà as paisatge de marjades de Banyalbufar. Allà, es murs, ses síquies i es dipòsits mostren amb especial claredat com s’aprofitaven agrícolament es vessants escarpats. Ses estructures de reg tenen es seus orígens a s’època andalusina anterior a sa conquesta de Mallorca l’any 1229.

En aquesta mateixa regió costanera hi ha sa Torre des Verger, també anomenada Torre de ses Ànimes, una torre de vigilància històrica. Es va acabar el 1579 en relació amb sa protecció de sa costa davant es atacs de corsaris nord-africans. Sa torre no forma part des Mirador Ricardo Roca i no s’ha de confondre amb sa seva petita caseta. Tanmateix, com a aturada independent al llarg de sa ruta costanera, es pot incorporar fàcilment a una excursió per sa part occidental de sa Tramuntana.