Mallorca.com
Llocs d’interès

Necròpolis de s’Illot des Porros: s’illa des morts de Mallorca

Necròpolis de s’Illot des Porros, Mallorca
Olaf Tausch, Wikimedia Commons, CC BY 3.0 (retallada/redimensionada via mallorca.com)

Es nom ja assenyala cap a la mar: la Necròpolis de s’Illot des Porros es troba en una illa petita i plana davant sa costa de Mallorca. Davall sa seva superfície poc vistosa s’hi amaga un jaciment arqueològic d’una complexitat insòlita. Cambres excavades a sa roca, murs de grans lloses de pedra i vestigis de diferents rituals funeraris parlen d’un ús que s’estén molt més enllà d’una sola època.

A diferència d’una excavació còmodament condicionada, es contacte amb es jaciment sovint comença a sa vorera d’enfront. S’illa està separada per la mar i, per tant, no s’hi pot entrar com si fos un museu a l’aire lliure convencional. Qui hi vengui no ha d’esperar una exposició amb vitrines, sinó aprendre a llegir un paisatge arqueològic: sa silueta baixa de s’illot, sa situació de sa necròpolis i sa relació amb sa costa veïnada.

Per a ses persones interessades en s’arqueologia, la Necròpolis de s’Illot des Porros val especialment la pena per sa seva successió d’usos poc habitual. A una fase primerenca, quan encara no servia de cementeri, la seguiren enterraments individuals, tombes infantils i diverses cambres comunitàries de grans dimensions. Fins i tot en època romana es jaciment es tornà a emprar per fer-hi enterraments.

Per això, sa visita requereix una mica de preparació. Es vestigis pròpiament dits es troben a s’illa, i molts de detalls constructius només es poden distingir de manera limitada des de terra ferma. Qui en conegui sa història abans d’anar-hi, però, veurà més que una roca baixa dins la mar: un espai funerari transformat durant segles, sa ubicació des qual forma part des seu significat.

Història i significat

Quan s’arqueòleg Miquel Tarradell va donar a conèixer es jaciment l’any 1957, començà s’estudi científic d’un indret que resultà molt més complex que una única tomba talaiòtica. Ses excavacions continuaren en diverses etapes i arribaren fins a 1998. S’estudià una zona d’ús arqueològic d’uns 450 metres quadrats en una illa amb una superfície total aproximada de 3.000 metres quadrats.

Sa primera fase d’ocupació

Es vestigis més antics encara no pertanyen a sa necròpolis. Entre 1400 i 850 abans de la nostra era, s’illot s’utilitzà d’una altra manera durant sa fase mitjana i final de s’edat del bronze i a començaments de s’edat del ferro. Entre ses possibles explicacions es plantegen es contactes i s’intercanvi de mercaderies per mar, així com actes rituals a s’entorn d’una cova artificial situada a sa costa d’enfront.

D’aquestes estructures primerenques només se’n conservà una part. Es cementeri posterior va alterar profundament es terreny i destruí vestigis més antics. Precisament aquesta superposició és reveladora des punt de vista arqueològic: S’Illot des Porros no es convertí de sobte en un lloc sagrat, sinó que durant un període llarg va esser reinterpretat i remodelat una vegada i una altra.

Es cementeri de s’edat del ferro

Sa segona gran fase d’ús començà aproximadament 600 abans de la nostra era. En un primer moment es construïren formes sepulcrals semblants a ses anomenades Micronavetes de sa necròpolis veïnada de Son Real. Eren petits monuments funeraris de pedra, amb una forma vinculada a s’arquitectura des món quotidià d’aquell temps.

Més endavant s’habilità una zona pròpia per a enterraments infantils. Es difunts s’hi dipositaven dins fosses i recipients de marès, sa pedra arenosa habitual a Mallorca. Aquesta part des cementeri evidencia que s’edat, sa forma d’enterrament i possiblement també sa posició dins sa comunitat influïen en s’elecció d’una tomba.

Ses grans cambres comunitàries

A partir de prop de 400 abans de la nostra era, es jaciment es transformà profundament. Primer es construí una gran cambra per a enterraments comunitaris, i més tard s’hi afegiren dos espais més. En conjunt, aquestes estructures acolliren ses restes d’aproximadament 260 difunts. A dins s’alternaven ses inhumacions amb ses incineracions amb ús de calç; alhora, es espais es netejaven repetidament i es preparaven per a nous enterraments.

Es cementeri continuà en ús fins a s’època romana. A s’interior de ses cambres funeràries col·lectives s’hi trobaren inhumacions posteriors des començament de s’època imperial romana. S’Illot des Porros no era, per tant, un cementeri estàtic, sinó un lloc de memòria reescrit durant generacions.

Un enterrament tardà durant s’any de sa pesta

Un episodi excepcional ens du molt més enllà de sa prehistòria. L’any 1348 s’enterrà clandestinament a s’illot un mort considerat sa primera víctima coneguda de sa gran epidèmia de pesta a Mallorca. Entre es enterraments de s’edat del ferro i es romans apareix així, una vegada més, una mort medieval. S’illa apartada va esser escollida aparentment de nou com a lloc on enterrar un difunt temut fora de s’espai de vida habitual.

Què s’hi pot veure

Des de sa costa, S’Illot des Porros sembla d’entrada baix i erm. S’illa s’aixeca molt poc damunt la mar i rep es nom des porros silvestres que hi creixen, però que no són presents a sa vorera veïnada de Mallorca. Sa importància arqueològica no es manifesta en una façana exterior monumental, sinó en espais excavats a sa roca i murs complementaris.

Ses Micronavetes

Ses tombes més antigues de sa necròpolis pròpiament dita eren construccions petites comparables a una fase de ses tombes veïnades de Son Real. Es terme Micronaveta fa referència a sa seva forma reduïda, que recorda s’arquitectura de ses navetes. Dins sa cultura funerària d’aquell temps, formes conegudes des món des vius es traslladaren a una arquitectura destinada an es morts.

Aquestes tombes primerenques constitueixen es començament d’una evolució notable. S’espai funerari no va créixer seguint un pla unitari. S’hi afegiren nous tipus de tombes, ses zones més antigues varen esser construïdes de nou o transformades, i a partir de petits espais individuals es desenvolupà un cementeri amb grans interiors d’ús col·lectiu.

Es conjunt de tombes infantils

Una zona pròpia de sa necròpolis estava reservada an es enterraments infantils. Aquí hi havia fosses senzilles devora urnes o recipients de pedra fets de marès. Es conjunt es diferencia clarament de ses cambres comunitàries posteriors i mostra que no tots es difunts s’enterraven de sa mateixa manera.

Quan es contempla s’illot, és fàcil subestimar aquesta zona, perquè no té sa presència visible des grans murs de pedra. Arqueològicament, però, és una de ses parts més significatives des jaciment: documenta un paisatge funerari organitzat deliberadament i conserva indicis de membres de sa comunitat que sovint queden invisibles dins es relats monumentals.

Sa primera cambra comunitària

Sa més antiga de ses grans estructures col·lectives es construí a partir de prop de 400 abans de la nostra era. Té un acabament arrodonit, gairebé semicircular o absidal. Una part de s’espai es va excavar directament a sa roca natural, mentre que altres sectors es bastiren amb grans lloses de pedra.

Aquesta combinació de roca i obra de maçoneria defineix tot es conjunt. Es constructors no empraren sa superfície natural només com a base, sinó que la convertiren en una part de s’arquitectura funerària. D’aquesta manera, s’espai quedava parcialment per davall des nivell original des terreny i s’hi accedia per una entrada amb escalons.

Ses dues cambres més recents

Després de sa primera estructura, s’hi afegiren dos espais comunitaris més. També es varen excavar parcialment a sa roca i es varen formar en part amb murs de grans lloses. Ses plantes absidals, ses columnes interiors i es accessos amb escales recorden, en diverses característiques, es santuaris contemporanis de Mallorca.

Aquesta semblança no significa que ses cambres fossin temples convencionals. Més aviat mostra fins a quin punt es va dissenyar amb cura s’espai destinat an es morts. Ses columnes organitzaven s’interior, es acabaments arrodonits donaven una orientació clara an es espais i ses escales marcaven es pas de sa superfície a sa zona funerària.

Vestigis des rituals funeraris

Dins ses cambres no només s’hi dipositaven cossos. Es vestigis arqueològics documenten tant inhumacions com incineracions amb calç. Entre es enterraments es feien neteges o purificacions des espais. Per tant, ses cambres funeràries continuaven essent accessibles i s’hi entrava, es transformaven i es tornaven a ocupar repetidament.

Imaginar ses cambres com a criptes segellades no en reflecteix es caràcter. Eren espais rituals emprats durant molt de temps, on sa comunitat es relacionava amb es seus morts. Només aquesta successió explica per què ses restes de nombroses persones es trobaven dins unes poques estructures de grans dimensions.

Es enterraments romans

Més endavant es tornaren a fer enterraments dins ses cambres col·lectives. Aquestes inhumacions antigues més recents ja pertanyen a s’inici de s’època imperial romana. Es troben, per dir-ho així, dins una arquitectura de memòria més antiga: ses persones de s’època romana escolliren espais que ja feia segles que estaven vinculats amb sa mort i es avantpassats.

Per això, ses tombes més recents no són un afegit irrellevant. Mostren que es coneixement des lloc perdurava o que ses estructures visibles continuaven essent considerades un espai funerari adequat. En un espai reduït hi coincideixen vestigis d’ús de s’edat del bronze, arquitectura funerària de s’edat del ferro i una nova ocupació romana.

Sa visita

Es moment decisiu arriba a sa vorera: es jaciment no es troba devora la mar, sinó damunt s’illot mateix. Per tant, sa visita funciona d’una manera diferent de sa de sa necròpolis pròxima de Son Real, situada a terra ferma. Sense un accés adequat i legalment autoritzat, S’Illot des Porros continua essent un indret que, en primer lloc, s’ha de contemplar des de sa distància.

Contemplació des de terra ferma

Des des tram de costa d’enfront es pot apreciar bé sa forma baixa de s’illa dins es seu paisatge. D’aquesta manera es fa especialment comprensible sa separació deliberada entre s’espai de vida i s’espai funerari. S’aigua no és un fons decoratiu, sinó que encara avui determina com es percep es jaciment i com s’hi arriba.

Detalls constructius com ses columnes, es escalons i ses fosses individuals no es poden estudiar de manera fiable des de sa vorera. Per això ajuda conèixer abans de sa visita sa successió de ses estructures. Així no es confon s’illa amb sa gran necròpolis de terra ferma i, com a mínim mentalment, es murs visibles es poden atribuir a ses diferents fases.

Accés a s’illa

Cròniques de visites antigues descriuen s’accés com a difícil i esmenten nedar o emprar una barca petita com a possibilitats. Això, però, no és una base fiable per desembarcar-hi espontàniament. Es corrents, s’onatge, ses voreres rocoses i sa protecció des patrimoni arqueològic exigeixen prudència. Contemplar-la des de terra ferma és sa forma habitual i sensata de visitar-la mentre no s’ofereixi una travessia actual i regulada oficialment.

Ses cambres funeràries són vestigis originals delicats, no un decorat per enfilar-s’hi. Fins i tot en cas d’una aproximació autoritzada, no s’han de trepitjar ses parts superiors des murs, ses fosses ni ses voreres de roca. També ses pedres que semblen soltes formen part des jaciment i han de quedar al seu lloc.

Planificació des temps i afluència

Per contemplar-la únicament des de sa vorera no hi ha una durada d’estada establerta de manera fiable. Qui només vulgui veure s’illa pot fer una aturada breu; qui vulgui incloure es paisatge costaner i sa relació arqueològica amb Son Real haurà de reservar bastant més temps. Una ruta circular documentada entre es punts arqueològics i es mirador des far recorre 12,0 quilòmetres i té una durada indicada de 3:03 hores.

No hi ha xifres fiables i específiques des nombre de visitants segons es diferents moments del dia. A Mallorca, es mesos d’estiu solen esser es més concorreguts, mentre que sa primavera i sa tardor acostumen a esser més tranquil·les per passejar. Independentment de s’afluència, convé fer sa visita amb prou llum diürna perquè ses voreres de roca, es camins costaners i es contorns de s’illot siguin ben visibles.

Horaris i entrada

No hi ha registrats uns horaris d’obertura actuals fiables ni un preu d’entrada confirmat per a la Necròpolis de s’Illot des Porros. Com que ses normes d’accés an es jaciments arqueològics poden canviar, convé comprovar ambdós aspectes immediatament abans des desplaçament amb un organisme local oficial. Això és especialment important si es preveu alguna cosa més que contemplar-la des de sa vorera.

Com arribar-hi i aparcar

Ses rutes per carretera registrades arriben fins a Urbanització Montfarrutx, no fins a s’illa situada davant sa costa ni tampoc automàticament fins a un punt d’accés segur a sa vorera. Aquesta diferència és important: es destí de navegació des trajecte per carretera no substitueix ni sa comprovació des darrer tram costaner ni una regulació oficial per entrar a S’Illot des Porros.

Des de s’aeroport de Palma

Des de s’aeroport de Palma, es trajecte per carretera fins a Urbanització Montfarrutx és de 64 quilòmetres. Es recorregut dura uns 64 minuts i passa per sa Ma-30, després per sa Ma-13 i finalment per sa Ma-3400. Aquestes indicacions acaben expressament a sa Urbanització; es darrer tram fins a sa costa o fins a un lloc adequat per contemplar sa necròpolis s’ha de comprovar per separat.

Precisament en aquest destí, es sistema de navegació no hauria de cercar només es nom. La Necròpolis de s’Illot des Porros no s’ha de confondre amb sa necròpolis més extensa de Son Real, situada a terra ferma. Per això, abans de partir, convé comprovar a quin mirador o accés costaner es vol arribar realment.

Des des centre de Palma

Des des centre de Palma hi ha 61 quilòmetres per carretera fins a Urbanització Montfarrutx. Es trajecte dura uns 69 minuts. Sa ruta segueix primer sa Ma-13 i després passa per sa Ma-3400 i sa Ma-3440. També aquí, sa distància i es temps de conducció es refereixen exclusivament a Urbanització Montfarrutx.

Per fer es darrer tram, s’han de tenir en compte sa senyalització, es límits de ses propietats i ses indicacions d’accés vigents. Una línia aparentment curta damunt es mapa pot quedar interrompuda a sa costa per roques, vegetació o manca de passos públics. Es vehicle només s’ha de deixar en una zona d’estacionament clarament autoritzada; es accessos i es camins estrets s’han de mantenir lliures.

Autobús i continuació des trajecte

No hi ha registrada cap aturada d’autobús dins s’entorn més pròxim. Per tant, no es pot indicar un trajecte breu i fiable a peu des d’una aturada concreta per planificar sa visita amb transport públic. Qui hi arribi sense cotxe hauria de comprovar completament i amb antelació sa connexió regional actual fins a un punt de partida adequat i es camí costaner posterior, en lloc d’esperar a esser allà per cercar com continuar.

Es destí pròpiament dit continua estant mar endins, independentment des mitjà de transport. Fins i tot arribar just an es tram correcte de costa no significa que es pugui entrar a s’illa. Per a molts de visitants, es trajecte acaba deliberadament a sa vorera, amb s’illot i sa seva necròpolis a sa vista.

Pels voltants

Urbanització Montfarrutx és es destí registrat a ses dades d’accés des nord-est de Mallorca. Per a sa visita arqueològica, però, és menys important sa zona urbanitzada que es pas cap a sa costa. Només allà es pot entendre per què una illa petita va poder esser percebuda com un indret especial durant moltes de generacions.

Sa necròpolis de Son Real

Es complement temàtic més important és sa necròpolis de Son Real, situada a terra ferma. Tots dos jaciments són estretament comparables, però no s’han de confondre. A Son Real hi ha nombroses construccions funeràries petites directament dins es paisatge costaner; a S’Illot des Porros, en canvi, destaquen, entre altres elements, ses tres grans cambres comunitàries excavades parcialment a sa roca.

Relacionar tots dos indrets permet veure ses diferents escales de s’arquitectura funerària prehistòrica. A terra ferma es poden estudiar directament formes com ses Navetes i ses petites construccions d’aspecte talaiòtic. Es jaciment insular mostra com, a partir d’aquí, es desenvolupà una estructura més centrada en es espais interiors, amb escales, columnes i cambres d’ús col·lectiu.

Sa cova costanera artificial

Per explicar es primer ús de S’Illot des Porros, quan encara no tenia una funció funerària, també es té en compte una cova artificial situada a sa costa. Segons sa descripció arqueològica, es troba a 250 metres de distància i podria haver estat relacionada amb rituals. Aquesta interpretació no és definitiva, però evidencia que s’illot ja formava part d’un paisatge costaner més ampli abans d’utilitzar-se com a cementeri.

Camins costaners i miradors

Qui vulgui incorporar s’aturada arqueològica a una excursió trobarà una ruta circular documentada fins a sa necròpolis de Son Real i un mirador devora es far. Recorre 12,0 quilòmetres, dura 3:03 hores segons sa informació de sa ruta i acumula 30 metres de desnivell. Malgrat sa poca diferència d’altitud, sa llargada exigeix una bona condició física bàsica.

Com a complements més curts es poden considerar ses platges i es trams costaners de Son Bauló, Son Serra de Marina i la Platja de Muro. No haurien de desplaçar es centre d’interès arqueològic, però ajuden a organitzar de manera coherent una estada més llarga a sa costa nord-est de Mallorca.

La localitat

Urbanització Montfarrutx a sa guia de sa localitat

Informació útil per a sa visita

Es jaciment recompensa més sa preparació que s’espontaneïtat. Sense conèixer ses excavacions, d’entrada només es veu una illa petita; amb una mica d’informació prèvia, es seus murs baixos es poden entendre com ses restes d’un paisatge funerari transformat durant segles. Un resum breu de ses fases constructives guardat an es telèfon o a una llibreta resulta més útil allà que esperar trobar-hi grans plafons informatius.

Calçat i terreny costaner

Per arribar a un mirador a sa vorera, es calçat ferm i tancat és s’opció més prudent. Ses roques costaneres, s’arena i es camins irregulars exigeixen més subjecció que un passeig urbà. Això és especialment important si sa contemplació de s’illa es combina amb s’excursió més llarga fins an es jaciments de Son Real.

Sol, aigua i temps

Es paisatge arqueològic està exposat a sa costa. Per això, sa protecció solar i prou aigua potable han de formar part de s’equipatge, encara que només es planifiqui una aturada breu. Es vent i s’estat de la mar no només influeixen en sa sensació tèrmica, sinó també en sa visibilitat des murs baixos. Quan la mar estigui moguda, s’ha d’evitar qualsevol intent d’acostar-se a s’aigua.

Visita amb infants

Per an es infants, sa idea d’una illa prehistòrica des morts pot resultar molt suggeridora. Sa visita funciona especialment bé si abans se’ls explica que aquí ses persones no només construïen tombes individuals, sinó cambres senceres destinades a enterraments repetits. A sa vorera rocosa, però, és necessària una supervisió constant; s’illa no s’ha de presentar com un lloc on anar nedant ni com un espai d’aventures.

Què no s’hi ha d’esperar

S’Illot des Porros no és ni un museu convencional ni una ciutat en ruïnes fàcil de recórrer. Ses troballes no es presenten en una exposició damunt s’illa, i molts de detalls arquitectònics són difícils de distingir des de terra ferma. S’atractiu rau en sa ubicació original i en sa llarga successió d’usos, des de s’edat del bronze fins an es enterraments romans i medievals, passant pes cementeri de s’edat del ferro.

Qui vulgui veure sobretot formes funeràries fàcilment accessibles i de prop hauria d’incloure també sa necròpolis veïnada de Son Real. En canvi, qui vulgui entendre com interactuen es paisatge, sa separació per s’aigua i sa memòria col·lectiva trobarà a la Necròpolis de s’Illot des Porros un escenari excepcionalment concentrat.

Consells dels locals

  • Primer, identificau s’illot

    Ses cambres funeràries de S’Illot des Porros es troben a s’illa petita i no a sa necròpolis de Son Real, a terra ferma. En arribar, distingiu primer sa ubicació de tots dos jaciments; així s’entén sa situació insular tan particular.

  • Fixau-vos en ses fases constructives

    Ses tres grans cambres només són una part de sa història. Mentalment, cercau primer ses Micronavetes més antigues i sa zona de ses tombes infantils; només després arribaren es espais comunitaris excavats parcialment a sa roca.

  • Combinau-ho amb Son Real

    Sa necròpolis de Son Real, situada a terra ferma, permet veure de prop petites construccions funeràries semblants a navetes i talaiots. Sa comparació explica millor que una mirada aïllada què tenen d’insòlit ses cambres col·lectives excavades a sa roca de s’illot.

  • No hi aneu nedant espontàniament

    Ses cròniques antigues esmenten nedar o emprar una barca petita per accedir-hi. A causa de s’onatge, ses roques i sa fragilitat des jaciment, però, només s’hauria d’entrar a s’illa dins es marc d’una regulació actual i autoritzada oficialment.

  • Arqueologia per a un dia d’excursió

    Una ruta circular documentada connecta sa zona amb sa necròpolis de Son Real i un mirador devora un far. Recorre 12,0 quilòmetres, acumula 30 metres de desnivell i té una durada indicada de 3:03 hores.

28°C Urbanització Montfarrutx
Què és la Necròpolis de s’Illot des Porros i per què val la pena visitar-la?
La Necròpolis de s’Illot des Porros és un espai funerari arqueològic situat en una illa petita i plana davant sa costa de Mallorca. No només en destaca sa ubicació dins la mar, sinó també sa llarga evolució: després d’un ús de s’edat del bronze que encara no era funerari, hi hagué tombes petites, una zona per a enterraments infantils i tres grans cambres comunitàries. Es enterraments posteriors arriben fins a s’època imperial romana; fins i tot es conserva es relat d’un enterrament clandestí de l’any de sa pesta de 1348. Per tant, sa visita val especialment la pena per a qui vulgui entendre es paisatges arqueològics i s’evolució des rituals.
Quina història hi ha darrere es jaciment?
Es vestigis més antics de S’Illot des Porros corresponen a una fase situada entre 1400 i 850 abans de la nostra era. En aquell temps, s’illa encara no s’utilitzava com a cementeri; es plantegen possibles contactes marítims o activitats rituals. Aproximadament a partir de 600 abans de la nostra era es formà sa necròpolis. Primer s’hi construïren tombes més petites i, després, es infants s’enterraren dins fosses i recipients de marès. A partir de prop de 400 abans de la nostra era s’hi afegiren tres cambres funeràries col·lectives. Es cementeri continuà en ús fins a s’època romana. Miquel Tarradell va donar a conèixer científicament es jaciment l’any 1957; ses excavacions continuaren per etapes fins a 1998.
Què es conserva arquitectònicament a S’Illot des Porros?
Es jaciment inclou tombes primerenques anomenades Micronavetes, una zona pròpia per a enterraments infantils i tres cambres funeràries col·lectives de dimensions més grans. Ses cambres es varen excavar parcialment directament a sa roca natural i es varen construir en part amb murs de grans lloses de pedra. Tenen plantes absidals o arrodonides, accessos amb escales i columnes interiors. Aquestes característiques recorden es santuaris contemporanis de Mallorca, encara que es tracta d’espais funeraris. Des de terra ferma, aquests detalls només es poden distingir de manera limitada; conèixer-los, però, ajuda a interpretar correctament ses ruïnes baixes de s’illot.
Quins rituals funeraris estan documentats a sa necròpolis?
Es vestigis arqueològics no mostren una única pràctica funerària mantinguda sense canvis durant segles. Hi hagué inhumacions i incineracions amb ús de calç. Ses grans cambres comunitàries es varen obrir, netejar i tornar a utilitzar repetidament, de manera que s’han d’entendre com a espais rituals emprats durant períodes llargs. A més, hi havia una zona pròpia amb tombes infantils dins fosses senzilles i recipients de pedra arenosa de marès. En conjunt, ses estructures col·lectives acolliren ses restes d’aproximadament 260 difunts. Més endavant s’hi afegiren inhumacions des començament de s’època imperial romana.
Es pot entrar a s’illa i a ses cambres funeràries?
Sa necròpolis pròpiament dita es troba damunt un illot situat davant sa costa i, per tant, no s’hi pot arribar a peu com a un museu a l’aire lliure convencional. Cròniques antigues esmenten sa possibilitat d’acostar-s’hi nedant o amb una barca petita. Això, però, no s’ha d’entendre com una recomanació habitual de visita: s’onatge, es corrents, ses voreres rocoses i sa protecció des jaciment delicat desaconsellen qualsevol travessia espontània. Sense una possibilitat d’accés actualment confirmada i autoritzada oficialment, contemplar-la des de sa vorera d’enfront és sa forma més prudent de visitar-la. En cap cas s’han de trepitjar o alterar es murs, ses fosses ni ses pedres soltes.
Quins horaris hi ha i s’ha de pagar entrada?
Actualment no hi ha registrats ni uns horaris d’obertura fiables ni un preu d’entrada confirmat per a la Necròpolis de s’Illot des Porros. Emprar indicacions concretes d’horaris o preus procedents de pàgines de viatges antigues seria problemàtic, perquè ses normes d’accés an es jaciments arqueològics poden canviar. Abans des desplaçament, convé demanar a un organisme local oficial si hi ha restriccions actuals, visites guiades o alguna possibilitat d’accés regulat. Qui només vulgui contemplar s’illa des d’un tram de costa d’accés públic també ha de respectar sa senyalització local, es límits de ses propietats i ses possibles normes de protecció.
Com s’hi arriba des de s’aeroport de Palma i des de Palma?
Des de s’aeroport de Palma, sa ruta per carretera registrada passa per Ma-30, Ma-13 i Ma-3400 fins a Urbanització Montfarrutx. Es trajecte és de 64 quilòmetres i dura uns 64 minuts. Des des centre de Palma hi ha 61 quilòmetres i uns 69 minuts per Ma-13, Ma-3400 i Ma-3440. Ambdues indicacions acaben expressament a Urbanització Montfarrutx, no a s’illa ni a un accés costaner confirmat. Per tant, es darrer tram s’ha de planificar per separat d’acord amb sa senyalització actual i un camí costaner realment públic. No hi ha registrada cap aturada d’autobús dins s’entorn més pròxim.
Quant de temps convé reservar per a la Necròpolis de s’Illot des Porros?
No hi ha una durada de visita establerta o documentada de manera fiable per contemplar s’illa únicament des de sa vorera. Una aturada arqueològica breu pot durar poc, mentre que interpretar es paisatge i comparar-lo amb Son Real mereix bastant més temps. Com a opció més extensa, hi ha una ruta circular documentada que inclou sa necròpolis de Son Real i un mirador devora es far. Recorre 12,0 quilòmetres, acumula 30 metres de desnivell i té una durada indicada de 3:03 hores. Malgrat es perfil planer, és recomanable tenir una bona condició física bàsica per completar-la.
Quin és es millor moment per fer una visita tan tranquil·la com sigui possible?
No s’han publicat dades fiables sobre es nombre de visitants a S’Illot des Porros segons s’hora del dia. Per això, no seria rigorós afirmar, per exemple, que sempre està buit a primera hora. En general, es mesos d’estiu són més concorreguts a tota s’illa, mentre que sa primavera i sa tardor solen esser més tranquil·les per fer passejades costaneres. També és essencial disposar de prou llum diürna, perquè s’illa baixa, ses voreres rocoses i es vestigis des murs es distingeixen millor amb bona visibilitat. Quan faci molt de vent o la mar estigui moguda, convé mantenir-se lluny de s’aigua i evitar qualsevol aproximació a s’illot, independentment de sa poca afluència.
La Necròpolis de s’Illot des Porros és adequada per visitar-la amb infants?
Sa història d’una illa prehistòrica des morts pot captivar es infants, sobretot si abans se’ls expliquen de manera entenedora ses diferents formes de tombes: petites construccions semblants a navetes, tombes infantils i grans cambres on durant molt de temps s’hi varen enterrar persones repetidament. Allà, però, és necessària una supervisió constant, perquè ses roques costaneres, es camins irregulars i sa proximitat de s’aigua no ofereixen ses condicions d’un parc infantil. S’illa no s’ha de presentar com un lloc on anar nedant espontàniament. Per contemplar directament formes funeràries de pedra, s’excursió es pot combinar de manera adequada amb sa necròpolis de Son Real, situada a terra ferma.
Amb què es pot combinar sa visita pels voltants?
Es complement arqueològic més important és sa necròpolis de Son Real. Forma part des mateix context funerari més ampli, però no és idèntica a S’Illot des Porros. Allà es poden comparar nombroses construccions funeràries petites, semblants a navetes i talaiots, dins es paisatge costaner. Pels voltants també s’esmenten una cova costanera artificial, un dolmen, miradors i platges com Son Bauló, Son Serra de Marina i la Platja de Muro. Qui planifiqui una jornada d’excursió més llarga pot triar una ruta circular de 12,0 quilòmetres fins a sa necròpolis de terra ferma i un mirador devora un far.