Nus de sa Corbata – es famós nus de corbata de Mallorca

Enmig de sa pedra calcària grisa de sa Serra de Tramuntana, sa carretera executa una maniobra que, de bon començament, costa d'entendre: gira, es creua amb ella mateixa i desapareix davall sa seva pròpia calçada. Nus de sa Corbata, en català de Mallorca «nus de corbata», és es tram més característic de sa carretera de muntanya cap a Sa Calobra.

S'atracció no consisteix en un edifici on es pugui entrar, sinó en una carretera, un pont i es paisatge. Precisament aquí rau es seu encant: només durant es trajecte s'entén es revolt com una solució tècnica; després, des d'un punt segur devora sa carretera, es pot veure amb quina habilitat es va encaixar dins es coster rocós. S'aturada breu val especialment la pena per a ses persones interessades en sa construcció de carreteres, sa fotografia o es paisatge cultural de sa Tramuntana. Es nus també és una fita d'etapa coneguda per als ciclistes de carretera. En canvi, qui només vol arribar tan aviat com sigui possible a sa costa pot passar per alt fàcilment que aquí no només són ses vistes, sinó sa mateixa obra, allò que constitueix es lloc d'interès.

Història i significat

Sa història sobre es seu origen que se sol contar comença amb una corbata: es diu que a s'enginyer se li va acudir sa idea d'aquest llaç tan poc habitual mentre es feia un nus. És difícil destriar si realment sa idea va sorgir així o si forma part des mite posterior. Tot i això, sa imatge és ben encertada, perquè en aquest punt es traçat de sa carretera se superposa com una cinta fermada.

Planificació de sa carretera

Sa carretera cap a Sa Calobra es va construir a principis des anys 1930. Durant sa planificació va sorgir una tasca difícil: calia fer accessible sa costa aïllada mitjançant una carretera transitable, però entre ses terres altes i la mar hi ha un massís càrstic molt accidentat. En aquest indret, un traçat rectilini no s'hauria adaptat ni as pendent ni a sa forma des terreny.

Per això, sa calçada segueix es contorns naturals, canvia de direcció mitjançant revolts tancats i perd altura gradualment. Ses voladures només es varen emprar de manera limitada; en canvi, murs de pedra calcària local sostenen grans trams des recorregut. Nus de sa Corbata resol així un desnivell especialment difícil: es llaç va permetre allargar sa carretera i controlar-ne es pendent sense haver de construir un revolt convencional encara més tancat.

Sa construcció viària com a paisatge cultural

Sa importància des nus va, per tant, més enllà d'una forma de revolt original. Mostra com sa construcció viària moderna i sa tècnica tradicional de pedra de Mallorca varen actuar conjuntament. Especialistes en pedra seca, es denominats margers, varen aixecar murs de contenció que mantenen sa calçada aferrada as coster. Sa construcció tradicional de pedra seca forma part d'aquest paisatge cultural desenvolupat al llarg des temps, reconegut des de 2011 com a Patrimoni Mundial de sa UNESCO.

Avui, Nus de sa Corbata continua complint sa funció original com a part d'una carretera transitada i, al mateix temps, ha esdevingut un símbol de sa ruta cap a Sa Calobra. Es conductors el viuen com un canvi de direcció sorprenent, es ciclistes com un punt destacat d'un exigent recorregut de muntanya i es fotògrafs com un exemple poc habitual que una carretera pot convertir-se per ella mateixa en un motiu fotogràfic.

Què hi ha per veure

Es moment decisiu només dura uns instants durant es trajecte: sa calçada superior descriu un arc ample, passa per damunt un pont de pedra i, tot seguit, continua a un nivell inferior per davall ella mateixa. Només quan es mira enrere es moviment es recompon dins es cap fins a formar un nus complet.

Es llaç de 270 graus

Sa peça central és es revolt de 270 graus. No és una simple ziga-zaga, sinó un llaç espacial en què es creuen dos nivells de sa mateixa carretera. Des de dalt, primer es veu sa vorera corbada de sa carretera, mentre que es carril inferior desapareix parcialment dins es terreny. Des d'un angle lateral s'aprecia millor com sa calçada perd altura i, alhora, canvia de direcció.

Precisament aquesta llegibilitat fa interessant es lloc. Altres carreteres de muntanya impressionen per una successió de revolts tancats; aquí es pot observar una sola idea d'enginyeria. Qui no dirigeix sa mirada únicament cap a ses vistes reconeix que cada tram des revolt compleix una funció: s'arc guanya recorregut, es pont permet es creuament i es pas inferior fa continuar es traçat en direcció a sa costa.

Es pont d'arc de pedra

En es punt de creuament, un pont d'un sol arc sosté sa calçada superior. Sa seva maçoneria de pedra calcària clara s'adapta cromàticament a sa roca que l'envolta. Dins s'arc hi ha dovelles tallades amb cura que, conjuntament, formen un anell estable. Per damunt, unes baranes amb pedres de coronament treballades delimiten sa calçada.

De prop, val la pena deixar passejar sa mirada entre s'arc i es murs de contenció. Es pont no sembla una obra independent afegida posteriorment, sinó que visualment es fon amb es murs i es costers rocosos, de manera que sa construcció tècnica gairebé pareix una part de sa muntanya. Tot i això, sa seva estructura continua essent ben recognoscible: a dalt, sa carretera transitada; a davall, es pas més ombrívol, i pertot arreu, sa roca irregular de sa Tramuntana.

Es murs de pedra seca

Menys vistosos, però igualment importants per a s'obra, són es murs de contenció situats al llarg des traçat. Contenen es coster i creen una base resistent per a sa calçada. S'hi va emprar pedra local, ses superfícies rugoses i es colors apagats de sa qual fan que sa transició entre es paisatge construït i es natural sembli suau.

Qui es fixa en es detalls hi descobreix diferents tipus de treball: trams col·locats regularment a s'arc des pont, superfícies d'aspecte més bast en es murs de contenció i coronaments ben acabats a ses baranes. Per això, Nus de sa Corbata no només val la pena vist des de lluny. Sa seva qualitat també es manifesta en ses petites transicions constructives que es poden passar per alt fàcilment quan s'hi circula de pressa.

Ses vistes sobre sa carretera de muntanya

Al voltant des nus, sa vista s'obre cap a altres trams de sa sinuosa Ma-2141. Ses cintes d'asfalt apareixen entre ses roques, desapareixen darrere ses vores des relleu i continuen més avall pes coster. Es cotxes, es autocars turístics i es ciclistes donen escala as paisatge i, alhora, deixen clar que no es tracta d'un monument fora de servei, sinó d'una connexió viària activa.

Sa impressió de conjunt més espectacular s'obté des des punts on es poden veure alhora es llaç superior, es pont i es pas inferior. Un teleobjectiu ressalta sa geometria de sa carretera; en canvi, un enquadrament més ampli mostra com sa maçoneria clara s'integra discretament dins es massís càrstic.

Sa visita

A Nus de sa Corbata, sa visita sol començar ja dins es vehicle. Sa carretera s'acosta as nus a través de més revolts, però sa mirada s'ha de mantenir damunt sa calçada. Només en travessar es pont i passar tot seguit per davall des mateix carril es principi es pot experimentar físicament. Una aturada segura després ofereix sa segona perspectiva: ara es pot resseguir des de fora sa línia que s'acaba de recórrer.

Travessar-lo i mirar enrere

Per veure es nus pròpiament dit basta una aturada breu si només es vol observar i fotografiar sa forma des revolt. Val la pena dedicar-hi més temps si es volen estudiar conscientment s'arc des pont, sa disposició de ses pedres i es traçat de sa carretera que continua. S'experiència se centra en s'obra i en sa seva ubicació dins sa muntanya.

Qui vulgui fer fotografies no hauria d'intentar baixar as primer tros d'asfalt visible. Es llaç només es pot entendre completament des des angles adequats, mentre que en altres punts una part queda amagada per ses roques o pes talussos de sa carretera. Abans de cada fotografia, per tant, és més important trobar un lloc segur fora de sa calçada que perseguir sa perspectiva suposadament perfecta.

Es trànsit a sa Ma-2141

S'escena canvia amb cada vehicle. Es autocars turístics mostren de manera especialment clara per què es revolts es varen haver de planificar amb tanta cura; es ciclistes fan visible es pendent, que des des cotxe es nota menys. Alhora, aquest mateix trànsit exigeix atenció. Ses persones situades devora sa carretera no haurien d'entrar sobtadament a sa calçada, i es vehicles no poden bloquejar es flux de trànsit per fer una fotografia.

Durant ses èpoques de més afluència, es trànsit d'excursions, ses motocicletes, es cotxes de lloguer i ses bicicletes coincideixen dins un espai reduït. Nus de sa Corbata té aleshores un ambient animat, però també més intranquil. A darrera hora de s'horabaixa, es grans autocars turístics sovint ja tornen, de manera que sa forma de sa carretera es pot contemplar amb menys distraccions. Això, però, no substitueix una conducció prudent: fins i tot en moments més tranquils, es revolt continua formant part d'una carretera pública de muntanya.

Una visita sense hora concertada

A ses dades de visita disponibles no consten ni horaris fixos ni cap preu d'entrada per a Nus de sa Corbata. Com que ses condicions de sa carretera i es accessos de muntanya poden patir canvis, convé consultar ses indicacions actualitzades abans des trajecte. Qui planifiqui es nus com una aturada intermèdia de camí cap a sa costa no necessita reservar un bloc llarg per visitar-lo; és més important disposar de prou marge de temps per recórrer sa carretera sinuosa.

Com arribar-hi i aparcar

Es darrers quilòmetres són es veritable preludi des lloc d'interès. Nus de sa Corbata es troba a sa Ma-2141 entre Coll dels Reis i Sa Calobra. Aquesta carretera és estreta, sinuosa i, alhora, popular entre cotxes, autocars turístics, motocicletes i bicicletes. Per això, sa durada des trajecte no es pot valorar com en una carretera interurbana normal, perquè es trànsit en sentit contrari i es vehicles lents poden determinar clarament es ritme.

Des de Palma i s'aeroport

Des des centre de Palma, sa ruta registrada fins a Cala Tuent passa per sa Ma-13 i sa Ma-2130. Comprèn 69 quilòmetres per carretera i es trajecte dura aproximadament 109 minuts. Des de s'aeroport de Palma, sa ruta comença a sa Ma-30 i després continua per sa Ma-13 i sa Ma-2130. Fins a Cala Tuent hi ha 72 quilòmetres per carretera, amb una durada aproximada de 105 minuts.

Aquestes dades corresponen expressament a Cala Tuent, no a una plaça d'aparcament situada directament a Nus de sa Corbata. Es nus de corbata es troba a sa Ma-2141, dins s'accés comú pes massís cap a ses cales costaneres. Per tant, en navegar convé comprovar es mateix lloc d'interès com a destinació intermèdia, en lloc d'interpretar es valors mesurats per a Cala Tuent com una hora d'arribada exacta as nus.

Sa Ma-2141

Des des coll, sa Ma-2141 serpenteja pes terreny càrstic amb nombrosos canvis de direcció. Especialment durant es primer trajecte, convé conduir amb moderació. Ses vistes conviden a mirar cap as costat, mentre que darrere es revolt següent pot aparèixer un autocar o un ciclista que puja. Qui tengui tendència a marejar-se o consideri feixugues ses carreteres estretes de muntanya hauria de tenir en compte sa successió de revolts en planificar s'excursió.

Es nus es viu en tots dos sentits de sa marxa, però sa percepció és diferent. De camí cap avall, en direcció a sa costa, destaca sa transició sorprenent des nivell superior a s'inferior. Durant es trajecte de tornada, sa construcció ja es pot reconèixer amb antelació i seguir més conscientment. Qui ja viatgi cap a Cala Tuent o Sa Calobra pot, per tant, experimentar es lloc des de dues direccions.

Aturar-se amb seguretat

Nus de sa Corbata continua essent, sobretot, un tram de carretera. Només es pot fer una aturada allà on es vehicle pugui quedar completament i legalment fora de sa calçada. Es revolts tancats, ses vores des ponts i ses interseccions no són llocs per fer fotografies. Si no hi ha cap espai segur disponible, convé continuar; durant es trajecte de tornada sovint sorgeix una nova oportunitat.

També a peu cal tractar s'espai viari amb precaució. Entre un vehicle estacionat i un punt de vista adequat hi pot haver revolts amb visibilitat limitada. Per això, sa visita més segura no consisteix a frenar de manera espontània, sinó a fer una aturada tranquil·la en què primer es comprovin es trànsit i sa superfície disponible i només després s'utilitzi sa càmera.