Plane spotting a s’Aeròdrom Militar de Mallorca

En fer plane spotting a s’Aeròdrom Militar, sa mirada no se centra en un monument, sinó en un camp d’aviació en funcionament. S’observen i se fotografien avions mentre roden, s’enlairen o aterren, i per això cada visita és diferent: de vegades hi ha diversos moviments seguits i, d’altres, queda temps per estudiar amb més detall es recinte i es procediments.

Es mirador és especialment interessant per a ses persones aficionades a s’aviació i sa fotografia. Però, fins i tot sense coneixements sobre tipus d’avions, es seu atractiu es fa evident aviat: des de lluny se’n poden apreciar ses proporcions, ses aeronaus passen de terra a aire, i d’uns processos aparentment uniformes en sorgeix una successió de moments breus que convé observar amb precisió.

És important tenir en compte sa identitat des lloc. Se tracta des mirador situat devora s’Aeròdrom Militar, a sa zona de Son Sant Joan, i no des camp d’aviació civil històric Son Bonet ni de sa base militar d’hidroavions de Pollença. Tots tres llocs formen part de sa història aeronàutica de Mallorca, però corresponen a instal·lacions i funcions diferents.

Història i importància

Son Sant Joan com a camp d’aviació

Son Bonet ja havia obert el 1920 com a aeroport oficial de Mallorca. Per això, es dos noms apareixen sovint plegats en relats sobre sa història de s’illa, però no s’han de confondre: Son Bonet se va convertir en es primer aeroport civil de Mallorca, mentre que es mirador per fer plane spotting se troba a sa zona de caràcter militar de Son Sant Joan.

Amb es començament de sa Guerra Civil espanyola, s’activitat aèria militar va augmentar clarament a Mallorca. Segons sa versió oficial de ses forces aèries espanyoles, sa primera patrulla d’avions militars va arribar a Son San Juan. D’aquesta manera, es recinte va passar a formar part d’un paisatge aeronàutic on es usos civil i militar varen coexistir durant dècades i varen experimentar diversos canvis.

Des camp d’aviació militar a s’emplaçament actual

S’organització militar actual de s’emplaçament és més recent que es mateix camp d’aviació. Arran d’una reorganització des Ministeri de Defensa espanyol, Ala 49 se va crear l’any 2009. Sa unitat aplega ses línies històriques de dos emplaçaments aeronàutics mallorquins molt diferents: es camp d’aviació terrestre Son San Juan i sa base d’hidroavions Pollença. Sa seu oficial se troba a sa Carretera de Manacor, a sa zona de Palma.

Per as mirador, aquesta història és més que informació de context. Qui hi observa avions no mira simplement sa vorera d’un aeroport comercial modern, sinó un espai que deriva des primers temps de s’aviació civil, des desenvolupaments militars i de sa posterior expansió des trànsit aeri. Sa denominació Aeròdrom Militar conserva fins avui aquesta part de sa història.

Un mirador en lloc d’un museu d’aviació

Es plane spotting no és una presentació museística des recinte. Es passat se descobreix més aviat a través des mateix lloc, perquè es camp d’aviació actiu ocupa s’espai on Mallorca ja va desenvolupar instal·lacions permanents per a avions durant ses primeres dècades de s’aviació. Precisament aquesta unió entre història i present fa interessant es mirador: ses aeronaus que hi ha davant s’observador no són objectes exposats, sinó part de s’activitat en curs.

Per això, qui coneix es context històric veu més que enlairaments i aterratges. Son Sant Joan apareix com un emplaçament ses funcions des qual han canviat, mentre que s’aviació sempre n’ha determinat es caràcter.

Què s’hi pot veure

Avions en moviment

Es moment decisiu se sol anunciar abans que s’aeronau arribi as punt més interessant. Un avió roda pes recinte, se col·loca per a sa següent fase operativa o desapareix des camp de visió després d’aterrar. Es plane spotting consisteix a seguir aquests processos i no només a esperar es breu instant en què un avió passa just davant s’observador.

Ses aeronaus visibles depenen de s’activitat aèria de cada moment. A diferència d’una exposició, no se’n pot prometre una selecció fixa. Precisament aquí rau s’atractiu: es tipus d’avions, ses decoracions i ses dimensions canvien, i fins i tot una aeronau vista sovint té un aspecte diferent quan roda que quan ascendeix. Qui s’hi queda més temps reconeix patrons recurrents i pot distingir millor ses diferents fases.

Es camp d’aviació de Son Sant Joan

Ses operacions en terra també formen part de sa imatge, perquè es avions no se mouen de manera aïllada, sinó dins una extensa àrea tècnica. Es trajectes pes camp d’aviació, ses fases d’espera i es canvis de direcció permeten veure que s’enlairament i s’aterratge només són ses parts més vistoses d’una seqüència més llarga.

Es nom militar des lloc no ha de generar falses expectatives. Es centre d’atenció és sa vista de s’activitat aeronàutica de s’emplaçament; sa senyalització, ses barreres i es límits de ses propietats s’han de respectar escrupolosament.

Motius per a observadors i fotògrafs

A simple vista se pot seguir sobretot es moviment en conjunt. Fotogràficament, també resulten interessants altres detalls: sa silueta d’un tipus d’avió, es colors d’una companyia aèria, es tren d’aterratge durant sa fase pròxima a terra o sa comparació de ses dimensions amb ses instal·lacions des camp d’aviació. Tot i així, no és imprescindible dur una càmera. Qui primer se limita a observar sol entendre més aviat des de quina direcció apareix una aeronau i durant quant de temps roman visible.

S’experiència és ben diferent de sa d’una terrassa panoràmica amb una vista fixa. Sa mirada està condicionada per s’activitat en curs, no per un element d’interès estàtic. Per tant, ses fases tranquil·les formen part de s’experiència igual que es moviments aeris que se produeixen un darrere s’altre amb una rapidesa sorprenent. Es plane spotting recompensa sa paciència i s’atenció més que una aturada fotogràfica precipitada.

Sa visita

Preveure una activitat aèria variable

És millor començar sa visita sense esperar un programa fix. Es mirador no ofereix cap exhibició a hores determinades, perquè s’activitat depèn des trànsit aeri de cada moment. Qui només s’hi atura breument pot presenciar un moviment interessant just en es moment adequat o haver d’esperar un motiu adient. En canvi, durant una estada més llarga se pot observar com es processos se repeteixen i se diferencien entre si.

Per això, no hi ha una durada obligatòria per a sa visita. Una breu aturada d’observació basta per obtenir una primera impressió, mentre que es fotògrafs d’aviació hauran de dur molta més paciència. Convé no ajustar massa es temps disponible: s’experiència no consisteix tant a marcar com a vista una única panoràmica, sinó a esperar, reconèixer i comparar.

Afluència i planificació des dia

No hi ha documentada cap franja des dia que sigui tranquil·la de manera fiable en aquest mirador concret. A més, una afluència reduïda no implica necessàriament que hi hagi molts moviments aeris. Qui vulgui gaudir sobretot de s’ambient des camp d’aviació pot planificar sa visita amb més flexibilitat.

Tampoc no hi ha horaris d’obertura ni preus d’entrada registrats com a dades fiables per a sa visita. Com que és un mirador situat devora una zona aeroportuària sensible, abans d’anar-hi s’ha de comprovar s’accessibilitat permesa en aquell moment i ses possibles normes locals. Una vegada allà, ses barreres i ses indicacions sempre tenen prioritat, encara que es mapes o ses cròniques antigues de visites facin pensar una altra cosa.

Observar amb respecte

Aquí, es plane spotting se practica a sa vorera d’un recinte aeronàutic actiu. Per tant, sa visita s’ha de limitar a zones clarament accessibles. Es accessos han de quedar lliures; ses portes, es vials operatius i ses àrees tancades no són miradors. Això també és aplicable quan sembla que des d’allà s’obtindria un angle millor per fer fotos.

Qui faci fotografies pot observar primer es recorregut des moviments aeris en lloc de canviar contínuament d’ubicació. Això redueix es desplaçaments innecessaris dins un entorn amb unes condicions especials de trànsit i seguretat. Alhora, permet veure aviat quines fases són realment visibles des lloc triat.