Plaza de Toros Son Puigdorfila Nou – S'arena amagada de Mallorca

Entre camins, arbres i es límits de s'actual àrea urbana s'amaga un fragment gairebé circular de sa història de Mallorca. Sa Plaza de Toros Son Puigdorfila Nou no és una arena restaurada per a espectacles, sinó sa resta d'un recinte d'esdeveniments abandonat des de fa dècades. Precisament aquest estat inacabat i vulnerable fa que es lloc sigui remarcable. Qui hi vengui no ha d'esperar trobar-hi ni un museu ni una plaça de toros en funcionament. Allò que s'hi fa visible és, més aviat, una part d'aquell passat rural de Palma en què ses grans possessions, ses pedreres, ses festes de final de collita i es entreteniments locals estaven estretament relacionats. Més endavant, durant sa Guerra Civil Espanyola, s'arena va adquirir un significat completament diferent i colpidor.

Es lloc val especialment sa pena per a ses persones interessades en monuments poc coneguts, història local i ses transicions entre Palma i es seu entorn antigament rural. És important distingir-la de sa gran Plaça de Toros de Palma: sa Plaza de Toros Son Puigdorfila Nou no és es recinte conegut com a Coliseo Balear de s'Avinguda Gaspar de Bennàssar, sinó s'antiga arena de sa finca Son Puigdorfila Nou.

Història i importància

Sa pedrera de marès

Abans que s'hi construís una arena, es terreny s'utilitzava com a pedrera de marès, sa pedra arenosa habitual a Mallorca. Per tant, es lloc ja estava marcat per sa feina humana. Encara avui, aquest origen explica per què sa construcció està més estretament vinculada a sa història de sa finca que no a ses arenas urbanes representatives de s'illa.

Es orígens de sa finca Son Puigdorfila Nou es remunten fins al segle 16. Es seu territori estava caracteritzat per s'ús agrícola, es camins i una vegetació de pins i alzines. Per això, s'arena no s'ha d'entendre com un monument aïllat, sinó com sa relíquia d'un paisatge cultural històric als afores de Palma.

Ses corregudes de final de collita

S'ús de sa Plaza de Toros va començar al segle 19. Segons sa tradició recollida per s'associació veïnal de Son Rapinya, s'hi feien corregudes de toros per celebrar es final de sa collita. Això diferencia Son Puigdorfila Nou d'una gran arena comercial: es recinte formava part de sa vida social entorn de sa possessió i d'un calendari festiu vinculat a sa feina des camps.

No s'han conservat detalls fiables sobre esdeveniments concrets, participants o una cronologia exacta de sa construcció. Tanmateix, està documentada sa relació original entre s'arena, sa finca i es final de sa collita. Així, es recinte circular recorda una època en què s'actual àrea urbana encara estava molt més determinada per s'agricultura i ses grans propietats.

S'amagatall durant sa Guerra Civil

A finals de juliol de 1936, es lloc va adquirir una funció nova. Després de començar sa Guerra Civil Espanyola, diverses famílies d'esquerres de sa Carrer de Calafat, a Son Espanyolet, s'amagaren a s'arena apartada. Entre elles hi havia famílies amb infants petits que fugien de sa repressió franquista, iniciada ben prest. Segons es records orals recollits per un investigador local, ses persones perseguides hi varen romandre amagades durant quinze dies, fins al 14 d'agost.

Es bosc que envoltava s'antiga arena i ses zones protegides de sa construcció els oferiren refugi. D'aquesta manera, un escenari de festes públiques es va convertir temporalment en un lloc de refugi. Aquest episodi confereix a sa ruïna una profunditat històrica que difícilment es pot intuir des de fora.

Dècades de deteriorament

Més endavant, s'arena va ser abandonada i va romandre sense ús durant dècades. Durant alguns períodes, hi va haver persones que cercaren refugi dins ses voltes; al mateix temps, s'hi acumularen residus, botelles, pneumàtics, plàstics i enderrocs. Es incendis recurrents es convertiren en un problema per as veïnats. En un incendi documentat l'any 2018, varen cremar fems dins una de ses voltes abans que es Bombers de Palma apagassin es foc. Aleshores, es danys no només eren visibles dins sa volta, sinó també a sa part superior des recinte i a sa vegetació adjacent.

Per tant, es valor actual des lloc no resideix en un equipament intacte, sinó en sa seva biografia plena de capes: pedrera, arena rural de festes, amagatall davant sa persecució política i, finalment, patrimoni històric amenaçat.

Què hi ha per veure

Es recinte circular de s'arena

Des d'una perspectiva elevada, en un mapa o una fotografia aèria, sa forma és especialment clara: enmig d'una zona verda es dibuixa un cercle. A peu de terra, aquesta geometria no es percep tan fàcilment d'una sola ullada; ses restes des murs i es contorn de s'antic recinte circular s'han d'interpretar, més aviat, peça per peça.

Sa zona central era s'escenari de ses corregudes celebrades al final de sa collita. Avui no es pot parlar d'un redol de terra cuidat ni de graderies conservades completament. En canvi, es seu estat de semiruïna deixa al descobert s'estructura bàsica. Abans que es lloc s'utilitzàs com a arena, hi havia una pedrera.

Precisament sa seva ubicació amagada diferencia Son Puigdorfila Nou de ses arenas monumentals de ses grans ciutats espanyoles. Aquí no ocupaven es primer pla ni una façana concebuda per destacar des de lluny ni unes formes ornamentals representatives. Es recinte circular impressiona per sa seva integració dins s'antiga finca i per sa forma circular inesperada entre sa vegetació i ses zones perifèriques urbanes.

Ses voltes

Entre es elements constructius conservats més importants hi ha ses voltes, que en èpoques més recents s'utilitzaren com a refugi. Aquests espais permeten entendre per què, malgrat es seu deteriorament, es recinte va continuar sent accessible i problemàtic alhora durant molt de temps. Ses conseqüències de s'abandonament s'hi poden observar amb especial claredat.

Es foc de 2018 es va originar dins una volta a causa des fems acumulats; altres incendis anteriors també hi havien deixat marques. Per tant, ses parts més fosques i protegides de sa ruïna no són simples decorats inofensius. Formen part d'una construcció històrica sense assegurar, es estat de sa qual exigeix respecte i distància.

Es murs i sa part superior

Per damunt des nivell de ses voltes hi ha sa part superior des recinte. Ja després de s'incendi de 2018 es varen descriure danys a sa zona superior de s'arena. Ses fileres completes de seients, ses llotges o es itineraris clarament identificables per as visitants no són allò que caracteritza avui aquest lloc. Allò que s'hi veu és, més aviat, s'esquelet d'un ús anterior.

Ses fractures, sa vegetació i ses modificacions provocades per dècades d'abandonament ja formen part de s'aspecte des lloc, però no s'han d'interpretar com una invitació a enfilar-s'hi. Es valor històric rau precisament a contemplar conjuntament es elements constructius que encara es poden identificar: a baix, es terreny de s'arena; a continuació, ses voltes i, per damunt, sa part superior des recinte.

Es camí a través de sa finca

S'antiga arena es troba devora un camí de sa finca Son Puigdorfila Nou. En es seu entorn, es pins i ses alzines caracteritzen es paisatge. Aquest marc verd explica per què es recinte circular va romandre poc conegut durant tant de temps i per què va poder servir d'amagatall durant sa Guerra Civil.

Es camí forma part de s'experiència de sa visita, no és només un accés. Sa construcció no s'anuncia amb una façana urbana monumental, sinó que apareix com una resta històrica dins un paisatge que també està sotmès a una forta pressió transformadora. Per això, es pas de s'entorn a sa ruïna resulta més immediat que en un lloc d'interès condicionat per a ses visites.

Sa visita

Accés i preparació

Sa Plaza de Toros Son Puigdorfila Nou no és un museu ni un recinte d'esdeveniments en funcionament regular. No consten horaris fixos ni preu d'entrada. Per això, abans de desplaçar-s'hi convé comprovar si s'accés està permès actualment i quin camí es pot utilitzar realment. Una ubicació indicada en un mapa no equival automàticament a un recorregut obert al públic.

És recomanable planificar sa visita com una observació exterior prudent. S'han de respectar es camins, es tancaments i ses possibles restriccions d'accés. Això és especialment important perquè s'arena es troba dins es terrenys d'una finca històrica i es seu estat de semiruïna ha estat documentat repetidament.

Quant de temps s'hi ha de dedicar

No hi ha cap recorregut establert. Qui només vulgui observar sa forma circular, ses restes des murs i sa integració dins es terreny pot considerar es lloc una breu desviació històrica. Val la pena dedicar-hi més temps sobretot si ja es coneix sa història de s'antiga pedrera, ses festes de sa collita i s'amagatall de 1936. Sense aquest context, moltes restes poden passar desapercebudes.

Sa durada real també depèn de com de prop sigui possible arribar a s'arena per camins permesos. Sa visita no s'ha d'allargar cercant accessos no oficials ni enfilant-se per ses restes des murs. Si s'accés no és clar, basta observar es lloc des d'una posició segura i permesa.

Moment del dia i afluència

S'elecció des moment depèn menys d'una afluència turística clàssica que d'una bona orientació. Sa llum des dia facilita reconèixer es traçat des camí, es terreny irregular i es estat de ses restes des murs. No hi ha cap ritme fiable de visites guiades, horaris d'entrada o hores punta turístiques per a s'arena.

Tanmateix, no s'ha de confondre s'aïllament amb una tranquil·litat absoluta. Es terreny es troba als afores de barris habitats i es recinte s'ha utilitzat de maneres molt diferents en es passat. Per tant, es respecte per as veïnats, es límits de ses propietats i sa vegetació és més important que cercar un moment suposadament desert.