Robert Graves: sa casa de s’escriptor a Deià

A sa vorera de Deià hi ha una casa que sembla més conservada que no escenificada. Robert Graves hi va viure i fer feina durant dècades; avui, es museu recorre ses seves estances privades, es seu món de feina i un jardí amb un disseny que es remunta a s’època des primers habitants. Amb es seu nom vertader, Ca n’Alluny, sa propietat és un des espais culturals més personals des nord-oest de Mallorca.

S’encant no rau en una arquitectura monumental, sinó que neix de sa proximitat a sa vida d’un escriptor: damunt es escriptoris encara hi ha estris de feina i objectes personals, es llibres i manuscrits remeten a una obra extraordinàriament extensa i, a fora, ses oliveres, es cítrics i s’hort s’estenen just devora sa casa. Moltes coses semblen talment com si qualcú només hagués interromput sa feina per fer una volta pes jardí.

Sa visita també val la pena sense conèixer a fons es seus llibres. Sa casa explica com es poeta de guerra i novel·lista britànic es va convertir en un resident d’adopció a Mallorca que no considerava Deià una simple decoració. Qui coneix Jo, Claudi, emperador i déu o Claudi, es déu entra en contacte amb s’entorn on varen néixer texts importants; qui descobreix Graves aquí per primera vegada rep una introducció clara a sa seva biografia i obra.

Per damunt de tot, però, Ca n’Alluny és sa contraposició a un museu gran i atapeït. Sa casa i es jardí demanen atenció a ses coses petites. Sobretot es amants de sa literatura, es aficionats a sa jardineria i es visitants que volen entendre sa història artística de Deià hi trobaran més que una col·lecció de records: un lloc de vida i de feina que s’ha conservat.

Història i importància

S’arribada a Deià

Es camí cap a Deià va començar amb una recomanació que alhora era un advertiment. Es diu que Gertrude Stein va descriure Mallorca a Robert Graves i a sa poeta nord-americana Laura Riding com un paradís, sempre que fossin capaços de resistir-hi. Graves i Riding varen arribar a s’illa el 1929 i varen triar Deià, que aleshores encara estava apartat. Graves deixava enrere sa Primera Guerra Mundial, amb unes conseqüències psicològiques que l’acompanyarien durant molt de temps, un ambient acadèmic a Oxford que considerava opressiu i una situació privada i econòmica cada vegada més inestable.

Per això, s’elecció des lloc va ser molt més que un canvi d’aires mediterrani. Graves cercava distància respecte de Gran Bretanya i de sa societat amb sa qual passava comptes a sa seva autobiografia Good-Bye to All That. Deià li oferia paisatge i retir sense aïllar-lo del tot des món. Més endavant, a Majorca Observed, va escriure sobre sa gent, es costums i es paisatges de s’illa. D’aquesta manera, es poble no només es va convertir en es seu lloc de residència, sinó també en tema i caixa de ressonància de sa seva escriptura.

Ca n’Alluny

El 1932, Graves i Riding varen fer construir sa casa a sa vorera des poble. Es nom Ca n’Alluny es pot entendre aproximadament com «casa enfora» i encaixa amb sa seva situació una mica apartada des nucli. Entre oliveres antigues no s’hi va aixecar una possessió senyorial, sinó una casa per viure-hi i fer-hi feina, amb unes dimensions que encara avui són manejables. Aquí, Graves també va gestionar una impremta pròpia amb Riding. Amb es nom de Seizin Press hi varen publicar llibres i poemes; durant aquesta primera etapa productiva a Mallorca també varen néixer obres que varen consolidar sa seva reputació internacional, entre les quals hi havia ses novel·les de Claudi i Count Belisarius.

Tot i això, sa casa no era una cel·la d’escriptor tancada al món. Amics des món de sa literatura i s’art anaven a Ca n’Alluny i, en alguns casos, hi quedaven durant temporades llargues. Així, en aquest lloc es pot seguir una part d’aquell procés que més endavant va donar a Deià sa fama de colònia internacional d’artistes. Graves no era s’únic habitant creatiu des poble, però durant dècades en va ser una de ses figures més influents.

Partida, retorn i museu

Amb s’inici de sa Guerra Civil espanyola, Graves i Riding varen haver de deixar Mallorca el 1936. Després varen venir sa Segona Guerra Mundial i una interrupció de deu anys en total. Graves no hi va tornar fins al 1946, aquesta vegada amb Beryl i sa seva família. Ca n’Alluny va tornar a convertir-se en es seu centre de vida permanent. S’escriptor va romandre a Deià fins que va morir el 1985; sa seva tomba senzilla es troba en es petit cementeri des poble.

Després de sa mort de Beryl el 2003, sa propietat va passar a mans públiques o institucionals. Sa casa i es jardí es varen restaurar amb cura i es varen adaptar per rebre visitants. En es jardí es varen seguir expressament es traçat i sa vegetació des anys 1930. A s’estiu de 2006, Ca n’Alluny va obrir com a museu. Avui és també sa seu de sa Robert Graves Foundation, que té cura de sa casa, es jardí i es llegat literari.

Sa importància des museu rau precisament en aquesta continuïtat. No només recorda un poeta i novel·lista britànic, sinó que documenta un vincle cultural durador entre Mallorca i sa literatura en llengua anglesa. Graves va arribar com un foraster, va tornar després de sa guerra i s’exili i va passar a formar part de sa història de Deià. Sa casa fa visible aquest procés millor que una exposició purament biogràfica.

Què hi ha per veure

Sa pel·lícula introductòria

Es recorregut no comença tot d’una entre s’escriptori i ses prestatgeries, sinó amb una pel·lícula sobre sa vida i s’obra de Graves. Dura 15 minuts i combina fotografies històriques, filmacions i entrevistes. És més que un simple resum biogràfic inicial: ses imatges donen profunditat temporal a ses estances que es visiten a continuació. Qui fins aleshores només coneixia Graves de nom entén després per què s’experiència de sa guerra, sa separació d’Anglaterra i es retorn a Mallorca varen ser tan importants per a sa seva escriptura. Alhora, sa pel·lícula ajuda a interpretar correctament es museu: sa introducció estableix es context i, després, sa casa el fa tangible i obre es lloc on va néixer una part considerable d’aquesta feina.

Es despatxos

Ses estances més potents són es dos despatxos. Es escriptoris de fusta, amb sa màquina d’escriure, es llibres i es objectes personals, estan disposats de tal manera que es procés de feina gairebé es pot tocar. Precisament aquesta contenció impressiona: ses estances estan marcades per un ordre acuradament conservat de mobles, eines i objectes d’ús quotidià.

Davant es escriptoris queda clar que, per a Graves, escriure no era només inspiració, sinó una feina metòdica. Es manuscrits i es llibres connecten s’espai privat amb s’obra publicada. Una presentació cronològica de sa bibliografia mostra títols i dates de publicació i evidencia fins a quin punt sa seva producció anava més enllà de ses conegudes novel·les històriques. Sa successió impressionant de publicacions crea un contrast eficaç amb sa quietud de s’habitació on varen ser preparades.

Ses petites marques d’ús mereixen una atenció especial: sa màquina d’escriure com a eina, sa disposició des objectes i sa proximitat entre sa superfície de feina i es llibres. Conten més coses sobre Graves que un retrat decoratiu. Es museu no prova de presentar s’autor com un geni allunyat de sa realitat, sinó que mostra una persona que vivia i feia feina en aquesta casa.

Estances domèstiques i objectes personals

Més enllà des despatxos, Ca n’Alluny continua essent clarament una casa habitada. Es mobles originals, es objectes personals, es llibres i es documents no estan aïllats dins vitrines neutres, sinó situats en es seu context domèstic. Això permet seguir sa frontera entre sa feina i sa vida quotidiana: aquí, sa literatura no va néixer en un institut separat, sinó enmig d’una casa familiar.

Aquesta atmosfera explica per què un recorregut pausat resulta més profitós que passar ràpidament d’una peça a una altra. Ses estances conten històries mitjançant relacions: un manuscrit té un altre efecte devora s’escriptori que dins una biblioteca; un moble remet a sa família i a ses persones convidades que varen visitar Ca n’Alluny amb es pas des anys. Fins i tot ses dimensions modestes de sa casa ajuden a entendre-la, perquè sa xarxa internacional de Graves es reunia en un lloc que continuava essent personal i manejable.

S’autosuficiència tècnica també formava part de sa vida quotidiana històrica de sa propietat. Un generador exposat va subministrar electricitat a Ca n’Alluny entre 1935 i 1963. Al costat des manuscrits, aquests aparells poden semblar secundaris en un primer moment, però fan concretes ses condicions de vida a sa vorera des poble d’aquella època. Es retir literari no estava gens exempt de feina pràctica.

Jardí, oliveres i cítrics

Després de ses estances interiors, es relat passa a fora. Es jardí es va recuperar d’acord amb es plànol històric i sa vegetació des anys 1930. Ses oliveres antigues connecten es terreny amb es paisatge cultural de Deià; es xiprers, ses buguenvíl·lies i altres plantes mediterrànies estructuren es camins. També hi ha zones de cultiu que mostren que es jardí no servia només per contemplar es paisatge i descansar.

S’hort i ses plantacions de cítrics són especialment característics. Graves va plantar un tarongerar amb taronges amargues i mandarines i emprava sa fruita, entre altres coses, per fer confitura. És un d’aquells petits detalls que diferencien Ca n’Alluny d’un espai abstracte dedicat a sa memòria d’un poeta. Entre es arbres i es sementers es fa visible una vida quotidiana en què s’escriptura, sa família, s’autosuficiència i es clima de Mallorca convivien.

Des d’algunes parts des jardí s’obren vistes cap a sa costa, la mar i ses muntanyes de sa Serra de Tramuntana. Tot i això, no és un mirador clàssic que només es visita per fer-hi una foto. Es seu efecte es desplega en relació amb sa casa: a fora, es paisatge triat per Graves; a dins, es texts i es eines de feina amb què hi reaccionava. Per això, quedar una estona en es jardí forma part des recorregut i no s’hauria de tractar com una simple sortida.

Sa visita

De sa pel·lícula a sa casa

Es recorregut previst comença amb sa pel·lícula introductòria de 15 minuts i continua per ses estances domèstiques i de feina conservades fins a arribar an es jardí. Aquest ordre té sentit, perquè molts d’objectes s’entenen millor quan ja es coneixen ses etapes de sa vida de Graves. Qui està familiaritzat amb es seus llibres pot fixar-se després específicament en es manuscrits, sa bibliografia i es llocs de feina; per a qui no en sap res, sa pel·lícula aporta una base suficient.

No té gaire sentit establir una durada estàndard per a tota sa visita. Sa pel·lícula ofereix un inici de durada fixa, però després es temps depèn molt de fins a quin punt es vulguin observar es texts, es llibres, es objectes personals i es jardí. Sa casa no és gaire adequada per a una aturada fotogràfica ràpida. Qui vulgui deixar que ses estances li facin efecte i incloure també es jardí no hauria de calcular es temps massa just.

Tranquil·litat en lloc de multituds

Sa fundació mateixa expressa sa voluntat de no fer passar com més gent millor per sa casa, sinó de permetre experimentar una part de sa tranquil·litat que Graves hi va trobar. Aquesta actitud marca sa visita: Ca n’Alluny és una casa d’escriptor petita, i sa proximitat a es espais originals és es seu vertader principi expositiu.

Tot i això, Deià es pot omplir durant ses èpoques de més afluència turística, i aparcar-hi també resulta més difícil. Qui s’ho pugui organitzar hauria d’arribar més prest durant es dia i reservar sobretot un cert marge per an es trajecte. Fora de sa temporada principal, s’atmosfera des poble i des museu sol ser més tranquil·la; es relat documentat d’una visita d’hivern només esmenta un grapat més de visitants. Això no garanteix que estigui buit, però és una indicació raonable per a tothom que vulgui viure Ca n’Alluny amb tanta calma com sigui possible.

Informar-se abans amb dades actualitzades

Es horaris i es preu de s’entrada no s’han inclòs expressament com a dades permanents en aquest text, perquè poden canviar. Per això, abans des viatge convé consultar sa informació actualitzada que publica es museu per a ses visites. Això és especialment important perquè sa casa no és un recinte accessible cada dia i a qualsevol hora. Qui vulgui combinar sa visita an es museu amb es poble, es cementeri o sa costa també hauria d’organitzar primer es dia entorn de s’accés a Ca n’Alluny.

Com arribar-hi i aparcar

Des de Palma i s’aeroport

Des de s’aeroport de Palma, es trajecte fins a Deià passa per Ma-20, Ma-1110 i Ma-10. Sa distància per carretera és de 32 quilòmetres i es trajecte dura aproximadament 48 minuts. Des des centre de Palma hi ha 27 quilòmetres per carretera fins a Deià; per Ma-1110 i Ma-10, es trajecte dura aproximadament 52 minuts. Aquestes dades arriben fins a Deià, no fins a una plaça d’aparcament garantida just devora es museu.

Es darrer tram passa per sa Ma-10 a través de sa Serra de Tramuntana. Ca n’Alluny es troba a sa vorera nord de Deià, a sa carretera de sortida en direcció a Sóller. Sa barrera està situada en una zona de revolts, de manera que, en acostar-s’hi, estar atent és més important que cercar un edifici museístic visible d’enfora. Vista des de sa carretera, sa propietat és discreta i no s’anuncia com una gran instal·lació turística.

Es temps de conducció indicat no s’ha d’entendre com si inclogués es temps per aparcar. Especialment es dies de més afluència, cercar una plaça a Deià pot durar més. A més, s’accés sinuós per sa Tramuntana exigeix un ritme tranquil, encara que es navegador calculi una hora d’arribada aparentment ajustada.

Aparcar a Deià

A sa casa no hi ha places d’aparcament per a visitants. Per tant, s’ha d’aparcar a Deià allà on hi hagi places reglamentàries disponibles, i es darrer tram fins an es museu es fa a peu. Durant ses èpoques de molta afluència pot resultar difícil trobar aparcament en es poble. Per això, arribar prest no és tant un consell per trobar una sala d’exposicions suposadament buida com una estratègia pràctica per no començar sa visita amb una cerca llarga.

Des des centre des poble, Ca n’Alluny és accessible amb una caminada curta. Com que sa casa està una mica apartada, convé deixar s’equipatge dins es vehicle i reservar una mica de temps per an es camí. Qui després des museu vulgui pujar pes nucli antic costerut fins an es cementeri farà bé de triar es lloc on deixa es vehicle de manera que no hagi de tornar a recórrer cada tram en cotxe.

Amb autobús

Es pot arribar a Deià amb es servei regular d’autobús des de Palma, Valldemossa i Sóller; sa línia indicada és sa 203. Per anar an es museu es poden emprar ses aturades de Deià o de S’Empeltada. Des d’allà s’ha de continuar a peu. S’Empeltada és més a prop de sa propietat, mentre que baixar en es poble pot ser convenient si es vol combinar sa visita an es museu amb es nucli històric.

S’autobús evita haver de cercar aparcament, però obliga a adaptar sa visita an es horaris vigents. Com que sa Ma-10 és s’eix principal de comunicació d’aquest tram de sa Tramuntana, convé comprovar també es trajecte de tornada amb antelació. Es recorreguts a peu entre s’aturada, es museu i es poble formen part de s’excursió; Ca n’Alluny no té cap nus de transport separat just davant s’entrada.

Pels voltants

Deià

Després de sa casa tranquil·la, Deià sembla sa continuació de sa seva història. Ses cases de pedra s’enfilen per sa muntanya i ses elevacions de sa Serra de Tramuntana s’acosten molt an es poble. Graves no va triar aquest lloc per casualitat: es poble li oferia aïllament, paisatge i, alhora, una connexió amb Palma. Més endavant hi varen arribar altres escriptors, artistes i acadèmics, i sa reputació de Deià com a centre artístic es va estendre molt més enllà de Mallorca.

Es nucli antic es pot combinar fàcilment amb sa visita an es museu. Ara bé, també hi queda palesa sa realitat topogràfica que s’amaga darrere ses vistes boniques: es camins i es carrerons pugen de manera notable. Qui va des de sa casa fins a sa part alta des poble no només viu una estampa atractiva, sinó que entén millor fins a quin punt es nucli, es paisatge de marjades i ses muntanyes estan units.

Església i cementeri

Robert Graves està enterrat en es petit cementeri situat devora s’església. Sa tomba és senzilla i fàcil de passar per alt; precisament per això forma un contrapunt potent a sa seva obra extensa. Anar-hi no és una prolongació imprescindible des museu, però completa espacialment sa biografia: a baix o a sa vorera des poble hi ha sa casa de sa seva llarga vida de feina, i a dalt, dins es poble, es seu darrer lloc de repòs.

Es camí fins an es cementeri passa pes nucli costerut i, per tant, no s’hauria de planificar com una desviació casual sense cap caminada addicional. Tanmateix, sa connexió és especialment coherent pel seu significat, perquè no separa Robert Graves de Deià. Sa casa i sa tomba no estan situades dins un recinte commemoratiu artificial, sinó en dos punts d’aquell lloc que va convertir-se en ca seva.

Costa i Tramuntana

Qui passi tot un dia per sa zona pot combinar sa visita an es museu amb Cala Deià o amb un altre destí al llarg de sa Ma-10. Sa cala mostra es vessant rocós des litoral des terme, mentre que sa carretera en direcció a Valldemossa o Sóller obre altres perspectives sobre sa Tramuntana. Tot i això, aquestes combinacions no s’haurien de programar de manera tan ajustada que perjudiquin sa tranquil·litat de sa visita a sa casa.

Es amants de sa literatura també poden entendre Deià com una etapa d’una ruta cultural més àmplia. A sa Tramuntana occidental, diversos llocs recorden escriptors, viatgers i artistes que varen descriure Mallorca o hi varen viure temporalment. Entre tots, Ca n’Alluny continua essent especialment evocadora, perquè no només s’hi conserva un nom o un plafó informatiu, sinó es lloc concret on es vivia i es feia feina.