Català a la UE: Espanya pressiona abans de l'ampliació
El català tornarà a la taula de Brussel·les el 22 de setembre. Espanya durà al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea la petició perquè el català, el gallec i l’eusquera siguin llengües oficials de la UE. No hi haurà cap decisió aquell dia.
El secretari d’Estat per a la Unió Europea, Fernando Sampedro, defensa que l’acord ha d’arribar abans que la Unió incorpori nous estats. Albània i Montenegro figuren entre els candidats més avançats, una ampliació que afegiria noves llengües al reglament europeu.
El català, el gallec i l’eusquera ja són oficials en un estat membre des de fa uns 40 anys. Per obtenir el mateix rang dins la UE, però, Espanya necessita el sí unànime dels 27 estats membres.
Una cita sense vot ni decisió
La qüestió reapareixerà al Consell d’Afers Generals després de més d’un any fora de l’ordre del dia ministerial dels Vint-i-set. Madrid l’hi inscriu com a punt de qüestions diverses: Sampedro hi podrà exposar la posició espanyola, però no s’hi preveu ni un debat de fons ni una votació.
L’últim intent, el juliol de 2025, va topar amb les reserves d’una desena de països, amb Alemanya al capdavant. El Govern espanyol havia presentat la petició d’incloure les tres llengües al règim lingüístic de la UE l’agost de 2023.
Sampedro situa la demanda en les expectatives de 20 milions d’europeus que parlen aquestes tres llengües. Espanya, alhora, manté el suport a l’ampliació i assegura que la petició es resoldrà abans que s’hi incorporin nous membres.
El cost i els dubtes legals frenen l’acord
Madrid ha ofert assumir la despesa addicional de l’oficialitat. La Comissió Europea la calcula en uns 132 milions d’euros anuals, prenent com a referència el cas del gaèlic.
També ha plantejat una aplicació parcial a partir de 2027. Només es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que van representar el 3% dels actes jurídics de l’anterior legislatura.
Alemanya manté, tanmateix, els dubtes jurídics. Segons el servei jurídic del Consell, podria caldre reformar els tractats de la UE per donar base legal a l’oficialitat. El diàleg obert entre Madrid i Berlín no ha acostat les posicions, i el 22 de setembre no està prevista cap decisió.
Temes: Política
Font: Europa Press / Mallorca.com