Català a la UE: Espanya reobre el debat a Brussel·les
El català torna el 22 de setembre a la taula del Consell de la Unió Europea, a Brussel·les. Espanya hi durà també l'euskera i el gallec amb l'objectiu que esdevinguin llengües oficials de la UE. Però els 27 estats no prendran cap decisió aquell dia.
Madrid ha aconseguit que la qüestió reaparegui després de més d'un any fora de l'ordre del dia. L'últim debat, el juliol de 2025, va topar amb les reserves d'Alemanya i d'altres socis.
La petició entra com a punt de qüestions diverses, un espai que dona a Espanya uns minuts per exposar la seva posició i permet intervenir a les altres delegacions. No serveix, però, per aprovar res.
El mur continua sent la unanimitat: tots els estats membres han d'acceptar el canvi. El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, sosté que 20 dels 27 no s'hi oposen. Altres fonts europees situen en almenys deu les delegacions que encara expressen dubtes.
Alemanya manté especialment oberta la qüestió jurídica. Berlín remet al parer del servei jurídic del Consell, que veu possible que calgui modificar els tractats de la UE per donar base legal a l'oficialitat.
Espanya defensa ara la iniciativa en el marc de la futura ampliació de la Unió, amb països com Albània o Montenegro. El seu argument és que seria difícil revisar el règim de llengües per als nous membres sense incorporar el català, l'euskera i el gallec.
El Govern espanyol s'ha ofert a assumir el cost extra, que la Comissió Europea calcula en uns 132 milions d'euros anuals prenent com a referència el gaèlic. També va proposar una entrada parcial a partir de 2027: al començament només es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que Espanya xifra en el 3% dels actes jurídics de l'anterior legislatura.
Temes: Política
Font: Europa Press / Mallorca.com