Erosió després dels incendis forestals: com protegir el sòl
Experts forestals van recomanar el 23 d’agost de 2026 a Madrid, capital d’Espanya, prioritzar la protecció contra l’erosió a les zones cremades abans de plantejar-ne la reforestació. Les barreres als vessants i l’anàlisi tècnica del sòl són les actuacions inicials per evitar que la pluja arrossegui cendra i terra cap als cursos d’aigua.
Eduardo Tolosana, degà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests, va situar en primer terme l’atenció a les persones que han perdut habitatges, negocis o bestiar a causa del foc. Després, cal determinar en quins punts és més urgent intervenir, sobretot segons el pendent i la intensitat de la calor que ha rebut el terreny.
Barreres per retenir terra i cendres
Als pendents pronunciats i molt afectats pel foc, els especialistes proposen instal·lar petites estructures transversals al desnivell, fetes habitualment amb material cremat. Aquestes barreres, conegudes com a palissades, albarrades o feixines segons la tècnica emprada, retenen els sediments transportats per la pluja abans que arribin als torrents o rius.
La mesura busca limitar tant la pèrdua de sòl com la contaminació de l’aigua. Miguel Aguado Arnáez, divulgador ambiental i professor de la Universitat Europea, va advertir que les cendres poden formar una capa descrita com a «quitrà vegetal», capaç de reduir l’oxigenació dels rius i d’afectar-ne la flora i la fauna.
Abans d’actuar, els tècnics han d’avaluar l’estat del terreny. Un incendi que avança de pressa pot cremar principalment els arbustos, mentre que unes flames persistents en un mateix punt poden carbonitzar el sòl i reduir-ne la capacitat de recuperar la coberta vegetal.
Regeneració natural abans de replantar
La reforestació immediata no és necessària a totes les àrees cremades. Les alzines i els roures rebrollen gràcies a les reserves de les arrels, mentre que el pi marítim pot alliberar llavors quan la calor obre les pinyes. Jorge Aguado, tècnic del programa de Boscos de WWF Espanya, va defensar observar primer aquesta resposta natural per no afegir el pas de maquinària i personal a un terreny ja degradat.
La intervenció pot ser necessària si la vegetació no es recupera o si creix amb una densitat que incrementi el risc davant un altre incendi. Els primers brots verds poden aparèixer aproximadament al cap d’un any, amb els arbustos com a primera fase de recuperació perquè les seves arrels ajuden a fixar el sòl. Un bosc dens, però, necessita de mitjana entre 40 i 50 anys per regenerar-se.
Segons Tolosana, la instal·lació de palissades, albarrades o feixines costa entre 1.500 i 4.000 euros per hectàrea. Aclarir una regeneració massa densa pot costar entre 500 i 1.500 euros per hectàrea, i una reforestació necessària, entre 3.000 i 5.000 euros per hectàrea.
Temes: Incendis · Natura i fauna · Sanitat · Medi ambient · Incendis forestals
Font: Europa Press / Mallorca.com