Català a la UE: Espanya frena noves llengües
Espanya posa el català al centre de qualsevol ampliació lingüística de la Unió Europea. El 5 de setembre, el Govern espanyol ha avisat que no acceptarà noves llengües oficials de la UE vinculades a futurs Estats membres mentre el català, el basc i el gallec no rebin aquest mateix estatus. Madrid ha demanat incloure la qüestió al pròxim Consell d'Afers Generals.
La posició endureix la negociació, però l'Executiu manté que dona suport fermament a l'ampliació de la Unió Europea. Fonts del Ministeri d'Afers Exteriors ho resumeixen així: «Per a Espanya no és possible acceptar noves llengües oficials si abans no s'ha aprovat l'oficialitat del català, el basc i el gallec».
El vot de 27 països encara no arriba
Espanya va presentar la petició perquè les tres llengües fossin oficials a la UE l'agost de 2023. La decisió exigeix la unanimitat dels 27 Estats membres, un suport que encara no ha aconseguit.
L'últim intent, el juliol de 2025, va topar amb el rebuig d'una desena de socis, amb Alemanya al capdavant. El Ministeri d'Afers Exteriors alemany va mantenir els dubtes fins i tot després de la reunió que José Manuel Albares va tenir al maig amb el seu homòleg alemany.
El 22 de setembre, sense debat de fons previst
El 22 de setembre, el Govern espanyol podrà tornar a defensar la seva posició davant els socis europeus. Serà la primera vegada que el català, el basc i el gallec tornen a l'ordre del dia des del juliol de 2025, tot i que no s'espera un debat de fons.
Per convèncer els països reticents, Espanya s'ha ofert a assumir el cost addicional. La Comissió Europea el calcula en uns 132 milions d'euros anuals, prenent com a referència l'irlandès. També ha plantejat una aplicació parcial a partir de 2027: només es traduirien els reglaments del Consell i del Parlament Europeu, que van representar el 3 % dels actes jurídics de l'anterior legislatura.
Temes: Política
Font: Europa Press / Mallorca.com