Balears: el lloguer destapa pobresa oculta el 2025
Pagar l'habitatge fa caure sota el llindar de la pobresa persones que abans no hi comptaven. A les Balears, una de les zones residencials tensionades que assenyala l'estudi, aquesta pobresa oculta es concentra en llars amb alta vulnerabilitat. L'informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), publicat dimecres, calcula que el 2025 hi havia 1,95 milions de casos a Espanya.
La pobresa oculta és la que apareix quan es resten dels ingressos els diners necessaris per accedir a un habitatge. Amb el recompte habitual, la taxa de pobresa relativa era del 19,5% de la població el 2025. Després de descomptar aquest cost, puja al 23,5%.
L'estudi parteix de microdades de l'Enquesta de Condicions de Vida de l'Institut Nacional d'Estadística. Fedea adverteix que mirar només els ingressos disponibles no retrata prou bé la situació econòmica que queda després de pagar per viure.
El lloguer de mercat concentra els casos
El cop més fort el reben els qui viuen de lloguer a preu de mercat. Aquest tipus de lloguer va passar del 12,1% de la població el 2014 al 17,4% el 2025.
Entre aquests inquilins, la pobresa calculada només amb els ingressos afectava el 32,8% el 2025. Quan es descompta el lloguer efectivament pagat, la xifra s'enfila al 49,9%. Un de cada quatre inquilins que inicialment no era considerat pobre travessa el llindar després d'abonar la renda.
El lloguer de mercat reuneix el 72,5% dels 1,95 milions de casos de pobresa oculta detectats a Espanya. Fedea situa les Balears, Madrid i Catalunya entre les zones on aquesta fragilitat vinculada a l'habitatge es concentra més.
Llars joves i nascudes fora de la Unió Europea
El perfil més exposat és el de les llars amb una persona de referència jove i nascuda fora de la Unió Europea. L'informe també mesura la privació material i social severa: el càlcul convencional de la pobresa només identificava el 46,7% de les persones en aquesta situació el 2025.
La proporció puja al 56,9% en restar el cost d'accedir a l'habitatge i arriba al 66,1% si s'hi incorpora tota la despesa residencial. Els autors proposen que les ajudes de garantia d'ingressos, com l'Ingrés Mínim Vital, tinguin en compte de manera expressa el cost de l'habitatge.
L'estudi també incorpora l'avantatge econòmic de no haver de pagar una renda de mercat, l'anomenat lloguer imputat. Amb aquest càlcul, uns 3,38 milions de persones considerades pobres pels seus ingressos monetaris deixarien de ser-ho, sobretot propietaris d'edat més avançada sense hipoteca. No significa que tinguin més diners disponibles, sinó que assumeixen un cost d'allotjament menor que altres llars amb ingressos semblants.
Font: Europa Press / Mallorca.com