La Mediterrània s'escalfa fins a 4.000 metres
La Mediterrània acumula més calor i més sal fins a fondàries d'entre 3.000 i 4.000 metres. L'estudi, difós el 16 de setembre de 2026, detecta el canvi a totes les conques del mar i una acceleració més marcada al Mediterrani central i oriental i a l'Adriàtic. En algunes zones, l'escalfament avança fins a 0,3 graus Celsius per dècada.
Els investigadors han revisat mesures de temperatura i salinitat —la quantitat de sal de l'aigua— preses en campanyes oceanogràfiques i per boies robotitzades entre 1950 i 2025. Per cada quilogram d'aigua, la salinitat puja prop d'una dècima de gram cada dècada.
La capa superficial canvia de pressa
Els primers 100 metres del mar Mediterrani han registrat els darrers anys temperatures aproximadament dos graus Celsius per damunt de la mitjana de 1950 a 1999. Des de l'any 2000, l'aigua superficial s'escalfa a un ritme de prop de mig grau Celsius per dècada, entre dues i tres vegades més de pressa que la superfície oceànica mundial.
L'Adriàtic concentra el canvi més accelerat, fins al fons marí. Segons la recerca, l'aigua profunda del sud de l'Adriàtic s'ha escalfat des del 2000 prop de sis vegades més ràpid que en una conca mediterrània habitual.
Menys barreja, menys marge per a les espècies
La temperatura i la sal modifiquen la densitat de l'aigua i, per tant, com es barreja la superfície amb les capes profundes. A bona part de la Mediterrània pesa més l'escalfament: l'aigua de dalt perd densitat i es barreja amb més dificultat amb la de sota.
A l'Adriàtic, l'aigua densa continua enfonsant-se i du oxigen cap a les profunditats del Mediterrani central i oriental. Però aquesta aigua que baixa és ara més càlida i més salada que abans, segons Elena Terzic, autora de l'estudi de l'Institut Ruder Boskovic de Croàcia.
La recerca no ha mesurat l'oxigen. Els autors recorden, però, que l'aigua més calenta en pot retenir menys i que ja s'han documentat descensos d'oxigen en algunes parts de la Mediterrània. Això redueix els espais de refugi per a les espècies marines que cerquen aigües més fredes.
El següent pas serà aclarir quin pes tenen l'atmosfera, l'evaporació, la pluja, els rius i l'entrada d'aigua atlàntica per l'estret de Gibraltar en aquesta acceleració. També volen comprovar si els models climàtics en reprodueixen correctament l'evolució.
Font: Europa Press / Mallorca.com