Espanya prepara ràtios d'escoleta de 4 infants
Menys infants per aula i més temps per atendre'ls un a un. Els pediatres reclamen que Espanya acceleri la reducció de les ràtios d'escoleta, és a dir, del nombre màxim d'infants que pot haver-hi a cada grup. El Ministeri d'Educació ja planteja passar dels límits actuals de vuit, 14 i 20 menors a quatre, sis i vuit, segons l'edat.
La proposta encara es troba en tramitació normativa. La previsió oficial és començar a aplicar-la el curs 2027-2028 i fer el canvi de manera esglaonada fins al 2029-2030.
Ara, les xifres màximes autoritzades a Espanya solen ser de vuit bebès per aula fins al primer any de vida, 14 infants entre els 12 mesos i els dos anys i 20 entre els dos i els tres anys. Hi ha variacions entre comunitats autònomes.
Més atenció en els primers tres anys
La doctora Miriam de Nazaret García del Saz, de l'Associació Espanyola de Pediatria i de la Societat Espanyola de Pediatria Social, defensa que les ràtios s'han de fixar amb criteris científics i atenent les necessitats del desenvolupament. Per a ella, no és només una qüestió d'organització: determina el temps, l'atenció i la qualitat de la relació que rep cada infant.
Segons l'especialista, els grups més petits entre els zero i els tres anys permeten una atenció més individualitzada i poden afavorir el desenvolupament del llenguatge, la regulació emocional i l'aprenentatge precoç. També faciliten detectar possibles dificultats de desenvolupament. En grups massa nombrosos, en canvi, és més difícil respondre a les necessitats concretes de cada infant.
Aules que s'adaptin a cada manera d'aprendre
La doctora Beatriz Fernández Prudencio, de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària, també reclama aules neurodiverses: classes que ofereixin a cada infant els suports que necessita per participar i aprendre amb la resta. Segons la pediatra, aquest model beneficia tot l'alumnat, no només qui requereix suport específic.
Els infants amb trastorn de l'espectre autista, dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, dislèxia o altres dificultats d'aprenentatge poden necessitar mesures concretes. Fernández Prudencio adverteix, però, que els diagnòstics no han de convertir-se en etiquetes que defineixin el menor. El pediatre d'Atenció Primària pot observar-ne l'evolució, identificar senyals d'alerta i acompanyar les dificultats d'aprenentatge, comunicació, atenció o conducta.
De cara a l'inici de curs, els especialistes aconsellen recuperar de manera gradual horaris regulars de son i àpats, sense presses ni una exigència excessiva.
Font: Europa Press / Mallorca.com