Balears rebutgen 412 milions més l'any en finançament
El Govern balear ha votat contra el nou model de finançament aquest divendres a Madrid, tot i que li podria aportar 412 milions d'euros més l'any. El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) l'ha aprovat amb els vots del Govern central, Catalunya i les Canàries. Antoni Costa, vicepresident primer i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, sosté que el text deixa fora les demandes de les Illes.
Costa retreu que no s'hagi recollit cap de les reclamacions consensuades a les Balears. El Govern considera que la insularitat perd pes en el nou càlcul i que tampoc no s'hi inclouen la població flotant ni el creixement demogràfic.
El cost dels serveis a les Illes
La població balear ha crescut un 50 per cent en els darrers 20 anys, segons Costa. A això hi suma els milions de turistes i treballadors temporals que cada any també fan ús dels serveis públics de les Illes.
El vicepresident reclama igualment el principi d'ordinalitat. Segons les seves dades, les Balears són les segones que més aporten al sistema de finançament, però ocupen el desè lloc en els recursos que reben.
Costa també alerta que el model pugui acabar obligant totes les comunitats a igualar a l'alça alguns impostos.
Els 412 milions depenen del Congrés
La Delegació del Govern defensa que el model elevaria en 412 milions d'euros anuals els recursos que reben les Balears respecte del sistema actual. Amb aquest canvi, l'arxipèlag passaria d'estar per sota de la mitjana a situar-se per damunt en finançament per habitant ajustat.
El nou sistema encara ha de superar el tràmit al Congrés. Si tira endavant, el càlcul de la població ajustada incorporaria la insularitat i una nova variable de costs fixos, pensades per tenir en compte el sobrecost dels serveis públics en territoris amb poca població o característiques específiques.
Font: Europa Press / Mallorca.com