Balears busca frenar retallades de pesca a Brussel·les
La flota d’arrossegament de les Balears ha reduït l’esforç pesquer més d’un 50 % en deu anys. Les captures desembarcades ja queden prop d’un 40 % per sota de la mitjana dels darrers 30 anys. Amb aquestes xifres damunt la taula, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, viatjarà el 3 de setembre a Brussel·les per demanar que no arribin noves retallades automàtiques.
Simonet hi anirà amb el director general de Pesca, Antoni M. Grau, per reunir-se amb el comissari europeu de Pesca i Oceans, Costas Kadis. Balears compartirà posició amb Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, que al maig ja varen enviar a la Comissió Europea una proposta conjunta per canviar les normes de pesca al Mediterrani.
La trobada ha de servir perquè Brussel·les digui si està disposada a convertir aquelles peticions en canvis concrets de la legislació europea. Per a les Illes, la discussió arriba abans de preparar les possibilitats de pesca del 2027.
Més pes per al territori en les decisions
Les cinc comunitats plantegen un reglament òmnibus de pesca, una via per revisar de manera concreta la Política Pesquera Comuna i altres reglaments europeus. Volen mantenir els avanços ambientals, però incorporar amb més força l’impacte econòmic i social de les decisions.
La proposta reclama un estatus jurídic propi per a la flota costanera mediterrània, més gestió regionalitzada i menys obligacions de control. També posa damunt la taula el càlcul de l’esforç pesquer i el Pla plurianual per a la pesca demersal al Mediterrani occidental, que fixa, entre altres aspectes, els dies de feina de la flota d’arrossegament.
Balears defensarà la seva condició insular i la cogestió dels caladors: més participació de les administracions territorials, els pescadors, la comunitat científica i la resta d’agents implicats. El Govern sosté que cada zona del Mediterrani necessita decisions ajustades a les seves condicions ecològiques i socioeconòmiques.
Les Illes volen evitar un nou tall automàtic
Les comunitats demanen que Europa no es guiï només per criteris biològics. Volen que també pesin els indicadors econòmics i socials, i que es revisi el sistema que lliga tota una pesqueria a l’estat de l’espècie més vulnerable.
També qüestionen el doble límit que s’aplica a la gamba vermella: restriccions tant als dies de pesca com a les captures. Segons les dades de la Conselleria, la reducció de jornades i la pèrdua d’embarcacions expliquen la caiguda de més del 50 % de l’esforç pesquer en una dècada.
El document conjunt alerta igualment de la pèrdua continuada de barques i llocs de feina, de l’envelliment de les embarcacions i de les dificultats per assegurar el relleu generacional. Davant la revisió del Pla plurianual, les Illes i les altres regions demanaran que es prioritzin mesures de selectivitat i solucions adaptades a cada pesqueria, en lloc de reduir novament les jornades de manera automàtica.
Temes: Agricultura · Medi ambient · Política · Economia · Palma
Font: Europa Press / Mallorca.com