Wassertemperatur Mallorca Dezember

En es desembre sa temporada de platja a Mallorca fa temps que ha acabat oficialment, però es mar no coneix calendari. Es refreda més a poc a poc que s'aire, i per això, encara setmanes després des primer vent fred de tardor, es manté sensiblement més temperat del que un esperaria. Si això basta per a una jornada de bany de veritat o només per a un bot curt i valent dins s'aigua, ho aclareix aquest text – juntament amb sa qüestió de per què s'aigua sempre va per darrere de s'aire, on es troben es racons més càlids al voltant de s'illa i què val encara la pena davall sa superfície en es desembre.

Sa temperatura de s'aigua en es desembre

Sa resposta per endavant: banyar-se en es desembre a sa costa de Mallorca és possible, però només per a qui no li fa por s'aigua freda. Es mar, aquest mes, marca de mitjana 16,0 °C – una temperatura que sa majoria de sa gent ja no considera agradable, sinó fresca a freda. Per comparar: només ben per damunt d'aquest valor, amb xifres com ses que Mallorca no assoleix fins a finals de primavera, es parla generalment d'aigua ben temperada. Tot el que hi ha per davall es descriu com a fresc o desagradable, i és precisament en aquesta zona on es mou es desembre. Per a un bot curt i vivificador n'hi ha prou, però per a nedar de manera prolongada sense vestit de neoprè resulta desagradablement fred per a sa majoria.

Tot i així, es desembre a Mallorca no és cap mes d'hivern trist. S'illa es considera, amb raó, una de ses regions costaneres més suaus d'Europa en aquesta època de l'any – ses gelades són pràcticament desconegudes a sa costa, i fins i tot en dies ennuvolats es valors solen mantenir-se dins un marge que fa agradables ses passejades llargues vora s'aigua. Sa qüestió és sa llum: es dies són curts, amb 9,2 h, es sol queda baix fins i tot al migdia, i sa fosca arriba d'hora. Qui visita s'illa en es desembre sol plantejar-se es mar més com a escenari per a una passejada per sa promenade que no com a lloc per passar-hi tot un capvespre dins s'aigua.

Palma es mostra, en aquesta època, des d'una altra cara: es mercats de Nadal al voltant de sa Seu i pels carrerons des centre històric creen un ambient que té ben poc a veure amb ses vacances de platja, però que demostra fins a quin punt s'illa pot ser variada fora de sa temporada d'estiu. Alhora, a sa Serra de Tramuntana, per damunt de certes altituds, ben bé pot nevar – un contrast que sorprèn molts de visitants de primera vegada, quan a sa costa encara passegen amb jersei i, pocs quilòmetres més enllà, a sa muntanya hi ha neu. Aquesta amplitud entre es clima suau de sa costa i es temps hivernal de muntanya és una des raons per què es desembre a Mallorca és climàticament més interessant del que faria pensar sa simple qüestió de si es pot banyar-se.

Per què es mar va per darrere de s'aire

Sa raó per què es Mediterrani encara és relativament suau en es desembre, tot i que s'aire ja fa temps que ha agafat un caràcter tardorenc-hivernal, es troba en una propietat física senzilla: s'aigua té una capacitat calorífica molt més alta que s'aire. Per escalfar o refredar una quantitat determinada d'aigua cal molta més energia que sa que exigiria es mateix canvi de temperatura a s'aire. Mentre que sa temperatura de s'aire damunt s'illa pot canviar de manera notable en pocs dies després d'un canvi de temps, es mar reacciona amb lentitud – emmagatzema sa calor de s'estiu durant mesos i només sa desprèn d'ella a poc a poc.

Aquesta inèrcia es pot observar bé en es transcurs de s'any. Sa temperatura de s'aire arriba al seu punt màxim ja en ple estiu: es mes d'aire més càlid arriba a 30,2 °C. Es mar, en canvi, necessita més temps per absorbir aquesta calor i no assoleix es seu màxim fins més tard: es mes d'aigua més càlid se situa en 24,7 °C, és a dir, un bon mes després des punt màxim de s'aire. A l'inrevés passa el mateix a s'hivern – s'aigua no es refreda al mateix ritme que s'aire, sinó que també aquí va per darrere, i això és precisament sa raó per què es desembre resulta més suau a la vora de mar del que faria pensar només sa temperatura de s'aire.

Aquest desfasament es fa més evident a sa primavera, quan sa diferència entre s'aire i s'aigua és més gran. A l'abril, per exemple, s'aire ja puja fins a 19,3 °C, mentre que es mar, amb 14,9 °C, encara queda notablement per darrere de s'estació de l'any – un efecte que molts de visitants de primavera subestimen quan volen anar a banyar-se amb un aire ja càlid d'estiu i llavors es troben amb un mar encara fred. A sa tardor i a principis d'hivern aquesta relació s'inverteix: s'aire es refreda més ràpid que es mar, de manera que s'aigua en es desembre es manté relativament suau en comparació amb sa temperatura de s'aire. Qui ha entès aquest mecanisme pot situar de manera plausible sa temperatura de s'aigua de cada mes sense haver de consultar cada vegada ses xifres exactes – sa regla és senzilla: es mar sempre reacciona amb retard, mai a l'instant.

On s'aigua és més calenta en es desembre

Encara que s'illa en conjunt ofereixi una única sèrie de mesures de temperatura de s'aigua, es mar al voltant de Mallorca en es desembre no té, ni de bon tros, sa mateixa temperatura pertot arreu. Sa rapidesa amb què un tram de costa emmagatzema i desprèn calor depèn molt de sa forma de sa badia i de sa profunditat de s'aigua. Ses badies planes i resguardades s'escalfen més ràpid a s'estiu i també es refreden més ràpid a s'hivern, perquè hi ha manco volum d'aigua per emmagatzemar sa calor de s'estiu. Es trams de costa profunds i oberts reaccionen amb més lentitud en ambdues direccions – no arriben a escalfar-se tant a s'estiu, però mantenen sa calor més temps a s'hivern.

A sa part sud i est de s'illa, com per exemple al voltant de ses badies planes de sorra de Colônia de Sant Jordi, a sa Playa de Palma o pels pobles de sa costa est entre Cala Millor i Portocristo, aquest mateix efecte fa que s'aigua tendeixi a mantenir-se una mica més suau a finals de tardor i principis d'hivern que en altres llocs. Ses badies aquí solen ser més planes, ses masses d'aigua més petites, i sa calor residual de s'estiu sol conservar-se una mica més temps en aquestes conques resguardades.

A sa costa nord-oest, al llarg de sa costa rocosa i escarpada de sa Serra de Tramuntana entre Sóller i Banyalbufar, sa situació és a l'inrevés: aquí s'aigua és molt més profunda, i a més sa posició exposada afavoreix una major barreja per mor des vent i des corrents. Això fa que sa calor de s'estiu es dissipi més ràpid i que es mar en es desembre tendeixi a ser més fred aquí que en ses badies resguardades des sud i des est.

És important fer una salvetat: per a badies o platges concretes no hi ha sèries de mesures pròpies i verificades, sinó només ses dades de s'illa en conjunt. Ses diferències esmentades es basen en relacions oceanogràfiques generals entre sa profunditat de s'aigua, sa forma de sa badia i s'exposició – són una tendència fiable, però no una base per a xifres exactes de graus a una platja concreta.

Es mar en es desembre comparat amb sa resta de l'any

Si es mira tot es transcurs de l'any, es desembre, amb 16,0 °C, queda clarament per davall des mes d'aigua més càlid de l'any, que arriba a 24,7 °C. Sa distància respecte des mes d'aigua més fred, en canvi, és més petita: en es febrer o en es març, quan es mar passa pel seu punt més baix, sa temperatura davalla fins a 13,7 °C – només pocs graus per davall des valor de desembre. Això mostra que es desembre ja es troba en sa fase descendent, però encara té per davant es veritable punt més baix de s'hivern.

Més interessant que sa comparació amb es extrems és mirar es mes que, dins es calendari, queda exactament a s'altre costat de l'any: es juny, sis mesos enfora des desembre. Tots dos mesos estan, en termes purament numèrics, igual de lluny des punt màxim d'estiu i des punt màxim d'hivern, i tanmateix s'aigua es comporta de manera diferent en cadascun. En es juny sa temperatura de s'aigua se situa en 21,0 °C – sovint no gaire per damunt des valor de desembre, tot i que es juny ja es troba en ple principi d'estiu segons es calendari. Sa raó torna a ser sa inèrcia tèrmica: en es juny es mar encara no ha absorbit del tot sa calor de s'estiu que just comença, mentre que en es desembre encara no ha perdut del tot sa calor residual de s'estiu passat. Aquesta asimetria entre primavera i final de tardor és un des trets més notables des cicle anual de s'aigua mediterrània.

Fent sa mitjana de tot l'any, sa temperatura de s'aigua se situa en 18,9 °C, i es desembre queda clarament per davall d'aquest valor – un senyal que forma part de sa meitat més freda de l'any, sense arribar encara al seu punt més baix. Qui vulgui entendre es mar en tota sa seva amplitud fa bé, per tant, de no considerar es desembre de manera aïllada, sinó com un punt dins una corba que té es seu cim a finals d'estiu i no arriba al seu punt més baix fins a principis de primavera – bastant més tard des que faria pensar només una ullada al calendari.

Banyar-se, fer esnòrquel, bussejar: què val la pena ara

Amb una temperatura de s'aigua de 16,0 °C, es mar en es desembre es troba en un marge en què un banyador normal només basta, per a sa majoria de sa gent, per a estades molt curtes dins s'aigua. Un bot ràpid dins i fora es pot fer bé, però nedar de manera prolongada i relaxada resulta ràpidament desagradable per a molts, perquè es cos es refreda de pressa a aquesta temperatura. Qui vulgui quedar-se més estona dins s'aigua, per exemple per fer esnòrquel vora ses costes rocoses, va molt més bé amb un vestit de neoprè – no per precaució, sinó simplement perquè sa temperatura queda per davall de sa zona de confort en què sa majoria de sa gent es troba bé sense protecció contra es fred.

Per als bussejadors, en es desembre canvia sobretot s'equip, no necessàriament s'experiència davall s'aigua. Un vestit semisec o sec és, en aquesta època de l'any, s'opció més lògica, ja que ses immersions llargues, amb sa temperatura actual de s'aigua i sense una protecció adequada contra es fred, es tornen desagradables i, a la llarga, fins i tot arriscades. Sa visibilitat davall s'aigua, en canvi, sol beneficiar-se de s'època més freda: sa densitat de plàncton és menor a s'hivern que en es mesos càlids d'estiu, quan ses floracions d'algues i plàncton solen enterbolir s'aigua. Per això, s'aigua en es desembre sovint és més clara que en ple estiu, encara que ses tempestes hivernals puguin provocar, en dies concrets, mar més remoguda i pitjor visibilitat.

En definitiva, es desembre és, per tant, manco adequat per a jornades llargues de bany, però sí per a tots aquells que vulguin entrar dins s'aigua amb s'equip adequat: un bot curt i refrescant sense neoprè és factible, fer esnòrquel o bussejar de veritat funciona bé amb protecció contra es fred, i qui hi aporti totes dues coses – neoprè i una mica de disposició a suportar es fred – es veu recompensat sovint amb un mar sorprenentment clar, que a s'estiu no s'hi troba de sa mateixa manera.

Preguntes freqüents