Amayó Trattoria Pizzeria

Amayó Trattoria Pizzeria es troba en un carrer tranquil del barri palmesà d'Arxiduc, a poques passes d'aquella plaça en forma d'estrella que gairebé ningú de la ciutat anomena pel seu nom oficial: per a tothom és la plaça de l'Obelisc. La casa es defineix com a trattoria, i aquí això no és decoració. Va de pasta feta a mà, de pizza sortida del forn propi i d'una carta pensada per compartir. La cuina es presenta com a italiana casolana i s'aguanta sobre dues coses: la tradició d'on vénen les receptes i allò que dóna el Mediterrani que té al davant. Per això el peix fresc i les verdures de temporada són al mateix nivell que els clàssics. Què arriba a taula a Amayó Trattoria Pizzeria La pasta sosté la carta i arriba en moltes formes: trofie a la manera de la casa, gnocchi alla sorrentina, paccheri a la pescadora, tagliatelle amb gambes i carbassó, una lasanya clàssica i raviolis en dos farciments — de ricotta i tòfona i en una versió siciliana amb albergínies. Els espaguetis a la carbonara es lliguen de manera tradicional amb ou, no amb nata. Qui hagi d'evitar el gluten troba les pennette en versió sense gluten. Al costat hi ha un apartat propi de risotto, cosa que no es dóna per feta en una casa amb forn de pizza: carbassa amb gorgonzola, parmesà amb galta de bou estofada, tòfona amb xampinyons i una versió carbonara amb burrata i tomàquet sec. Entre els entrants hi trobaràs algunes coses que rarament comparteixen carta italiana a Palma: provolone alla pizzaiola, una parmesana d'albergínies, vitello tonnato, formatges cruixents i els nachos Amayó — tires de massa de pizza fregida que arriben amb parmesà i una crema de tòfona. La tabla Amayó en reuneix uns quants en una sola comanda. Els principals segueixen en el mateix registre sense pretensions: galta de bou, bacallà a la puttanesca, orada, pop a la brasa i les albóndigas de la nonna, les mandonguilles de l'àvia. La carta de pizzes Les pizzes es divideixen en dues fileres. Les clàssiques porten els noms que hom coneix — margherita, búfala, napoli, diavola, capricciosa, parma, tartufo. Les especials són la part més personal: bomba i amayó porten la vora farcida, l'una de crema d'albergínies i l'altra de crema de formatge. Bacio i ripieno antojo són variants de calzone, la fresca va sobre base de focaccia i la nallorca ajunta sobrassada i ou — l'ingredient mallorquí sobre massa italiana. Una norma de la casa surt escrita sense embuts a la carta: no es fan pizzes amb ingredients afegits ni meitat i meitat. No és antipatia, sinó la posició d'una cuina que dóna les seves combinacions per acabades. Dolços, vi i digestius Al final arriba el repertori esperable, ben resolt: tiramisù, panna cotta, cheesecake de pistatxo, brownie amb gelat, maduixes amb mascarpone, affogato. Dues pizzes de postres, una de Nutella i una de pistatxo, són la propina per a les taules que no saben decidir-se. La carta de vins està partida en dues: italians com falanghina, pinot grigio, aglianico i primitivo al costat de verdejo, albariño, rioja i ribera espanyols, a més de lambrusco i prosecco. En els digestius la cosa es torna clarament italiana — amaro, fernet, averna, limoncello, sambuca —, tot i que les herbes mallorquines mantenen el seu lloc. També hi ha una cervesa sense gluten a la llista. Pati i per emportar Amayó no té terrassa al carrer. El que sí que té és un pati cobert que la mateixa casa anomena el seu porche interior — un racó arrecerat que en un carrer estret val més que unes taules vora la vorera. Hi ha plats vegetarians al llarg de tota la carta i també opcions veganes. Per als comensals sense gluten hi ha un límit que Amayó diu amb claredat: la pasta es pot demanar sense gluten, la pizza no. Si prefereixes menjar a casa, els plats també surten com a lliurament a domicili o per emportar; entre setmana hi ha a més un plat del dia.