Bar Andaluz

Bar Andaluz és a s'Arenal, uns quants carrers darrere del passeig marítim, en un carreró estret pel qual ningú no passa per casualitat. Des de fora el local amb prou feines crida l'atenció; no és dels que busquen clientela de pas a la Platja de Palma. Qui creua la porta acostuma a saber ja per què hi ve. A dins, la fama s'explica tota sola. Aquí es cuina des del 1985, i el Mallorca Zeitung inclou Bar Andaluz entre les adreces on van a menjar els mateixos illencs. En aquest tram de costa, conegut sobretot com el Ballermann, això és més l'excepció que la norma. La casa es descriu a si mateixa en poques paraules: l'especialitat són les tapes variades. El nom, això sí, despista una mica. D'andalús hi ha sobretot el rètol: la cuina es defineix com a mediterrània i tira clarament cap al mallorquí. A la carta hi ha gambes de Sóller, i al final arriben a taula les herbes, el licor de l'illa, juntament amb el compte. El rastre andalús apareix on un més el busca, a la fregidora: els calamars a l'andalusa, passats per farina i fregits al moment, són dels plats pels quals es torna. El que arriba a taula a Bar Andaluz El local el van fundar María i Miguel, i la base de la cuina no ha canviat des d'aleshores: bon gènere, tractat de manera tradicional i mediterrània. La carta va de l'ensaladilla, l'amanida de patata espanyola, fins a les gambes fresques que es cobren al pes: aquí es pot menjar molt senzill o tirar la casa per la finestra, i cap de les dues coses estranya. Al davant hi va el pop a la planxa, que la mateixa casa posa en primer lloc. Al costat s'hi succeeixen tapes i entrants: olives, pa amb allioli, gambes a l'allet, un carpaccio mixt de peix salat i fumat. Qui demana més fort hi troba rap i lluç entre els peixos, i filet de vedella i costelletes de xai de llet entre les carns. S'acompanya amb vi o amb una cervesa que la casa s'esforça a tirar bé. Una sala estreta a tota velocitat El menjador és petit i estret, i les taules són arran l'una de l'altra. Entre elles s'hi mouen cambrers que no perden el fil ni en el moment de més enrenou i que deixen els plats amb una frase deixada anar. Les tapes surten acabades de fer d'una cuina mínima, de la qual de vegades se sent cantar; al vespre allò funciona com un caos ben assajat. Les places són poques i solen estar ocupades. La paciència forma part de la visita: s'espera que quedi lliure una taula o un lloc a la barra. Qui aguanta s'emporta les herbes al final, i no com a tracte especial per als habituals, sinó per a tothom. Bar Andaluz i la Platja de Palma s'Arenal tanca per l'est una badia llarga on l'hostaleria fa dècades que s'orienta al turisme alemany. La casa es planta just al davant d'això: un local espanyol amb públic espanyol, a uns quants carrers del passeig i, tot i així, clarament fora del seu negoci. Aquí res no és elegant ni espectacular: la qualitat és a la compra, no al mobiliari. És justament el que converteix Bar Andaluz en una d'aquelles adreces que un passa a un altre quan algú pregunta on es pot continuar menjant espanyol a la Platja de Palma.