Bodegón Nigro

Bodegón Nigro és un local argentí al nord de Palma, uns quants carrers més amunt de la Plaça d'Espanya, obert des del 2024. Un bodegón, a l'Argentina, no és un lloc d'alta cuina sinó la taverna del barri: racions grosses, taules juntes i receptes que un coneix de casa. Sobre això està construïda aquesta casa, i la duen els seus propis amos argentins, que hi fan feina. També és petit. El menjador s'omple de pressa i qui hi passa sense reserva sol quedar-se a fora. Aquí no s'hi sopa en silenci: sents la taula del costat, el servei va ràpid i els plats que surten de la cuina estan pensats per a dues persones. No és un defecte del concepte, és la seva raó de ser. El que Bodegón Nigro posa a taula El capítol més gran de la carta es diu "Che, ¿compartimos?" i ho diu de veres. Allà hi ha les milanesas, escalopes de vedella arrebossades que aquí no són un acompanyament sinó el centre del vespre. La Milanesa Nigro duu salsa de pizza, mozzarella, saltat de bolets, cansalada, ceba tendra i ous ferrats; la Napolitana és més sòbria, amb tomàquet i pernil dolç; la Fugazzetta va amb ceba i olives negres. La Ratona hi suma salsa de formatge, cansalada cruixent i ous ferrats, i la Gaucha provolone, chimichurri i pebrots torrats. També n'hi ha amb espaguetis en crema de tòfona o amb crema de gorgonzola, nous i ceba morada. Totes són de vedella i arriben amb patates fregides o amanida. Qui prefereixi la carn sencera demana el matambre de vedella a la pizza. Entrants, empanades i la regla de les dues unitats Per començar, la carta duu les mollejas de vedella al verdeo, lletons en salsa de ceba tendra. Al costat: el matambre arrollado amb maionesa de chimichurri; la provoleta, provolone fos amb chimichurri i pebrots torrats; i els sorrentinos fregits farcits de burrata i pesto vermell en crema de parmesà. Dels conserves de la casa surten la llengua a la vinagreta, l'escabetx de pollastre i l'albergínia escabetxada. Les empanades són casolanes i estan expressament racionades: com a màxim dues unitats per persona, així ho diu la carta. Entre elles, la salteña de carn tallada a ganivet amb salsa tradicional del nord argentí, la criolla, una de ceba amb mozzarella i olives negres, una capresse i una altra de vacío amb provolone. Pasta, postres i vins argentins La pasta figura a la carta com la de l'àvia i no és cap concessió a qui no sigui argentí, sinó part de la mateixa història d'immigració d'on ve la milanesa. Els raviolis van farcits de vacío estofat al Malbec i els sorrentinos, de carabassa. Els postres els fa la casa. La chocotorta es munta amb galetes de xocolata i el vigilante posa la pasta de moniato al costat d'un tros de formatge, un clàssic argentí. Al seu costat, tiramisú i banoffee. El celler té un accent clar: Malbec i Cabernet Franc de Mendoza, un Torrontés de Salta i, vora ells, blancs espanyols de Rueda i Rías Baixas. El barri i la segona adreça El local és en una zona residencial al nord del casc antic, entre el carrer comercial Blanquerna i l'antic escorxador de s'Escorxador: la Palma sense vistes de postal, amb clientela de després de la feina. Amb el mateix nom hi ha a Palma una segona adreça, al Carrer d'Andreu Feliu, però allà la cuina és només per endur-se'n. Qui es vulgui asseure a taula ha d'anar al Carrer del Pare Bartomeu Pou.