Ca n'Ela Vegan Restaurant

Ca n'Ela és al Carrer de la Mar, al bell mig del barri antic de La Llotja, i és una de les poques cases de Palma on absolutament tot és vegetal: ni carn, ni peix, ni làctics, ni ou. El duen Ela i la seva filla Andrea. El nom és un doble joc de paraules: en mallorquí, Ca n'Ela vol dir senzillament la casa d'Ela, i dit en veu alta sona a canela, l'espècia. Abans de tenir adreça pròpia, totes dues van estar a la cuina de Bon Lloc, la casa que va posar la cuina vegetariana i vegana al mapa de Palma. Quan Bon Lloc va tancar, mare i filla van decidir associar-se i muntar una cosa seva. Van buscar expressament al casc antic — pels carrers, per la gent que hi passa — i el que van trobar va ser el local del Carrer de la Mar. Des del 2021 hi cuinen pel seu compte. La carta canvia cada dia, i no és cap fórmula: es cuina amb el que hi ha, amb producte ecològic i de l'illa tant com es pot. Qui hi ve dos dies seguits no menja dues vegades el mateix. La cuina de Ca n'Ela El plantejament és mediterrani i està pensat des de la verdura. Un dels plats pels quals es coneix Ela són els raviolis crus de remolatxa: en lloc de massa, làmines finíssimes de remolatxa emboliquen una crema d'anacards, amb nous picades i tàperes fregides al costat. L'amanida de tomàtiga amb formatge vegà d'alfàbrega i oli d'herbes funciona amb el mateix principi, igual que el paté de pastanaga rostida i farigola servit amb pa: plats que treuen d'una sola verdura molt més del que un li suposa. Al vespre s'hi suma una idea marcadament mallorquina: una sobrassada vegana, untada damunt pa torrat. A la carta hi figuren també el tàrtar d'albergínia fumada, unes tallarines a la manera d'una carbonara, seitan casolà, arròs amb ceps i shiitake, baos farcits, nem amb gomasio torrat a casa i una hamburguesa. Per acabar hi ha pastissos casolans, amb la xocolata i els fruits secs apareixent un cop i un altre, i un cafè sol per acompanyar-los. Menú de migdia i carta de vespre La casa treballa en dos registres. Al migdia hi ha un menú tancat de quatre plats, cadascun amb dues opcions a triar, amb pa i aigua; sovint obre la seqüència un suc o una crema. A aquesta hora no hi ha carta. Al vespre la cosa s'inverteix: se serveix a la carta i, per a qui el vulgui, hi ha menú de degustació. L'ambició també canvia — al migdia Ca n'Ela és sense pretensions i fàcil d'encaixar en el dia, al vespre la cuina és bastant més fina. Qui menja sense gluten se'n surt bé aquí. La carta indica els al·lèrgens i assenyala quins plats es poden preparar sense gluten, i al menú de migdia sol haver-hi una opció així a cada plat. Això no converteix la casa en una cuina lliure de gluten: si la intolerància és forta, val més dir-ho en demanar. La sala del Carrer de la Mar El local és petit, amb poques taules repartides en dues plantes unides per una escala. A baix hi entra pels finestrals la llum del carrer i es veu passar la vida del barri; a dalt la decoració segueix un aire mariner, cosa que va bé a l'adreça, perquè Carrer de la Mar no vol dir res més que carrer de la mar. Les parets estan cobertes de verd i entre les plantes queda el marès a la vista, la pedra daurada amb què està construït el casc antic. El resultat és una sala que aconsegueix ser elegant i acollidora alhora. Com que hi ha poques places, val la pena reservar; la casa té públic. Els cans hi són benvinguts, i qui prefereixi menjar en un altre lloc pot endur-se els plats: el servei per emportar hi és des que van obrir. Per beure hi ha cervesa artesana, kombutxa i una selecció de vins amb ampolles locals i ecològiques. I quan el temps ho permet, Ela o Andrea s'acosten a la taula a xerrar amb els clients.