Cafe, Bar Tapearte

Tapearte és a l'extrem de S'Illot que dona al mar, a l'Avinguda del Llop, on les darreres cases del poble topen amb la costa rocosa. El nom juga amb «tapear», el verb castellà de sortir a fer tapes — i la ronda de tapes és, efectivament, allò que hi porta la majoria. La carta, això sí, arriba força més lluny del que el nom fa pensar. La casa s'entén com un restaurant a la línia de costa, amb una terrassa on la brisa s'asseu a taula. Com a especialitats esmenta les paelles tradicionals, les croquetes casolanes i el peix i el marisc del dia, a més d'una carta de còctels pròpia. Hi figura com a restaurant mediterrani, bar de tapes i restaurant familiar — una classificació que encaixa amb el que expliquen els clients: taules llargues, canalla asseguda a taula, algun racó decorat per a un aniversari. El que surt de la cuina de Tapearte L'àncora de la carta és l'arròs. La paella mixta és el plat que més anomenen els clients, al costat hi ha la paella valenciana, i també apareix un arròs amb llamàntol. La casa parla de paella casolana, de les que cuinava l'àvia. A la pràctica això vol dir sobretot una cosa: un arròs no es fa de passada, necessita el seu temps al foc, i es nota si una cuina se'l pren. La segona constant són les croquetes. Es fan a casa i són la posició que apareix amb més fiabilitat quan algú descriu un àpat aquí. Al voltant hi ha un repertori de tapes sense experiments: ensaladilla russa, patates braves, gambes, calamars fregits, xipirons a la planxa. L'allioli rep elogis amb una freqüència cridanera — el punt on una cuina espanyola ensenya de seguida si a dins hi ha algú pensant. Qui no busqui tapes hi trobarà una carta més àmplia: peix i marisc, carn a la brasa, hamburgueses i entrepans. Menjar vegetarià funciona aquí sense peticions especials, i hi ha plats vegans previstos. I els còctels surten als comentaris gairebé tant com el menjar — per a una casa que es diu bar de tapes, la barra no és un afegit. Una terrassa a la vora del poble L'adreça és una cantonada, a menys de cent metres de la costa rocosa. Els camins vora l'aigua comencen just darrere de l'edifici, la platja de sorra del poble queda uns quants centenars de metres més enllà, i el veïnat és S'Illot en petit: hotels, apartaments, bars, tot a pocs passos. Seure a fora és aquí el més normal — la mateixa casa anuncia la terrassa i la brisa marina, i els clients descriuen la decoració com a artesanal i acollidora abans que com a dissenyada. Quan val la pena acostar-s'hi S'Illot és un poble de vacances, i Tapearte és un restaurant de poble de vacances en el millor sentit: sense pretensions, amb una carta capaç de deixar satisfet un grup variat sense que ningú hagi de cedir. La casa es mou a la franja mitjana de preus, i els clients hi tornen una vegada i una altra sobre la relació entre el que arriba a taula i el que costa. Qui vulgui assegurar-se una taula, que truqui abans; la mateixa casa ho demana així als seus anuncis. Per a un vespre en què uns volen compartir tapes, altres una hamburguesa i la resta un còctel a la terrassa, Tapearte és una adreça sense complicacions — i qui hi vagi per l'arròs ja és al lloc correcte.