DAICA restaurant & turisme d'interior

DAICA, a Llubí, és alhora restaurant i turisme d'interior, instal·lat en una casa de poble mallorquina tradicional al bell mig del nucli antic. El nom ajunta els de la parella que duu la casa: David Ribas és a la sala i Caterina Pieras —Cati per a tothom a l'illa— a la cuina. Hi tenen casa pròpia, oberta des del 2012, i es nota que no la duen com un projecte secundari. Llubí queda al Pla, la plana del centre de Mallorca, lluny de les carreteres de costa i del seu enrenou. Aquesta plana va ser sempre el rebost de l'illa, i així és exactament com la descriuen Cati i David per al seu restaurant. Bona part del que arriba a taula ve del voltant, de temporada i, quan es pot, de conreu ecològic. La Guía Repsol distingeix DAICA amb un Sol. La Guia Michelin recull la casa, però sense estrella: una diferència que s'esborra amb facilitat i que convé deixar clara. La cuina de DAICA a Llubí Cati Pieras cuina mallorquí i català alhora. Ella va néixer a Mallorca i David Ribas a Catalunya, i aquest doble origen no és una figura de màrqueting, sinó una cosa que es tasta: receptes antigues de l'illa llegides amb l'ofici que tots dos van aprendre, abans d'obrir, en cuines de renom de la península. Només se serveix en forma de menú; no hi ha carta. El menú Temporada segueix l'estació i posa el producte al centre, mentre que el menú Festa és el recorregut més llarg i més agosarat. A qualsevol dels dos s'hi pot afegir un passi de formatges. On millor es veu com treballa aquesta casa és a la Faraona a la Señorial: pintada, guisada llargament, amb olives. Cati Pieras no va treure la recepta d'un llibre, sinó que li la van transmetre de viva veu els veïns del poble: un guisat senyorial d'una altra època, ajustat amb cura a la seva pròpia lletra. Plats així són el nucli de DAICA, no l'excepció. Al costat hi ha el que donen l'illa i la mar. Als menús hi apareixen la llampuga amb sípia quan és temporada, escamarlans amb el seu suc, carxofes al forn amb ou tofonat o pop lleugerament fumat. I porc marinat amb una picada antiga, acompanyat de tàperes de Llubí, que en aquest poble és molt més que una indicació d'ingredients. La casa, el poble i les tàperes L'edifici va ser en el seu dia la botiga de queviures del poble. Ribas i Pieras el van rehabilitar sense llevar-li el caràcter: parets de pedra, bigues de fusta, dues sales interiors tranquil·les i un pati on es para taula les nits càlides. Qui hagi segut alguna vegada en una casa de poble mallorquina sap com es mantenen de frescos aquests murs fins i tot a l'estiu. Llubí va ser durant molt de temps el poble de les tàperes de Mallorca. Els camps del voltant en donaven tanta quantitat que una conservera local ocupava bona part del veïnat. Que les tàperes de Llubí figurin avui al menú d'un restaurant distingit del mateix poble tanca un cercle que ningú no hauria pogut inventar. La casa compta a més amb un turisme d'interior, la denominació legal de l'allotjament dins d'un nucli urbà consolidat. Així que, si prefereixes no deixar el vi a mitges, pots quedar-t'hi. Servei, vi i to David Ribas duu la sala com a amfitrió i sommelier. La carta de vins està construïda cap a l'illa i completada amb referències espanyoles, sense convertir-se mai en un catàleg de prestigi. Al final arriben a taula tes i infusions, un petit gest que escau a aquesta casa. El to és cordial i sense esforç aparent. DAICA pertany a la gamma alta, però no es comporta com si ho fos: sense cerimònia ni escarafalls, només una parella que explica el que cuina i després s'hi dedica amb calma. Tot i així, reserva: la casa és petita, i qui ve des de Palma o des de la costa no voldrà trobar-se la porta tancada.