El Rinconcito del Norte

El Rinconcito del Norte és un local petit al centre històric de Palma que porta la cuina del nord d’Espanya a un barri on l’habitual és el mallorquí i el mediterrani. La casa es defineix a si mateixa com una casa de menjars: aquella paraula antiga per a un lloc on es va a menjar i no a que t’ho posin bonic. El nom vol dir el que diu, i va de debò. Com a estil propi, la casa assenyala el de Santander i Cantàbria, és a dir, el de la costa atlàntica del nord. És un registre diferent del de l’illa: més contundent, amb més carn, menys construït sobre l’oli d’oliva i el tomàquet i més sobre l’embotit, l’ou, la vaca i les conserves del Cantàbric. La carta no ho dissimula. Se’n surt amb pocs apartats —racions per compartir, una secció sencera només d’ous trencats, les carns, un apartat verd i les postres casolanes— i els títols tenen conya. La secció d’ous es diu «Rómpete los huevos» i la pàgina verda cita el vers de Lorca «Verde que te quiero verde». A sobre hi ha la frase amb què la casa es presenta: bon producte fresc, dedicació i amor pel que es fa. Què arriba a taula a El Rinconcito del Norte L’especialitat declarada és el cachopo, farcit de cecina i formatge de cabra. La construcció ve del nord-oest peninsular: dos filets plans tanquen el farcit, el conjunt s’arrebossa i es fregeix fins que el formatge queda tou per dins i la crosta es trenca per fora. Està pensat per compartir, no per a un plat sol. Al seu costat, al mateix nivell, hi ha els ous trencats. El principi es coneix a tot Espanya —patates, ous ferrats, alguna cosa contundent a sobre i tot trencat en servir—, però aquí té apartat propi i diverses versions, entre elles una amb pop, gambons i musclos. Arriben a taula dins la paella. A l’apartat de carns hi ha l’entrecot i el solomillo, aquest darrer sovint acompanyat de cabrales, el formatge blau asturià. Entre les racions hi ha anxoves, com correspon a una casa amb pretensió càntabra. Les postres són casolanes i darrere la barra hi ha begudes del nord com el patxaran i el kalimotxo. Les normes de la casa El Rinconcito és petit i tampoc no ho amaga. A la seva pròpia carta hi diu que tots els plats s’elaboren al moment, amb la petició de disculpar la demora. Qui vulgui menjar de pressa i seguir s’ha equivocat de lloc; qui vulgui quedar-se assegut ha encertat. Es reserva, i de debò: la casa avisa pel seu compte que treballa amb reserves. Amb el nombre de taules que té, això no és un formalisme, sinó la condició per entrar. A això s’hi suma una norma que figura a la carta i que rarament es veu tan clara: es fa un únic compte per taula, no es fan comptes separats. Qui vingui en grup gran, que arregli els comptes pel seu costat. La carta es consulta en digital, amb un codi a taula. Un local petit al barri de La Llotja El Carrer de Vallseca és al barri de la Llotja, la llotja gòtica de Palma, a unes passes de l’aigua. El barri té moviment, però el carrer en si és tranquil: no és a l’eix pel qual baixa la gent del Born a la catedral. I això li va bé al negoci. Una casa de menjars amb carta del nord, un grapat de taules i un compte per taula no necessita clientela de pas; viu que la gent torni i hi porti coneguts. Que la catedral, els jardins de S’Hort del Rei i el Passeig del Born quedin de totes maneres a peu fa de l’adreça una de les més còmodes del centre històric.