Gigi's Piccolo Ristorante

Gigi's Piccolo Ristorante és al casc antic de Palma, a poques passes a l'est del Mercat de l'Olivar, en un carrer estret entre el mercat i la zona comercial. El nom ja diu a què atenir-se: piccolo vol dir petit, i petit és aquest local. Una sala, unes quantes fotos en blanc i negre a la paret, algunes plantes, un parell de taules a la porta — aquí ningú no treballa la decoració, es treballa la cuina. La casa la duu una parella. En Gigi, nascut a Roma, cuina ell mateix els plats. La seva dona Jackie, mig espanyola i mig anglesa, a Menorca des de l'adolescència, duu la sala. Tots dos van viure i treballar a l'illa veïna abans d'obrir a Palma. La seva pròpia declaració està penjada al local: es cuina al moment, amb molt d'amor, slow food. Per això aquí s'espera el plat — i per això val la pena esperar-lo. La cuina de Gigi's Piccolo Ristorante El nucli de la carta és la pasta, una vintena de plats, entre ells tagliatelle i pappardelle fets a casa. Els clàssics estan ben resolts: puttanesca, amatriciana, olio e peperoncino, spaghetti alla carbonara. Els pappardelle de tòfona negra arriben exactament al dente, els tagliatelle amb ceps són melosos, i els spaghetti amb frutti di mare no escatimen marisc. Per al cacio e pepe la cuina fa servir pecorino romano en lloc de parmigiano — força més salat del que s'acostuma a Espanya. Qui pregunta, en rep l'explicació. Però el capítol veritable d'aquesta casa és la pasta farcida. Ravioli de formatge de cabra i figues, ravioli d'espinacs i ricotta, ravioli de vieires i gambes sota un vel fi de tomàquet. A això s'hi afegeixen propostes que no figuren a la carta i que van canviant — ravioli de foie i pera, per exemple. Val la pena escoltar quan s'acosten a la taula a explicar què més hi ha aquell dia. Abans de la pasta hi ha els antipasti: tàrtar d'alvocat, tàrtar de tonyina vermella tallat a mà, tàrtar de vedella i un suau vitello tonnato. Les racions són generoses i pensades per compartir. Quatre plats de carn i tres de peix completen la carta. I abans fins i tot de demanar, et posen al davant un plat de grissini i mortadel·la de Bolonya. Sense gluten i sense tracte a part Menjar sense gluten aquí no és una excepció. La pasta sense gluten forma part fixa de la carta, es prepara a part en lloc de coure's a la mateixa olla, i arriba ben cuita — cosa que amb la pasta sense gluten no es dóna per descomptada. I no s'acaba al plat principal: dels sis postres casolans, tres són sense gluten. Per a les persones celíaques és una de les adreces més fiables del centre de Palma. Dolci i vi Els postres són d'elaboració pròpia i es presenten amb bastant més cura del que la sala, sòbria, deixa intuir. Hi ha la panna cotta a la grappa, i també un pastís de formatge amb cireres i maduixes tallades a trossets. Si després d'un plat de pasta encara queda lloc, aquest és el final adequat. La carta de vins és majoritàriament italiana — hi ha pinot grigio i nero d'Avola —, amb ampolles espanyoles al costat, algunes poc habituals. Preguntar val la pena: és una casa a qui li agrada explicar què hi ha al plat i a la copa. Petit, ple i val la pena saber-ho Piccolo no és cap coqueteria. Hi ha poques taules i solen estar ocupades, així que reservar és el millor pla, sobretot si veniu en grup. Hi ha un parell de taules a la porta si prefereixes seure a fora; la sala petita, però, és el lloc més coherent. Les famílies amb nens i les taules grans funcionen aquí igual de bé que un sopar per a dos.