La Casita Bistrot

La Casita Bistrot és al Carrer des Faralló, un carrer estret a pocs passos del port de Cala Ratjada, i no amaga la seva direcció: cuina mediterrània amb ànima italiana. La casa mateixa ho formula així — arrels italianes unides a l'ànima de la Mediterrània, i d'aquí una cuina que anomena honesta i refinada. Si surts a sopar a l'est de Mallorca, el normal és que t'ofereixin peix, paella o pizza. En aquesta carta no hi ha res d'això. En canvi: pasta feta a mà cada dia, la verdura com a apartat propi, tres filets diferents i un programa de vins que prové íntegrament d'un sol celler del Vèneto. Què arriba a taula a La Casita Bistrot La carta és breu i està portada en quatre llengües. Els entrants ja mostren on se situa la casa: un allioli de tomàquet i alfàbrega amb focaccia de romaní i olives, croquetes casolanes, un tàrtar de tomàquet rosa i remolatxa amb ametlles torrades i alvocat, formatge de cabra en pasta filo amb chutney, un carpaccio de pop sobre crema de patata amb caviar balsàmic, un tàrtar de vedella amb cruixent de pa. Als primers es fa evident la mà italiana. Canelons d'ànec confitat amb demi-glace i bolets shimeji. Tagliolino negre amb un ragú de llagostins i bisque. Tagliatelle casolanes a la tòfona amb filet, porro i crema de tòfona, amb làmina de tòfona si es vol. Un risotto amb espàrrecs verds, bolets i cruixent de parmesà. Gnocchetti alla parmigiana amb scamorza, alberginia i salsa de tomàquet. Del mar arriben una tagliata de tonyina en crosta d'ametlla amb wok de verdures, bacallà al forn amb crema de col-i-flor, pebrots rostits i all negre, i rap embolicat en speck sobre arròs Venere amb salsa de llagostins i safrà. De la terra, tres filets — vedella irlandesa, vedella nacional i xai amb cremós de patates a la tòfona — i el secret ibèric amb emulsió de rovell i tataki de moniato. Per acabar, un carpaccio de pinya amb gelat de llima i menta, el parfait de la casa i un coulant de xocolata negra amb crema de pistatxo. Pasta, a mà cada dia El punt on la casa es defineix és la pasta. Tagliatelle, tortelloni i gnocchetti s'elaboren a mà cada dia a la seva pròpia cuina, i la casa no ho descriu com un reclam sinó com una manera de treballar: es tracta dels temps, de les tècniques heretades i de la qualitat de cada ingredient. El producte el busca la cuina de temporada al mercat local — per això la carta canvia amb el mercat i l'estació. Això es llegeix a la carta mateixa. Amb prou feines un plat porta més de tres components al subtítol; el que arriba al plat està posat, no amuntegat. El vegetarià no hi és una nota al peu. Un apartat veggie propi recull la col-i-flor rostida amb hummus de mongeta vermella i kimchi, al costat del tàrtar de tomàquet i remolatxa. Per als infants hi ha una breu selecció pròpia amb mezze penne, gnocchetti amb mantega i parmesà i un escalopa de pollastre. Jardí, vins i reserva Darrere de la sala hi ha un jardí privat cobert de buguenvíl·lies. La casa el descriu com a íntim i elegant, i demana expressament reservar amb antelació — amb aquesta mida no és una fórmula de cortesia. La carta de vins pren un camí poc habitual. En lloc d'una selecció àmplia ofereix una sèrie de vins italians composta en exclusiva per a la casa a partir d'un sol celler de Verona: Amarone della Valpolicella i Ripasso della Valpolicella Superiore de Corvina, Rondinella i Molinara, al costat d'un Rosso del Veronese, un blanc de Sauvignon i Garganega, un Pinot Grigio delle Venezie i un Bardolino Chiaretto del llac de Garda. Als destil·lats la casa es queda al Vèneto, amb grappes de Poli i Nardini. Com es veu a si mateixa ho escriu La Casita Bistrot en una sola línia a la seva pròpia pàgina: això no és un restaurant sinó, senzillament, família — qui hi entra no és un client sinó un convidat a casa. No cal prendre's aquestes frases al peu de la lletra per veure cap a on apunten.