La Tapera

La Tapera és a l'Avinguda de Joan Miró, a uns quatre quilòmetres a l'oest del centre històric de Palma, allà on la ciutat s'aprima cap a Sant Agustí i Cala Major i la filera de cases comença a caure cap al mar. No és una adreça amb què ensopeguis passejant pel casc antic. Qui hi ve, hi ve a posta — o perquè, com diu el lema de la casa, va veure llum i va entrar. La cuina es defineix a si mateixa com a fusió andino-mediterrània, i per una vegada no és una fórmula buida. A la carta hi ha els clàssics espanyols que esperes d'un lloc de tapes, però al costat hi trobes plats amb un origen uns quants milers de quilòmetres més a l'oest: empanades, mandioca, milaneses. Les dues línies no corren separades l'una al costat de l'altra, es creuen — sobrassada mallorquina d'una banda, cuina sud-americana d'arrels de l'altra. El que La Tapera posa a taula Les patates braves no hi són cap tràmit, sinó una feina: la casa fa servir patatons de sa Pobla, patates del cinturó hortícola del nord de l'illa, i més endavant va tornar a revisar la recepta per aconseguir-les més cruixents. A TaPalma, la ruta de tapes de tota la ciutat, el local s'hi va presentar justament amb aquestes braves — i al costat amb una segona tapa que mostra el seu vessant mallorquí: pa de vidre torrat amb sobrassada, mel i pebre negre. De l'altre punt cardinal arriben les empanades i la milanesa d'albergínia amb puré de moniato, una milanesa vegetal que la mateixa casa compta entre els plats més elogiats de la seva carta. S'hi afegeixen la mandioca daurada al forn i una amanida d'espinacs i ou — aquí la part vegetal no es tracta com una guarnició. Del costat espanyol arriben les gambes a l'allet, els musclos, els xipirons fregits i el pa amb tomàquet. El forn de carbó El tercer element, al costat dels Andes i el Mediterrani, és el foc. La Tapera treballa amb un forn de carbó, i això marca la carta més del que suposaries en una adreça de tapes: el peix, la carn i la verdura reben els aromes torrats i la calor seca i directa que una cuina normal no dona. Qui prefereixi una bona peça de carn o un peix sencer abans que molts platets hi està tan ben servit com al tapeo. Una casa familiar a Cala Major El local es porta com un negoci familiar, i es nota sobretot a l'entrada: els clients expliquen una vegada i una altra com de personal és la rebuda i amb quina rapidesa una taula reservada es converteix en una conversa. L'ambient al vespre és animat i més espanyol que turístic — cosa que no es dona per feta en aquesta part de Palma, on moltes cases estan pensades per als hostes d'hotel. Cap al carrer hi ha una terrassa amb carta pròpia, el millor lloc les nits temperades. Com que la casa ha corregut de boca en boca tant entre la gent d'aquí com entre estiuejants que repeteixen, reservar a través de la seva pròpia pàgina de reserves en línia és l'opció més segura — sobretot si hi aneu en grup o voleu seure a fora.