QuitaPenas Valldemossa

El QuitaPenas Valldemossa és al nucli històric de Valldemossa, a poces passes de la Cartoixa, dins una antiga casa mallorquina d'entrada estreta. Qui no sap que allà dins s'hi menja, hi passa de llarg. A dins hi pengen sobrassades damunt la barra i a la paret hi ha la frase que la casa entén com a programa: simple local food. La carta és curta, i això no és un descuit sinó la decisió de fer bé una sola cosa. Aquesta cosa és el pa amb oli. El nom vol dir literalment pa amb oli i a Mallorca és menys un plat que una actitud de fons: una llesca de pa de pagès, lleugerament torrada, fregada amb all i amb una tomàtiga de ramellet, i al damunt oli d'oliva de la Serra de Tramuntana. Tota la resta la decideix el que hi va a sobre. La recepta es transmet a l'illa des de fa segles; un frare mallorquí va ser el primer a posar-la per escrit. El que arriba a la taula al QuitaPenas Valldemossa No arriba una llesca sola, sinó una taula amb unes quantes, l'una vora l'altra. La tradicional duu formatge mallorquí, camaiot, sobrassada i fuet — els tons de base de la cuina illenca, cadascun tractat pel seu compte en comptes de repetir quatre vegades el mateix acompanyament. La de formatge rep pebrots torrats i paté d'olives; la de sobrassada, figues i mel: combinacions que a Mallorca coneix tothom i que aquí simplement es fan, en lloc de vendre's com un invent. Al costat hi ha una taula vegetariana, pensada com a composició pròpia i no com a versió retallada de la tradicional. A això s'hi sumen uns quants plats freds, vi de l'illa i, per acabar, un granissat d'ametla o unes herbes mallorquines. Del colmado del poble al restaurant La casa té una història prèvia, i explica força coses. Durant bona part del segle passat aquí hi va haver el colmado principal de Valldemossa — la botiga on comprava el poble, atesa per un home que tothom anomenava Tío Jordi, juntament amb la seva família. Can Jordi es deia. Després la casa va quedar molt de temps en silenci, fins que Alessandro i Massimo en van fer el QuitaPenas. El caràcter de botiga s'hi ha quedat: part del que arriba a la taula també és a la prestatgeria, i els productes regionals es poden tastar abans d'endur-se'ls. El pati darrere de l'entrada Des del carreró no s'endevina. Darrere l'entrada s'obre un pati, tradicionalment el centre de la vida quotidiana en una casa mallorquina i aquí el centre del local. Un nivell més amunt seus per damunt de les teulades del poble, una mica apartat del tragí del carrer. Res d'això no és gran i les taules es compten. Quan Valldemossa s'omple, reservar no és cap luxe sinó la diferència entre menjar i continuar caminant. Valldemossa al voltant Valldemossa és un d'aquells llocs que surten a qualsevol volta per l'illa: la cartoixa, els empedrats, l'hivern que hi van passar Frédéric Chopin i George Sand, i al voltant les muntanyes de la Serra de Tramuntana. Els carrers són plens en conseqüència. Una casa que es limita al pa, a l'oli i als productes de l'illa i manté la carta curta funciona en aquest entorn com un antídot — no un punt més del programa, sinó una pausa entre dos.