Restaurant la Parada del Mar

Si demanes a Palma per La Parada del Mar, gairebé sempre reps la mateixa frase: allà tries tu mateix el peix. I és exactament així. El local de l'Avinguda de Joan Miró, a Cala Major, a poces passes del Palau de Marivent, no et rep amb una carta sinó amb un taulell. El peix i el marisc estan estesos damunt un banc com en una peixateria, amb els preus al costat del gènere. Recorres l'exposició, et deixes aconsellar, decideixes producte i quantitat — i només després t'asseus a taula. El que passa tot seguit és poc espectacular, i justament per això convenç. La cuina agafa el que has triat i ho prepara. Hi ha dos camins, i la casa no en necessita més: la planxa i el fregit. Amb aquesta fórmula fa més d'una dècada que treballa a Cala Major, i que el gènere roti contínuament és menys una qüestió de principis que una conseqüència de la demanda. Com funciona La Parada del Mar El taulell és la carta. El que hi ha depèn del mercat i de la temporada, i la varietat és àmplia: llenguado, cap-roig, llobarro, rap, orada, calamar, sípia, seitons, musclos, gambes, petxines, pop. A això s'hi suma el més menut, sense el qual cap marisqueria se sosté — escopinyes, cloïsses, navalles, xipirons. No cal ser-hi entès per menjar-hi bé. El personal t'acompanya al llarg del taulell i aconsella sobre producte i quantitat; el servei està rodat i ajuda on fa falta. Aquest és l'atractiu real del concepte: no et lleva la decisió, però tampoc no t'hi deixa sol. Planxa o fregit Es cuina amb sobrietat. El calamar surt de la planxa o a l'andalusa de l'oli calent, els musclos es fan al vapor, les cloïsses arriben a la planxa o marinera, gambes i petxines a la planxa. Seitons i xipirons pertanyen al costat del fregit. No hi ha més tècnica en joc, i amb aquest gènere tampoc no en tindria sentit. Qui no es vulgui decidir recorre al menú de degustació. Recorre la casa d'un extrem a l'altre: amanida de fruita seca i pebrots del padrón per començar, després xipirons, seitons, calamar a la planxa, musclos al vapor, navalles, gambons i petxines, amb beguda i postres inclosos. Alguna cosa dolça al final Les postres són la part que menys s'espera en un restaurant de peix. Hi ha un pastís de pastanaga amb fruita seca, i hi ha una coca de xocolata cuita amb Guinness. Sona a contracorrent d'una cuina de costa, i precisament per això queda a la memòria. El marc a Cala Major La decoració és marinera sense caure en el tòpic: grans fotografies de barques, ormeigs i pescadors, i rajola blanca i blava recobrint les columnes. Les taules són austeres, no hi ha estovalles, els coberts i les copes es mantenen senzills. Cap a fora s'obre una àmplia terrassa, que llueix sobretot quan la calor afluixa. Tot plegat encaixa amb com s'entén la casa: La Parada del Mar es planteja com una adreça divertida i sense complicacions, no com un temple. El seu èxit s'explica per la conjunció de bon producte, domini de la preparació i preus que continuen essent raonables per a un restaurant de mar.